Anuncis i desmentiments: com l’Iran no ha dissolt la ‘policia de la moral’

Primer semblava que sí però que no, tot i que sí però al final res: L’Iran, a través de la televisió estatal, aquest diumenge ha desmentit que la República Islàmica hagi dissolt la seva policia de la moral, cos al centre de l’huracà des de setembre d’aquest any. El 13 d’aquell mes, un grup de policies d’aquest cos va detenir la jove Mahsa Amini al centre de Teheran.

La jove de 22 anys va morir sota custòdia policial, després de rebre una pallissa per part dels agents. La seva mort va fer esclatar una onada de protestes que, tres mesos després, no només continua, sinó que també amenaça els fonaments de l’Iran i el seu règim dels aiatol·làs. En un primer moment, les manifestacions demanaven el final del hijab obligatori al país. Ara clamen la caiguda de la República Islàmica sencera. 

«[La patrulla de la moral] no té res a veure amb el poder judicial. La policia, que la va crear, l’ha parat ella mateixa», va dir aquest dissabte en una entrevista el fiscal general del país, Mohammad Jafar Montazeri. Les seves paraules van ser interpretades com una senyalització que la patrulla de la moral, que no patrulla des de setembre, seria desmantellada.

No és així. «El fiscal general de l’Iran simplement ha deixat clar que les patrulles no segueixen l’autoritat judicial, i que qui les va establir en el passat les ha cancel·lat ara. Cap oficial de la República Islàmica ha confirmat el desmantellament de la policia de la moral», ha dit aquest diumenge la televisió pública iraniana, Al Alam, que ha continuat:

«Alguns mitjans estrangers han mirat de mostrar les paraules del fiscal com una retirada en qüestions com la castedat i el hijab», continua el mitjà estatal. El fiscal es referia únicament al fet que, des de la mort d’Amini, aquestes patrulles ja no patrullen.

¿Canvis a la vista?

¿Canvis a la vista?En la seva declaració, a part de l’ambigüitat amb les patrulles de la moral, Montazeri també es va referir al vel obligatori. Tampoc va aclarir la qüestió. «El mal hijab —el vel portat sense cobrir prou els cabells»— al país, especialment a la ciutat santa de Qom, és una de les principals preocupacions del poder judicial així com de la nostra societat revolucionària. Però es pot assenyalar que l’acció judicial és l’últim recurs i les mesures culturals precedeixen qualsevol altra acció», va dir Montazeri.

Amb això, el fiscal va donar a entendre una futurible i hipotètica despenalització judicial del «mal ús» del hijab, que tanmateix continuaria sent obligatori per a totes les dones a l’Iran. 

«Malgrat que la premsa del règim ha sortit ràpidament a desmentir que la policia de la moral s’hagi tancat, sí que sembla haver-hi senyals que alguns cercles dins del govern debaten sobre si relaxar, canviar, o maquillar les lleis del hijab», escriu l’acadèmic iranià Arash Azizi. 

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

«Tanmateix, em sembla molt difícil pensar que [el líder sumprem, l’aiatol·là Ali] Khamenei pugui concedir una cosa així en aquest front», continua l’expert. Per als sectors més conservadors dins del govern de l’Iran —l’aiatol·là i l’actual president, Ebrahim Raisi, en formen part— el vel obligatori és una de les pedres angulars de la República Islàmica. 

Mentrestant, les protestes segueixen: els manifestants han programat, per a aquesta setmana, tres dies de vaga general i protestes per tot el país. Els morts durant l’onada de manifestacions superen ja els 450 —la gran majoria en mans de la policia—, i almenys cinc protestants han sigut condemnats a mort per haver participat en els disturbis. I la repressió no para: aquest diumenge, quatre persones han sigut executades per, suposadament, haver «col·laborat amb Israel».