Cimera de l'OTAN d'alta tensió a Londres

La celebració del 70è aniversari de l’OTAN, amb una reunió de caps d’Estat i de Govern aquest 3 i 4 de desembre a Londres, hauria d’haver sigut una marxa triomfal per a l’organització. El lloc i el moment de celebrar les fites aconseguides després de set dècades d’aliança militar, que el 2020 que ve elevarà a 30 el nombre de socis amb la incorporació de Macedònia del Nord, i confirmar que, malgrat el ‘brexit’, el Regne Unit continuarà tenint un paper clau com a pont entre els Estats Units i la Unió Europea.

La cita, no obstant, amenaça de convertir-se en una exhibició de desunió i no només per les reiterades exigències d’augment de la despesa en defensa del president dels Estats Units, Donald Trump, sinó particularment pelxoc frontal protagonitzat en els últims dies per dos pesos pesants de l’OTAN que posen de manifest les creixents esquerdes en l’organització atlàntica: el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan.

«L’hi diré de nou a l’OTAN, primer comprovi la seva pròpia mort cerebral. Aquestes declaracions només són per a aquells que com vostè estan en estat de mort cerebral», va arremetre divendres passat el mandatari turc des d’Istanbul. Les seves paraules,d’inusitada duresa verbal, anaven adreçades a Macron i a la seva entrevista en ‘The Economist’, en la qual va criticar la decisió unilateral de Trump de retirar tropes nord-americanes del nord de Síria, va dir que l’Aliança Atlàntica es trobava «en estat de mort cerebral» i va posar en qüestió el compromís de defensa mútua.

Stoltenberg rebaixa la tensió

Els seus comentaris van sacsejar els fonaments del quarter general de l’Aliança. La cancellera alemanya,Angela Merkel, va qualificar les seves paraules d’«inoportunes» mentre que el secretari general de l’OTAN,Jens Stoltenberg, va realitzar una visita d’urgència a París per contenir un incendi que no només no va aconseguir apagar, sinó que el mateix Erdogan va alimentar divendres. «Siguem clars, no és una declaració són insults», van respondre des del Palau de l’Elisi al que consideren l’«últim excés» del dirigent turc, a qui fa setmanes que França critica per les seves operacions militars al nord de Síria contra les milícies kurdes.

Des que va esclatar l’enfrontament, Stoltenberg ha intentatrebaixar la tensió. «Si no podem resoldre els desacords que veiem en diferents temes, llavors almenys hem d’assegurar-nos que aquests desacords no soscavin la fortalesa de l’OTAN, que puguem continuar unint-nos entorn de la nostra tasca central de protegir i defensar-se uns a d’altres», recomanava. El noruec va posar com a exemple els avenços en la lluita contra el terrorisme i l’Estat Islàmic, la missió d’entrenament a l’Afganistan, la unitat davant Rússia, la capacitat de desplegament de forces aliades o l’augment de la despesa en defensa, que demostren que la maquinària militar està ben greixada.

La realitat política, no obstant, va per un altre camí i és que Washington, París i Ankara arriben amb prioritats molt diferents a una cita que no serà una cimera formal sinó una reunió de líders. A més de la despesa militar, Trump, que abans d’aterrar ja ha tornat a criticar l’acord del ‘brexit’ i al laborista Jeremy Corbyn, té intenció de posar l’accent en la creixent influència de la Xina i en la seguretat de les infraestructures. Macron, donar prioritat a la lluita contra el terrorisme i undebat estratègic sobre el futur de l’OTAN;i Erdogan, demanar més recolzament polític en contra de les milícies kurdes del nord de Síriaa canvi de donar suport als plans de defensa per als països bàltics i Polònia, i utilitzar un nou sistema aeri comprat a Rússia a canvi de cedir.

Augment de la despesa en defensa

Stoltenberg, per la seva part, intentarà posar l’accent en l’increment de la despesa en defensa, del 4,6% el 2019, i que són ja nou els països que dediquen més del 2% del PIB a despesa en defensa –Estats Units, Bulgària, Grècia, Regne Unit, Estònia, Romania, Lituània, Letònia i Polònia– i en què la majoria tenen plans per arribar a l’objectiu el 2024. En el cas d’Espanya, la seva despesa se situa encara en el 0,92% del PIB, lleugerament per sota del 0,93% que dedica Bèlgica i només per sobre del 0,56% que gasta Luxemburg, el país que menys inverteix. La fotografia és molt més positiva si es té en compte la despesa en equipament. El compromís és destinar el 20% i ja són 16 els països aliats –inclosa Espanya– que superen aquest llindar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

La cimera, que arrenca aquest dimarts al migdia i inclou una recepció al Palau de Buckingham, anirà acompanyada d’una sèrie de trobades al marge entre els principals protagonistes. Amb el primer ministre britànic, Boris Johnson, com a amfitrió es reuniran Erdogan, Macron i Merkel per provar de resoldre les diferències sobre Síria. També Trump té previst entrevistar-se per separat amb alguns dirigents europeus com Macron.

«Malgrat les mesures de limitació de danys, encara existeix un risc significatiu que l’OTAN sigui més feble i estigui més dividida després de la reunió de Londres» perquè «el que se suposava que era una celebració discreta del 70è aniversari de l’Aliança es duu a terme en el context de múltiples crisis, internes i externes, i desacords entre els aliats», vaticina Ian Bond, del Centre for European Reform, que apunta que els tres líders més crítics amb el funcionament de l’OTAN –Trump, Erdogan i Macron– tenen crítiques vàlides. «La reunió de líders de Londres és un moment arriscat; però també pot ser una oportunitat perquè l’OTAN demostri que encara no està morta», afirma.