Albin Kurti: «El cas d’Espanya i Catalunya no té res a veure amb el de Sèrbia i Kosovo»

- Entenc que a la figura d’Albin Kurti és indissociable independentisme de la preocupació social. ¿Estem davant un nacionalista o davant un socialdemòcrata?

- Soc un socialdemòcrata europeu però alhora vull que es reforci cada vegada més l’Estat de Kosovo. L’autodeterminació que sempre hem volgut ha sigut una autodeterminació llibertadora. No es tracta d’una autodeterminació per instaurar una hegemonia, una autodeterminació egoista, únicament per estar a part. Era una autodeterminació en contra d’una repressió, perquè en la federació iugoslava érem els més pobres i els més reprimits. No volíem separar-nos per ser els més rics, sinó sent els més pobres. La meva ànima és socialdemòcrata i la nostra autodeterminació va ser anticolonialista.

- ¿Vostè entén les raons perquè Espanya no hagi reconegut Kosovo?

- Em sap greu que Espanya formi part de la minoria de països de la UE i de l’OTAN que no reconeixen Kosovo. De 30 estats de l’OTAN, quatre no ens reconeixen, entre ells Espanya. I a la UE només cinc no ens reconeixen, entre ells Espanya, que és l’estat més gran dels que no ens reconeixen. Crec que aquest no-reconeixement ve d’una falta de coneixement de la situació. Quan vam declarar la nostra independència, no sé quin dels polítics espanyols va formular unes analogies errònies amb el cas de Kosovo.

- ¿A què es refereix?

- Pel que ens han dit, llavors hi havia una preocupació a Espanya perquè la independència de Kosovo pogués servir de precedent a certes regions espanyoles que es volguessin separar. Crec que l’escriptor albanès Ismaïl Kadaré, al guanyar el Príncep d’

Astúries, va donar el millor argument pel qual Espanya hauria de reconèixer Kosovo: l’OTAN va intervenir a Kosovo la primavera de 1999 per aturar el genocidi perpetrat pel règim de Solobodan Milosevic. I si algun polític espanyol veu similituds entre Kosovo i Catalunya o qualsevol altra part d’Espanya, Madrid no tindria per què veure’s a si mateixa com Belgrad. Només a la primavera de 1999, a Kosovo van ser assassinats més de 10.000 civils no armats. Més del 10% eren nens. 20.000 dones van ser violades. I van ser deportats 860.000 albanesos de Kosovo. Al Tribunal de la Haia es va demostrar que allò va ser una operació premeditada, coneguda com operació Ferradura. La nostra autodeterminació, la nostra independència, es contraposa a aquests fets. Així que no sé on es poden trobar analogies, similituds, a Espanya. L’estàndard de vida a Kosovo sempre ha sigut més baix que en la resta de la federació iugoslava. El 1979, època més semblant entre nivells de vida a l’ex Iugoslàvia, la diferència entre la més rica (Eslovènia) i Kosovo era de set a un. ¡Al mateix estat socialista! De Kosovo s’extreien les matèries primeres, però les fàbriques eren a Sèrbia i en altres llocs de Iugoslàvia. Nosaltres érem els miners i ells els financers.

- A Catalunya hi va haver una declaració unilateral d’independència, com a Kosovo...

-En la relació Kosovo-Sèrbia, Espanya no pot reflectir-se en cap de les parts.

-¿Ni Catalunya?

-Tampoc. És que no té res a veure.

-Suposo que vostè va veure des de Pristina els successos de Catalunya la tardor del 2017. ¿Quina opinió tenia?

-El que no ens va agradar va ser veure els policies pegant. Això no hauria d’haver sigut així. Ens va deixar confusos perquè Espanya

és un país democràtic europeu. Nosaltres buscàvem l’autodeterminació per ser iguals que els altres i el que va passar va ser violent, antidemocràtic. Sèrbia continua sent avui dia un país autocràtic: sempre guanya les eleccions el mateix partit i només han tingut dos anys de democràcia amb Zoran Dindic (l’alcalde de Belgrad que va enderrocar Milosevic i que va ser assassinat quan governava el país, al març del 2003). Van assassinar el seu millor demòcrata en aquest segle, no en el passat. Per això, quan nosaltres parlem d’autodeterminació parlem d’autodeterminar-nos d’un agressor. Per nosaltres era incomprensible que en un país com Espanya no es pogués decidir això amb diàleg, amb mesures democràtiques i amb la participació de la UE.

-¿Això ho pensen ara també?

