Exèrcit francès

Macron adverteix que la dissuasió nuclear francesa té «una dimensió europea»

  • El president francès rectifica unes declaracions d’octubre en les quals va dir que França no respondria en cas d’atac nuclear rus a Ucraïna

  • També anuncia el final de l’operació Barkhane al Sahel

Macron adverteix que la dissuasió nuclear francesa té «una dimensió europea»

Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

El president francès, Emmanuel Macron, ha advertit aquest dimecres que la dissuasió nuclear francesa «té una dimensió europea». «Avui, molt més que ahir, els interessos vitals de França tenen una dimensió europea. Les nostres forces nuclears contribueixen a la seguretat de França i d’Europa», va assegurar el dirigent centrista durant un discurs a la base militar de Toló, al sud-est del país, on cada any presenta l’estratègia en matèria de defensa de l’única potència nuclear de la Unió Europea.

Va rectificar, per tant, unes declaracions pròpies del 12 d’octubre en les quals va assegurar que França no respondria amb armament nuclear a un hipotètic atac nuclear de Rússia a Ucraïna. Llavors aquelles paraules no van agradar als socis europeus de França ni a l’estament militar gal, que va considerar un error mostrar les cartes d’aquesta manera. 

«Hem d’evitar dramatitzar algunes declaracions», va dir amb referència a aquesta polèmica. Durant el seu discurs a Toló, va defensar que la dissuasió nuclear depèn de l’amenaça que pesa sobre els «interessos vitals» de França. És una fórmula intencionadament ambigua amb l’objecte de dissuadir qualsevol potència rival d’utilitzar armament atòmic, tot i que alhora obre la porta a una escalada nuclear a l’ampliar el ventall de circumstàncies en què es podria recórrer a aquestes bombes.

Augment de la despesa militar

Augment de la despesa militar«L’agressió contra Ucraïna corre el risc de prefigurar rivalitats geopolítiques més importants en el futur que no hem d’acceptar amb fatalisme ni patir amb passivitat», va afirmar Macron sobre un conflicte a l’est d’Europa que, segons ell, obliga França i Europa a modificar la seva estratègia. Després de la seva arribada a l’Elisi, el dirigent centrista va augmentar en 1.700 milions la despesa militar cada any i en 3.000 milions de cara al 2023, una xifra que l’eleva a un total de 44.000 milions (1,8% del PIB). L’Executiu macronista presentarà a principis de l’any que ve una nova llei de programació militar amb la qual s’intensificarà l’increment de la despesa en armament.

La vigília del discurs de Macron –celebrat el dia del 52è aniversari de la mort de Charles de Gaulle–, el general De Villiers va advertir que «l’Exèrcit francès no disposa dels mitjans per a una guerra d’alta intensitat». Després de la seva polèmica dimissió l’estiu del 2017, aquest ex cap de l’Estat Major de l’exèrcit es va convertir en un dels habituals detractors del dirigent centrista i de la seva política en matèria de defensa.

El president va citar com noves amenaces les «tensions creixents a Àsia», l’«ús generalitzat de drons», la «banalització dels míssils», el desenvolupament dels «atacs cibernètics» i «els perills sanitaris i climàtics». A Toló, de fet, va presentar la nova revista nacional estratègica en la qual s’esbossen les prioritats de França de cara al 2030. En aquest document, a més de Rússia, es considera la Xina com el principal adversari d’Occident en el futur. Això reflecteix l’alineament de París amb Washington en la seva nova guerra freda contra Pequín. 

Final de l’operació al nord de l’Àfrica

Final de l’operació al nord de l’Àfrica«Quan la pau torni a Ucraïna [...] haurem de construir una arquitectura de seguretat nova i un marc renovat d’estabilitat i de control de l’armament», va destacar Macron, que va reivindicar en el seu discurs el paper de l’OTAN i l’impuls d’una «Europa de la defensa». En aquest sentit, va anunciar l’organització d’una cimera francobritànica en el primer trimestre del 2023. També va expressar el seu desig de «reforçar els vincles amb Alemanya» després de les discrepàncies en els últims mesos entre París i Berlín, com per per exemple respecte a l’escut antimíssils, sense la participació de França, que impulsa el Govern alemany.

Notícies relacionades

A més d’Europa, va reivindicar les aliances militars al Pacífic, a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica. Respecte al continent africà, va oficialitzar el final de l’operació Barkhane a la zona del Sahel. Aquest anunci no va sorprendre ningú perquè al febrer ja havia decretat la retirada de tropes de Mali, on França va començar una fracassada operació militar el 2013. 

Macron va indicar que en els pròxims mesos debatran amb els altres països del Sahel, com Níger i el Txad, per examinar el desplegament dels seus soldats i elaborar una nova doctrina. «Les nostres operacions han de ser més limitades en el temps», va explicar sobre una de les lliçons de la intervenció a Mali que va degenerar en un sentiment antifrancès que Rússia va aprofitar per incrementar la seva presència a la regió. Davant les tensions creixents entre grans potències, el tauler en disputa resulta global.