Heinrich XIII, l’aristòcrata que volia comandar el cop d’Estat a Alemanya

Alemanya continua sense donar crèdit al succeït aquest dimecres. Les autoritats del país germànic van desarticular l’operació més gran contra una xarxa ultradretana des de fa anys. Els 25 detinguts no reconeixen la legitimitat de la República Federal que es va instaurar després de la Segona Guerra Mundial i planejaven donar un cop d’Estat. És més, contemplaven l’opció d’haver d’alçar-se en armes, relaten els mitjans germànics. Tot per aconseguir un enderrocament íntegre del sistema democràtic a fi de substituir-lo per un de propi: el Reichsbürger (moviment Ciutadans del Reich, en català), un grup que engloba una nebulosa heterogènia de neonazis, nostàlgics del Kàiser, conspiracionistas i persones amb creences esotèriques. El capitost de la xarxa ultra és el príncep Heinrich XIII, un aristòcrata que aspirava a liderar el nou Govern. Això és el que se sap d’ell.

Heinrich XIII va ser arrestat a la seva casa de Frankfurt per policies amb passamuntanyes. Durant anys, ha defensat públicament la teoria que la vida era millor arreu del món sota la monarquia. «Abans, si les coses no funcionaven bé, simplement acudies al príncep», va dir en un discurs a la plataforma suposadament progressista Worldwebforum el 2019. «¿A qui se suposa que has d’acudir avui? ¿Al teu parlamentari, al nivell local, federal o de la UE? ¡Bona sort!», va ironitzar.

De dinastia a família nobiliària

El príncep Heinrich XIII és un dels últims descendents de la Casa de Reuss, una dinastia que va governar durant segles parts de l’actual estat federat de Turíngia, a l’est del país i on l’extrema dreta va ser el partit més votat en les eleccions federals de setembre del 2021. En aquesta línia, l’aristòcrata va assegurar en aquest esdeveniment del 2019 que al «principat de Reuss» les persones portaven «vides felices» perquè la taxa impositiva era «només del 10%» i les estructures governamentals eren «senzilles i transparents».

Després de la Revolució de novembre del 1918, la qual va coincidir amb el final de la Primera Guerra Mundial, els territoris de Reuss van ser unificats el 1919 com a República de Reuss, que al seu torn va ser incorporada a Turíngia el 1920. Aquesta dinastia és ara una família nobiliària alemanya. Tot i que ja no hi ha prínceps ni princeses a Alemanya, alguns descendents com Heinrich han continuat utilitzant el títol.

«Avi confós»

Tots els fills homes nascuts a la família es diuen Heinrich des del segle XII, en honor a Enric IV, l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. A més, se’ls donava un sufix numèric. Quan van arribar al número 100, van començar a comptar novament, per això quan aquest home va néixer, el 4 de desembre del 1951, va rebre el nom de Heinrich XIII. És més, es va adscriure a la tradicional convenció de noms de la seva família amb el seu propi fill, Heinrich XXVIII, que va néixer el 1991.

Notícies relacionades

¿Quina Europa?

La UE acorda transferir a Ucraïna els beneficis dels actius russos

La família fa temps que es va distanciar d’ell. De fet, Heinrich XIII va abandonar el clan voluntàriament fa 14 anys per discrepàncies. Un portaveu de la família i va descriure a principis d’aquest any com un «avi confós guiat per teories de conspiració». En aquest sentit, en aquest discurs públic del 2019, va pronunciar conspiracions antisemites. També va dir que Alemanya havia sigut un Govern «estatal vassall» dels Estats Units des de la Segona Guerra Mundial i necessitava «recuperar la seva sobirania a través d’un acord de pau».

Segons la seva opinió, les monarquies arreu del món, inclosa la de França, havien sigut enderrocades a causa de la intromissió de potències estrangeres que volien establir «estructures corporatives a la recerca de guanys». Com a resultat de tot, assegurava que la gent «havia patit».