-¿Sap què li dic? L’important és que l’autodeterminació sigui democràtica i que vingui des de baix, no des de dalt. El 2014, quan Rússia es va annexionar Crimea, ens van desafiar; els russòfils em deien: «Si els ciutadans de Crimea estan votant, es volen separar d’Ucraïna i unir-se a Rússia, ¿per què no els dones suport?» Jo el que no podia acceptar és que les urnes les portessin els soldats russos. Era una autodeterminació teledirigida des de Moscou i per a nosaltres això no és una autodeterminació com ha de ser, perquè està imposada des de dalt. El que ha faltat a Kosovo per crear un sentiment de solidaritat amb Catalunya és que la veiem com una regió rica i, a part del dia del referèndum, no hem vist més violència policial, no suficient perquè ens sembli que aquella votació era una lluita pels drets humans.

-¿Vol dir que l’independentisme kosovar és alliberador dels pobres i que el de Catalunya és un independentisme evasor dels rics?

-On hi ha violència estatal, es pot considerar com alliberador. Jo entenc que, dins de la Unió Europea, si hi ha separacions han de ser com el model de Txèquia i Eslovàquia.

-Ja, però ¿Catalunya té dret a l’autodeterminació?

-No puc opinar sobre això perquè no domino tant aquest tema. En tot cas, per mi ha de ser un resultat de negociacions, de converses, entre Madrid i Barcelona.

-Si li sembla bé, deixem l’obsessió catalana...

-Sisplau, sí.

-… per preguntar-li per aquest viatge. ¿No serà l’embrió d’un reconeixement per part d’Espanya a Kosovo?

-Jo estic preparat per debatre, per col·laborar i per parlar amb tots els que puguin ajudar que Espanya ens reconegui, perquè és decisiu per a la nostra entrada a la UE i a l’OTAN. Espanya és un factor determinant per a nosaltres.

-¿I Pedro Sánchez li ha fet alguna picada d’ullet? -La nostra trobada ha sigut molt cordial perquè pertanyem a la mateixa família política, però no puc dir que hagi avançat res, de moment. El que necessito de Pedro Sánchez en primer grau és suport per a la nostra sol·licitud per entrar en el Consell d’

Europa. Acaben d’expulsar Rússia... Ara toca que hi entri Kosovo. I també per participar com aliats a l’OTAN. Preparant-nos per a això, hem apujat el pressupost militar del país. Estem ja en l’1,5 del PIB. I vam participar en l’operació Defensar Europa l’any passat amb 330 soldats. És l’operació més gran de l’OTAN a Europa de l’Est, des del Bàltic fins als Balcans. N’hi haurà una altra edició el 2023 amb participació kosovar...

-¿Recorda vostè el jove Albin Kurti, el que propugnava unir Kosovo amb Albània? ¿On és aquell jove?

-Des de fa més d’un segle tenim un problema amb Sèrbia i el tenim com a conjunt de la nació albanesa. Kosovo i Albània no són dues nacions diferents, sinó dos estats diferents: mateixa llengua, mateixa extracció cultural... Albània forma part de l’OTAN i nosaltres també volem entrar-hi: estem en perill constant per les fortes relacions de Sèrbia amb Rússia.

-Els serbokosovars del nord utilitzen matrícules sèrbies per als seus cotxes i això ha originat una crisi que ha desestabilitzat el seu país, però sembla que s’està arribant a una solució. ¿L’alt representant de la UE, Josep Borrell, s’hi està involucrant?

-Crec que potser el senyor Borrell s’està apartant de la seva tasca de representació, de la solució europea que propugnen França i Alemanya. Jo crec que un primer ministre no s’ha de centrar en temes tan tècnics com això de les matrícules. I el senyor Borrell hauria d’impulsar un veritable acord bilateral amb Sèrbia en comptes d’enfocar-se en aquest assumpte.

-¿Quanta desestabilització russa hi ha en la inquietud creixent que es torna a veure als Balcans?

-El centre regional de Sputnik TV per als Balcans és a Belgrad. A més, tenen una organització que anomenen Centre Humanitar Rus, a Nis, a 160 quilòmetres de Pristina. En diuen «centre humanitari», que és un nom bastant cínic, com dient: «Si la intervenció de l’OTAN a Kosovo el 1999 va ser humanitària, la nostra també ho és». Ara Putin no para de nomenar-nos. Ell voldria que Kosovo fos un estat fallit. Vol dir que la intervenció d’Occident a l’Iraq i a l’Afganistan ha sigut un fracàs i que Kosovo ha sigut un èxit provisional que també acabarà en fracàs. Li fa perdre la son que Kosovo tingui cada vegada més èxit. Hem pujat 17 llocs en la llista de transparència internacional per la nostra lluita contra la corrupció.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

-Hi va haver un tribunal internacional per jutjar Milosevic i els seus senyors de la guerra. ¿Hi haurà un altre per jutjar Putin i els seus?

-Sí, hi ha d’haver un tribunal. No podem deixar això en mans dels tribunals d’Ucraïna, però encara menys en els de Rússia.