Stoltenberg a Madrid: «El 2% del PIB en inversió en Defensa no és un sostre, és el llindar»

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha intervingut en la sessió plenària de l’Assemblea Parlamentària de l’Aliança i ha advertit als aliats que l’esforç econòmic que suposa la Defensa no ha fet més que començar. «El 2% d’inversió en Defensa no és el sostre, és el llindar», ha anunciat davant els diputats de 30 parlaments de països aliats, i d’uns altres 20 estats observadors i amics de l’organització.

I d’aquesta elevació del llistó pressupostari es proposa Stoltenberg que parli a fons la pròxima cimera del Tractat, que s’ha de celebrar a Vílnius, si bé ha admès que és un assumpte encara en negociació entre els aliats. Pel coordinador de l’Aliança, aquest increment pressupostari té un destí lògic en adquirir «més equipament pesant, més sistemes de defensa antiaèria, més sistemes de míssils...»

El secretari general de l’OTAN ha fet la seva advertència sobre la despesa en el marc argumental de la invasió russa d’Ucraïna, però també amb indissimulades al·lusions al desafiament que suposa la Xina. «No podem permetre que els estats autoritaris controlin les nostres infraestructures crítiques», ha proclamat.

El màxim dirigent de l’Aliança Atlàntica ha xifrat en 350.000 milions de dòlars l’esforç afegit que els aliats han fet des del començament d’aquest any marcat per la guerra a Europa, i no veu pròxim el moment en què el pressupost es pugui relaxar: «Hem vist atacs amb drons i míssils a ciutats d’Ucraïna i a les seves infraestructures crítiques. Hem d’estar preparats per ajudar Ucraïna durant molt temps», ha augurat.

L’amenaça russa

Rússia és per Stoltenberg «l’amenaça més imminent per als aliats, i per això hi hem invertit tant i hem ofert una ajuda sense precedents a Ucraïna», ha dit en torn de contestació de preguntes als 300 parlamentaris presents en la sessió. Per aquesta raó, i perquè «no volem que el conflicte s’estengui més enllà d’Ucraïna –ha explicat–, hem doblat els grups de batalla al Bàltic elevant-los al nivell de brigada».

Segons l’opinió del secretari general, el president rus, Vladímir Putin, «ha comès dos errors: no va calcular bé la motivació i el valor dels ucraïnesos, ni tampoc va calcular la decisió dels aliats d’ajudar-los. Va pensar que en nou dies derrotaria els ucraïnesos, i nou mesos després pateix revés rere revés»

No obstant, «seria un error també no tenir en compte el valor i el nombre de les tropes russes», ha advertit, conscient que, tard o d’hora, la guerra «acabarà en una taula de negociació». En aquest escenari, l’OTAN no consentirà un plantejament que prevegi la desaparició d’Ucraïna com a país sobirà.

Stoltenberg ha sigut preguntat per l’incident dels míssils que van caure recentment en territori polonès, i que per l’aliança encara no està del tot resolt. «Sempre hi ha accidents de guerra. Hem de ser molt vigilants i reaccionar molt ràpidament –ha contestat–. És el que vam fer amb l’incident a Polònia. No sembla que hagi sigut un míssil rus ni un atac intencionat. El més probable és que fos un míssil de defensa aèria ucraïnès que va caure a Polònia. Però la responsabilitat la té Rússia. Això no hauria passat si Rússia no hagués envaït Ucraïna ni hagués llançat milers de míssils. Els ucraïnesos tenen tot el dret del món de defensar-se».

Mirada a la Xina

Stoltenberg ha clamat per un final de la dependència occidental de règims que no són de confiança en matèria de terres rares i altres minerals essencials per a la transició energètica. «No tenim cadenes de subministrament estable d’aquests element crítics en aquest moment. No podem dependre de règims autoritaris quan es tracta d’elements crítics», ha dit.

Els alts funcionaris de l’Aliança parlen de plans per a un final d’aquesta dependència, ha explicat el secretari general, en el marc de l’estratègia de resiliència dels aliats. Això no implica, en qualsevol cas, una ruptura amb Pequín: «Hem de continuar comerciant amb la Xina, és clar, però no dependre d’alguns productes que són crítics».

Per Stoltenberg, la guerra d’Ucraïna «ens ha mostrat vulnerabilitats clau. Durant massa temps Rússia ha utilitzat l’energia com a arma i ha intentat fer-nos xantatge. Però els aliats estan diversificant els seus subministraments i estan passant d’energies fòssils a energies renovables». Però això implica un objectiu estratègic clau: «Hem d’anar amb compte i no generar noves dependències» ha explicat abans de passar més al detall: «La Xina cada vegada més mira de controlar les nostres infraestructures crítiques», ha asseverat.

Entre les seves respostes, aquesta altra advertència: «Per descomptat, si algú controla el 5G té conseqüències en la seguretat. Hem d’intentar que no torni a passar el que ens ha passat amb el gas rus».

Ajuda militar

La intervenció de Jens Stoltenberg ha sigut precedida per una altra de Pedro Sánchez, en la qual el dirigent espanyol ha clamat: «Que Putin deixi en pau Ucraïna». El president del Govern espanyol ha fet al·lusions al rerefons estratègic militar de la reunió, a l’afirmar que «és cada vegada més evident el fracàs dels objectius inicials de Putin».

Notícies relacionades

Espanya reclama a l’OTAN augmentar la ciberseguretat

L’OTAN tanca la seva Assemblea Parlamentària sense preveure un final pròxim de la guerra

Sánchez ha assegurat que continuaran les ajudes militars d’Espanya a Ucraïna com a expressió del suport d’aquest país al «dret legítim d’Ucraïna a defensar-se». Aquestes ajudes, a través del fons Europeu de Defensa, importen ja 270 milions d’euros i, en material, impliquen un nou enviament aquesta setmana el contingut de la qual es manté en secret.

Ho va anunciar la ministra de Defensa, Margarita Robles, dissabte passat, en la mateixa Assemblea que ha conclòs aquest dilluns. En la sessió plenària de clausura, Sánchez ha citat informació ja coneguda al recordar que Espanya ha donat a l’exèrcit ucraïnès sistemes de míssils antiaeris i generadors i vehicles de diversos tipus, a més de configurar «un centre d’ensinistrament que començarà a funcionar aquest mes», si bé ja hi ha activitat: els primers soldats d’Ucraïna entrenats per l’Exèrcit espanyol, 27, ja van sortir dissabte amb destí al front al seu país.