La Unió Europea obre un nou front contra la Xina en l’Organització Mundial del Comerç

La Unió Europea obre un nou front contra la Xina en l’Organització Mundial del Comerç (OMC). El diàleg entaulat amb el gegant asiàtic en els últims mesos no ha donat fruits i la Comissió Europea ha optat per sol·licitar formalment a l’OMC la creació de dos plafons arbitrals per dirimir dos conflictes latents des de fa mesos: la legalitat de les restriccions comercials que Pequín imposa des de fa mesos a Lituània, per les relacions del país bàltic amb Taiwan, i la protecció de patents europees tecnològiques clau. 

«En el seu moment vam optar per solucionar aquestes dues importants diferències sistèmiques mitjançant un procés de consulta i hem invertit bastant temps en això, però sense èxit. No ens queda més remei que sol·licitar la creació d’aquests grups especials de l’OMC», ha explicat el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Domvrovskis, en una comunicació. Brussel·les reconeix que la Xina és un important soci comercial de la UE, que aporta clars beneficis econòmics per a les dues parts. Però la paciència europea ha arribat al límit. «Els bons socis es tracten amb respecte i han de respectar el principi d’igualtat de condicions. Així que, és el nostre deure de defensar els nostres drets quan la Xina viola les normes del comerç mundial o sotmet a un Estat membre de la UE a coerció econòmica perquè això afecta el nostre mercat interior», ha afegit.

La Comissió Europea denuncia que les «restriccions discriminatòries» de Pequín contra Lituània afecten el comerç i les cadenes de subministrament dins de la UE i influeixen en el funcionament del mercat interior de la UE, ja que obliguen a realitzar ajustos del mercat. Per això, considera que l’eliminació d’aquestes mesures revesteix un interès econòmic i estratègic per a la UE, que xifra en un 80% la reducció dels intercanvis comercials des de Lituània des que el gegant asiàtic comencés a aplicar restriccions el desembre del 2021. Des d’aleshores, les autoritats xines apliquen mesures discriminatòries i coercitives contra les exportacions procedents de Lituània i contra les exportacions de productes de la UE amb components lituans. 

Entre aquestes, la denegació per part de les autoritats duaneres xineses de les importacions procedents de Lituània, les restriccions a les importacions que afecten empreses multinacionals que utilitzen components lituans, i la reducció de les exportacions xineses a Lituània. A més, la Xina va imposar de sobte la prohibició total de les importacions d’alcohol, carn de boví, productes lactis, troncs i turba procedents de Lituània, utilitzant per a això arguments fitosanitaris. «Quan se li van demanar explicacions addicionals, la Xina no va poder justificar aquestes prohibicions», critica Brussel·les sobre un conflicte que té el seu origen en l’obertura d’una delegació diplomàtica lituana a Taiwan, un territori la sobirania del qual reclama Pequín.

Patents tecnològiques

Notícies relacionades

Espanya torna a batre el seu rècord de patents europees el 2021

La UE denuncia la Xina davant l’OMC per les seves restriccions comercials a Lituània

El segon focus del conflicte es refereix a les patents tecnològiques. Des de l’agost del 2020, els tribunals xinesos han adoptat decisions que impedeixen a les empreses amb patents d’alta tecnologia recórrer als tribunals de fora de la Xina per protegir les seves patents en tecnologies clau com el 5G. Una política que «limita indegudament» la capacitat de les empreses europees de defensar els seus drets. «Aquesta mesura xinesa priva de facto les empreses europees d’alta tecnologia de la possibilitat d’exercir i fer complir els seus drets de patents a la UE o en qualsevol altre tribunal fora de la Xina», denuncia la Comissió que insisteix que són els tribunals europeus els que han de decidir sobre qüestions relatives a patents de la UE i no els de la Xina. 

Violar el mandat judicial dels tribunals xinesos pot portar a multes de fins a 130.000 euros al dia. La UE considera que aquesta mesura és contrària a l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) de l’OMC i que amb les «ordres judicials antiprocés», la Xina imposa de manera unilateral normes que redunden en benefici de les seves pròpies empreses i en detriment del sistema multilateral. La sol·licitud europea es debatrà ara en la pròxima reunió del 20 de desembre. La Xina pot oposar-se a la creació d’un grup especial una sola vegada. Si ho fa, la UE renovarà la seva sol·licitud i el grup especial s’establirà en la següent reunió del 30 de gener del 2023.