Eleccions als EUA: L’avenç republicà entre minories aguditza la crisi de la coalició demòcrata

La demografia no és el destí. Aquesta realitat electoral i política és cada vegada més evident als Estats Units. Des dels anys 90 del segle XX, i especialment després de la reelecció de Barack Obama el 2012, tant demòcrates com republicans van identificar en els canvis demogràfics, amb un pes cada vegada més gran de les minories, un futur que electoralment beneficiava suposadament els demòcrates. Aquest diagnòstic, no obstant, va errar. Es va demostrar en l’elecció de Donald Trump el 2016, en les legislatives del 2018 i en les presidencials del 2020. I tot apunta que tornarà a provar-se aquest dimarts en les eleccions de la meitat del mandat.

La coalició sobre la qual es va edificar l’arribada d’Obama a la Casa Blanca fa aigües mentre el Partit Republicà avança en el seu objectiu de postular-se com el partit multiracial de la classe treballadora. A la sagnia de votants blancs d’aquesta classe treballadora cap als conservadors que va ser vital per al triomf de Trump se suma una fuga cada vegada més pronunciada de votants llatins i, tot i que en molta menor mesura, de votants negres. I tot i que el Partit Demòcrata continua tenint consistent avantatge entre els llatins i aclaparadora entre la població negra, i malgrat que alguns estrategs i organitzadors demòcrates i analistes creuen que és massa primerenc per parlar d’una erosió definitiva, nombroses veus apunten a canvis que poden ser duradors.

Els llatins i el cas de Nevada

Pocs vots s’observen amb més atenció que el dels llatins, que representen la cinquena part de la població dels EUA, el 14,3% del cens electoral i són el bloc de votants que creix a ritme més ràpid als EUA, que ha augmentat un 142% des del 2000. Són un bloc que desafia la categorització i s’ha provat elecció rere elecció radicalment més complex i divers que la imatge monolítica amb què es va tractar durant molt temps.

Trump, malgrat el seu discurs xenòfob, va assolir a la part d’aquest electorat que s’alinea amb valors conservadors allunyats de polítiques progressistes en qüestions com l’avortament o els drets de la comunitat LGBTQ, favorable a la mà dura amb la immigració sense papers i també a treballadors que sentien desconnexió de classe amb el Partit Demòcrata. I el republicà no només va millorar el 2016 els resultats entre llatins de Mitt Romney, sinó que el 2020 els va pujar un 8% més (10% segons el centre Pew).

Aquests guanys han contribuït, per exemple, que Florida s'estableixi cada vegada més al costat republicà i que ho faci també el sud de Texas, la zona a prop de la frontera que històricament va ser bastió demòcrata. I el vot llatí aquest dimarts serà clau en estats fonamentals per al control del Senat com Pennsilvània, Arizona i Nevada.

La disputada lluita en aquest últim estat per l’escó que lliuren la demòcrata Catherine Cortez Masto i el republicà Adam Laxalt és potser el més revelador exemple de tendències a nivell nacional. Per als llatins l’economia és, com per a la població en general, la preocupació dominant. I tot i que Cortez Masto, la primera senadora llatina, compta per renovar el seu càrrec amb un avantatge de 33 punts en suport entre ells, pot ser insuficient per superar Laxalt, un candidat que es va oposar a la pujada del sou mínim, com a fiscal general va rebutjar les proteccions als ‘dreamers’ (fills d’immigrants sense papers que van arribar als EUA abans del 2007) i que a més de recolzar la teoria conspiradora sobre un inexistent frau electoral el 2020 ha repetit la del «gran reemplaçament», acusant els demòcrates d’utilitzar immigrants per «destruir els valors que van fer dels EUA una gran nació».

Que Laxalt estigui sent vist com a acceptable entre llatins malgrat aquests postulats, igual que ho va ser Trump, és «el que realment hauria de preocupar els demòcrates», segons analitzava a ‘The Washington Post’ Carlos Odio, fundador d’Ics Research, una firma especialitzada en l’estudi i l’avenç de la comunitat llatina. «Si aquesta barrera realment ha caigut i es manté tombada és possible que hi hagi un realineament més gran».

El votant negre

Una cosa similar passa amb els votants negres. Tot i que els demòcrates mantenen el seu ferm avantatge en aquest bloc de votants, que Biden va guanyar sobre Trump el 2020 amb un marge de 75 punts, Trump va passar del 6% del vot negre que va obtenir Romney al 8% el 2016 i al 12% el 2020. I aquell últim any va millorar un 6% els seus resultats entre homes negres, una de les dades que ratifiquen les observacions dels analistes que perceben cada vegada més una bretxa de gènere i generacional que esquerda el vot unitari negre i obliga l’aparell demòcrata a deixar de donar algunes coses per garantides.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Fins i tot amb missatges i polítiques llastades pel racisme, incloent-hi aprovació de normes que estan limitant i restringint el dret a vot d’una manera que castiga especialment les minories, el Partit Republicà avança. I la formació està també donant un impuls a la seva imatge de diversitat, donant suport i diners a candidats de minories.

Aquest dimarts a les paperetes per a la Cambra de Representants a Washington hi haurà 22 homes i sis dones negres com a candidats republicans, a més de 33 hispans, 13 asiàtics i tres indis americans. Per al Senat els republicans tenen tres aspirants negres i dos llatins.