La segona volta a Geòrgia posa pressió a Trump per endarrerir el seu anunci de candidatura per al 2024

La composició i amb això el control de les dues càmeres del Congrés dels Estats Units segueix en l’aire dos dies després de les eleccions legislatives de mig mandat i l’escrutini dels vots contínua. Els republicans continuen avançant cap al que apunta a ser una majoria mínima, però suficient a la Cambra baixa, impulsats especialment en les últimes hores per victòries confirmades en diverses carreres a Nova York. La lluita pel Senat, mentrestant, se centra en tres estats, i amb la possibilitat que Nevada i Arizona es divideixin entre republicans i demòcrates i deixin els primers amb 50 escons i els segons amb 49. Els ulls, més diners i l’estratègia dels dos partits comencen a virar ja cap a Geòrgia.

Com va succeir en les eleccions presidencials del 2020, a l’estat del sud pot tornar a decidir-se el control de la Cambra alta en una segona ronda, ja que ni el demòcrata Raphael Warnock ni el republicà Herschel Walker van arribar a les urnes al 50% dels vots en una votació on un tercer candidat es va emportar 81.000 vots. La cita és el 6 de desembre. I com va passar també en l’última ocasió, la figura de Donald Trump torna a ser central en aquesta carrera.

Amb el president de moment encara decidit a fer un «gran anunci» el dimarts 15, que es dona per descomptat que serà la formalització de la seva decisió de tornar a ser candidat presidencial el 2024, molts en el Partit Republicà temen que sigui ell un element central en la decisió dels votants. I no ho veuen com a bon auguri per les opcions de Walker, un candidat controvertit a qui Trump va donar el seu suport, ja que les últimes midterms s’han interpretat com un rebuig bastant generalitzat de l’extremisme de l’expresident, amb molts dels candidats més radicals que havia recolzat sent derrotats.

A Geòrgia, a més, els republicans van rebutjar en primàries cinc dels set candidats recolzats per Trump, que a més està sent investigat a l’estat per les pressions als seus líders amb responsabilitats electorals per revertir els resultats legítims del 2020.

Fins i tot en públic veus republicanes i assessors de l’expresident l’apressen a retardar l’anunci de candidatura del 2024 fins després de la segona ronda de Geòrgia. Ho feia aquest dijous a la televisió Jason Miller, una figura destacada del cercle polític més pròxim a l’expresident. I també ho ha fet un estrateg republicà a Geòrgia, Brian Robinson. «Per a qui estigui pensant en el 2024 probablement sigui millor fer-ho després del cicle del 2022, que no ha acabat encara», ha recordat.

Un candidat controvertit 

Walker, un antic jugador de futbol americà i amic de Trump, ja s’ha demostrat un candidat problemàtic. Convertit en personificació de molts estereotips negatius sobre l’home negre, incloent el de pare absent i «no intel·ligent» (una cosa que va dir ell de si mateix), es va veure perjudicat a més durant la campanya per les notícies que va pagar a dues nòvies perquè interrompessin els seus embarassos, mentre que la seva posició pública estava en contra de l’avortament.

Les carències i problemes de la seva candidatura es van mostrar en els seus resultats, molt per sota dels del governador Brian Kemp, un altre republicà que sí que va aconseguir folgadament la reelecció. I aquesta diferència en el suport confirma que molts votants conservadors que sí que van recolzar Kemp es van frenar a l’hora de donar el seu vot a Walker.

Ara els republicans apressen el governador, que no va participar en cap acte de campanya de l’aspirant a senador, a donar-li suport públicament i, especialment, a donar-li el suport de la seva consolidada i efectiva organització sobre el terreny. Walker també rebrà el suport de figures del Partit Republicà com el senador Ted Cruz, el primer que viatja a Geòrgia per participar en un acte amb ell rumb a la segona ronda. Però la seva amistat amb Trump, que abans de dimarts va evitar visitar la majoria dels estats frontissa, es posarà a prova.

Warnock i Biden 

Tampoc va viatjar a Geòrgia durant la campanya el president Joe Biden, els baixos índexs de popularitat del qual es veien com un possible llast per als candidats demòcrates, però a qui els resultats de dimarts han donat un cert respir. El que cal veure és si buscarà la seva presència el demòcrata Warnock, que va aconseguir el seu escó en l’elecció especial al Senat del 2020 que va acabar decidint-se el 5 de gener del 2021, la vigília de l’assalt al Capitoli.

Notícies relacionades

Trump perd pistonada, però segueix viu | L’article d’Albert Sáez

Les eleccions als EUA frenen l’envit de Trump i donen un respir a Biden

En aquella carrera al demòcrata el va beneficiar el suport de Trump a la seva rival, que va abraçar les teories conspiradores sobre un inexistent frau electoral i es va mostrar disposada a desafiar els resultats. Tampoc li va venir malament a Warnock que encoratjant la «gran mentida» Trump desanimés molts republicans, que van triar no votar.

De moment el senador demòcrata, reverend a l’església on ho va ser Martin Luther King, rellançava aquest dijous la seva campanya així que el comitè dedicat a l’elecció de demòcrates al Senat anunciava una inversió de set milions de dòlars més en la seva carrera. El focus serà la defensa de plans econòmics i socials com l’expansió de la sanitat pública per als residents de més baixos ingressos, però també l’atac a Walker com a «completament no qualificat» per al càrrec.