Cristina Kirchner adverteix que l’Argentina pot tornar a una era «predemocràtica»

«S’ha trencat per primera vegada el pacte democràtic de respectar la vida», va dir Cristina Fernández de Kirchner sobre l’atemptat que hauria pogut costar-li la vidal’1 de setembre. La vicepresidenta va tornar a parlar davant una multitud a la ciutat de Buenos Aires de La Plata, on va deixar alguns senyals sobre la seva possible intenció de competir per la presidència l’any que ve. Però el fallit magnicidi va ser un dels moments centrals del seu discurs, en el qual va considerar que «és obligació de totes les forces» tornar a construir l’acord no escrit amb què es va iniciar la transició democràtica el 1984, per separar «els violents, el llenguatge de l’odi i el que vol que l’altre es mori perquè pensa diferent». Altrament, va advertir, l’Argentina tornarà a «retrocedir a etapes predemocràtiques». «Cristina Presidenta», van cridar milers de simpatitzants i ella va citar a Juan Domingo Perón, que mig segle enrere, el 17 de novembre de 1972, tornava al país després de 17 anys d’exili. «Com deia el general, tot en la seva mesura i harmoniosament», va dir.

La vicepresidenta s’ha distanciat del president Alberto Fernández, per les polítiques econòmiques que ha portat a terme i que van suposar una dura derrota electoral per al peronisme en les parlamentàries del 2021 i un amarg auguri sobre la sort electoral del 2023. Un prim fil de cordialitat uneix les dues principals figures del Govern. Fernández de Kirchner va recordar una altra vegada el «brutal endeutament» que va deixar com a herència el president de dretes, Mauricio Macri, i que va obligar les actuals autoritats a negociar amb el Fons Monetari Internacional (FMI) el préstec de més de 44.000 milions de dòlars d’aquest organisme en condicions desfavorables.

«Les eleccions, està demostrat, es poden guanyar, però els condicionaments són tan greus, tan profunds, que requerirà que tots els argentins o almenys la majoria dels argentins empenyem pel mateix costat; si no és així, el nostre país serà difícil per a qualsevol», va afirmar.

El 1º de septiembre se quebró el pacto democrático de respetar la vida. Y es obligación de todas las fuerzas volver a reconstruir este pacto, separando a los violentos, al lenguaje del odio, al que quiere que el otro se muera porque piensa diferente. pic.twitter.com/sUipNwKAch

— Cristina Kirchner (@CFKArgentina) 18 de noviembre de 2022

Una causa empantanegada

Poques hores abans de l’acte que es va portar a terme a La Plata, la seva ciutat natal, uns 50 quilòmetres al sud de la capital argentina, Fernández de Kirchner havia tornat a reclamar la recusació de la jutge María Eugenia Capuchetti en la causa que s’ha iniciat per aclarir la temptativa d’assassinat portada a terme per Fernando Sabag Montiel i la seva còmplice, Brenda Uliarte. Segons la vicepresidenta, la magistrada ha comès «irregularitats molt greus» que han portat a la causa a un punt d’empantanegament. Ha criticat la pèrdua d’informació del telèfon del principal agressor, la demora en les escoltes i detenció de la seva nòvia, Uliarte, la falta d’anàlisi sobre elements clau que van sorgir de les diferents violacions de domicili, i el paper d’algunes persones lligades a forces de dreta.

Els advocats de la vicepresidenta retreuen al seu torn a la jutge que no hagi unificat en la seva investigació sobre l’atemptat amb les accions portades a terme pel grup d’ultradreta Revolució Federal. Jonathan Morel, el seu fundador, va cridar els seus seguidors a col·locar «una bomba a la Casa Rosada [seu de l’Executiu]» matar la vicepresidenta o llançar-li «aigua bullint». L’arenga va ser transcrita en un expedient per la Policia de Seguretat Aeroportuària (PSA), i va formar part d’una transmissió en viu en una xarxa social. El jutge Marcelo Martínez de Giorgi i el fiscal Gerardo Pollicita estimen que Revolució Federal es va convertir «en un dels actors que van agitar a la societat un clima de violència, i l’acte de més gravetat institucional va ser l’intent de magnicidi». El seu col·lega Capuchetti no sembla detectar les connexions.

Condemna enmig del Mundial

Com era d’esperar, Fernández de Kirchner va expressar novament el seu rebuig del funcionament dels tribunals. «Al país hi ha jutges asseguts de per vida com una rèmora monàrquica en una societat democràtica». Ells, va afegir, són «dispositius de control de la voluntat popular». Al seu parer, «no és bo per a la democràcia» que siguin els magistrats els que «decideixen sobre les polítiques econòmiques del país».

Notícies relacionades

Cristina Kirchner vincula l’atemptat amb la causa judicial en contra seu

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Les paraules de la vicepresidenta no són alienes al judici que té obert per suposada corrupció a l’obra pública mentre encapçalava l’Executiu (2007-2015), i que la seva defensa va qualificar de farsa sense proves. Per aquests fets, el fiscal Diego Luciani ha demanat per a Fernández de Kirchner 12 anys de presó i una inhabilitació per exercir càrrecs públics. No es descarta que el dictamen es conegui en plena eufòria pel mundial de futbol.

Segons Claudio Jacquelin, columnista del diari La Nación, «la molt estudiada escenificació que la vicepresidenta va fer en el massiu acte de La Plata està directament vinculada amb les amenaces que percep i emergeixen per aquests dies de dues esferes: la judicial i l’econòmica. Les resolucions judicials per venir i la crisi (econòmica) oberta són factors indissociables de risc extrem per al present i el futur d’ella i el seu espai».