Oleksandra Matviitxuk, Nobel de la pau 2022: «No hi pot haver pau a Ucraïna i a Rússia sense justícia»

¿En què consisteix la seva feina?

El Centre per a les Llibertats Civils ha estat documentant crims de guerra des que va començar el conflicte, el 2014. Quan va començar la invasió russa a gran escala (al febrer), junt amb una dotzena d’organitzacions humanitàries, vam començar a treballar en la iniciativa ‘Un tribunal per a [Vladímir] Putin’. 

¿De què es tracta?

Els investigadors han documentat la destrucció intencionada d’edificis residencials, escoles i esglésies, atacs deliberats contra hospitals i personal mèdic, deportacions forçades de població, assassinats, violències sexuals i tortures a civils. En tan sols nou mesos [aquest any] hem documentat 26.000 episodis de crims de guerra.

¿Treballen també en els territoris ocupats per Rússia? Si és així, ¿com ho fan?

Durant vuit anys hem recollit informació sobre crims als territoris ocupats a Crimea, Donetsk i Lugansk. Les nostres eines inclouen l’anàlisi i la verificació de fonts obertes, així com la recopilació de documents i testimonis de persones que viuen allà o que hi han estat. Aquest any hem continuat treballant en això.

¿Què fan després amb aquesta informació?

Recopilem aquesta informació perquè, tard o d’hora, tots els russos responsables d’aquests crims, així com Putin i els altres líders polítics i militars, siguin portats davant la justícia. 

¿Però com es poden jutjar internacionalment aquests casos? ¿Creu que portar-los davant la Haia és una opció?

Els esforços del Tribunal Penal Internacional són molt importants, però es limitaran a pocs casos específics. D’altra banda, el sistema judicial [ucraïnès] està sobrecarregat per l’enorme quantitat de casos. Per això és bastant greu el problema de com es pot donar una oportunitat a la justícia que es deu a centenars de milers de víctimes. 

¿Quina solució proposa?

Crec que, perquè hi hagi una rendició de comptes, s’ha de crear un tribunal internacional. Perquè si diem que la vida de cada persona importa, llavors hem de recolzar aquestes paraules amb accions concretes. 

El 1998, a instàncies del jutge espanyol Baltasar Garzón, el dictador xilè Augusto Pinochet va ser arrestat gràcies a l’aplicació del principi de la jurisdicció universal. ¿És un camí? 

Sí. La jurisdicció universal és una eina important en la complexa estratègia de la justícia. Per això hem fet una crida als països, perquè utilitzin les seves legislacions i obrin casos penals. Dit això, això no significa que s’interrompi la feina de la Fiscalia General [d’Ucraïna] sobre els centenars de milers de casos que ja s’estan investigant. Per tant, sí, és una eina important, però no l’única. 

¿Treballen també en acusacions de crims de guerra en mans de soldats ucraïnesos? ¿Com s’haurien d’investigar aquests fets?

Estem lluitant una guerra en la qual defensem el nostre dret a viure i construir un país en què els drets de les persones estiguin protegits, perquè el Govern reti comptes, els tribunals siguin independents i la policia estigui al servei del poble. És molt important aferrar-nos a aquests valors, per això aquestes denúncies de violacions s’han d’investigar. No té sentit derrotar Rússia i convertir-nos nosaltres en Rússia.

En l’àmbit personal, ¿què l’ha impactat més fins ara?

Treballem amb tant dolor humà que durant molt de temps em vaig prohibir fer-me preguntes. Hi ha moltes històries terrorífiques. Probablement el més difícil han sigut els casos de violència sexual de l’Exèrcit rus contra nens.

¿Aquest premi Nobel pot canviar la seva feina?

Durant aquests vuit anys hem treballat amb persones que han viscut un infern. He entrevistat personalment més de 100 persones que van ser retingudes en captiveri. Em van explicar que van els van pegar, violar, que van patir amputacions o tortures amb descàrregues d’electricitat als genitals. Hem enviat desenes d’informes a l’ONU, a l’OSCE, al Consell d’Europa, a la UE. Ningú va fer prou atenció a la veu dels defensors dels drets humans. Però no hi pot haver pau a la nostra regió sense justícia. Hem de trencar aquest cercle d’impunitat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Llavors, ¿què pot fer el Nobel per la pau per a la pau?

Hem guanyat aquest premi en temps de guerra. És una gran responsabilitat. Però també una oportunitat única per recordar al món que la pau, el progrés i els drets humans estan interconnectats. I que un Estat que sistemàticament viola els drets humans suposa una amenaça no només per als seus ciutadans. L’exemple de Rússia ho demostra d’una manera convincent.