Lalo de Almeida: «El que més espanta no és que hi hagi un boig com Bolsonaro, sinó que la meitat del Brasil el recolzi»

Lalo de Almeida (São Paulo, 1970) ha dedicat gran part de la seva trajectòria com a fotoperiodista a denunciar i documentar els abusos contra l’Amazònia. Un treball, titulat ‘Distòpia amazònica’, que ha fet que guanyi el World Press Photo 2022 al Projecte a Llarg Termini. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull fins a l’11 de desembre una exposició amb totes les fotografies guanyadores del prestigiós guardó i De Almeida ha recalat aquest divendres a Casa Seat per explicar la seva visió sobre la realitat d’aquesta regió. Hores abans de la conferència, ha atès EL PERIÓDICO.

En alguna entrevista ha comentat que els brasilers coneixen més els EUA que l’Amazònia. ¿Què és i què significa aquesta regió per al Brasil?

El Brasil és un país continental, d’una dimensió enorme, i el sud sempre ha estat desconnectat del nord, de la regió amazònica. Els habitants del sud mai l’han reconegut com a part de la seva identitat. L’han tractat com una colònia, on s’extreia tot, fusta, or, energia, etc., sense pensar en les persones que viuen allà, en la preservació ambiental. De fet, la qüestió ambiental mai ha sigut un tema de debat al Brasil, no només sobre l’Amazònia, sinó en general. Crec que això està canviant ara. Les persones estan notant l’impacte de la crisi climàtica i comencen a percebre el problema. Quan hi ha racionament d’aigua a São Paulo perquè no plou, s’adonen que és a causa de la desforestació i cada vegada més veus clamen contra la destrucció de l’Amazònia. Però culturalment és una relació molt distant. Viatjar a l’Amazònia és car, la majoria de la gent del Brasil no pot viatjar i els que poden prefereixen anar-se’n a Miami.

¿A l’escola s’ensenya la riquesa que suposa per al país comptar amb aquesta regió?

Poc. No hi ha cap consciència. Això està canviant perquè l’agenda del món també està canviant. Però no hi ha una cultura de protegir l’Amazònia. Durant molts anys, se l’ha considerat com un desert verd, un lloc salvatge, amb indis enfadats, sense valorar la cultura indígena, sense parlar del que realment és. Hi ha 30 milions de persones vivint a l’Amazònia, més de 500.000 indígenes amb cultures molt diferents, és d’una riquesa enorme. I això no es trasllada als brasilers, que tenen molts prejudicis amb la qüestió indígena i la cultura de l’Amazònia.

El 2012 va començar amb el projecte guardonat amb el World Press Photo. ¿Com ha sigut l’evolució de l’Amazònia en aquesta dècada?

Vaig començar el 2012 amb la construcció de la hidroelèctrica Belo Monte. Vaig anar per casualitat per cobrir el tema per al diari en el qual treballo i quan vaig començar a veure el que estava passant vaig entendre el procés d’ocupació de l’Amazònia. Vaig veure amb els meus ulls el que havia llegit als llibres d’història, com s’estaven repetint aquests processos, aquesta forma de tractar l’Amazònia com una colònia, el mateix des de fa 500 anys. Vaig prendre consciència dels impactes socials i ambientals. Belo Monte va ser el meu punt de partida per començar a fotografiar altres projectes, altres processos d’ocupació, com la carretera transamazònica. Al seu voltant hi ha tota mena de crims i il·legalitats, la recerca d’or, l’extracció il·legal de fusta...

¿Què va suposar l’arribada de Jair Bolsonaro al Govern del Brasil el 2019?

El procés de destrucció no va començar amb Bolsonaro, però ell va trepitjar l’accelerador. Va destruir completament les agències de fiscalització ambiental, les agències que cuiden les poblacions indígenes, i el seu discurs va ser molt nociu. Ell veu el medi ambient com un obstacle per al desenvolupament. I ha portat les persones que viuen a l’Amazònia a augmentar en gran manera les activitats il·legals. Aquestes persones se senten apoderades, com si tinguessin un salconduit per fer el que vulguin. Si el president em recolza, qui hi estarà en contra, es pregunten.

¿I quin és el modus operandi d’aquestes persones?

Es tracta en la majoria dels casos de polítics locals que tenen diners per invertir i s’aprofiten de la pobresa i de la mà d’obra barata. És una mica la mateixa lògica del narcotràfic, que s’aprofita de la mà d’obra barata, jove, sense perspectives de futur, que troben en això un mode de supervivència. La majoria dels treballadors són pobres, analfabets que viuen en règim de gairebé esclavitud. En realitat, el problema de l’Amazònia no és ambiental, és social. Si no resolem la qüestió de la pobresa, això seguirà eternament.

¿El Govern de Lula pot revertir tot aquest dany?

Crec que almenys el Govern apuntarà en la direcció correcta. Però no serà un canvi de la nit al dia, serà un procés llarg. Aquests quatre anys, Bolsonaro ha aconseguit implantar aquesta mentalitat en les persones que són allà. Ha aconseguit invertir completament els valors. Les agències governamentals que eren allà per protegir el medi ambient o les comunitats indígenes són vistes com a enemics del poble. El mateix passa amb els periodistes. En canvi, les persones que cometen aquests crims són vistos com a persones que porten desenvolupament a la regió. Per això el nou Govern no ha d’anar a un model de fiscalització que tanqui negocis il·legals i deixi la gent sense aliment, cal buscar un model diferent que porti ingressos per a les persones que viuen a la selva. Si no només anem a les palpentes, perpetuant una cosa que no acabarà mai. Però crec que Lula ho canviarà tot. De fet, durant els vuit anys que va governar va ser el període en què més va disminuir la desforestació al Brasil.

¿Ha tingut problemes per realitzar la seva feina a causa de l’assenyalament contra els periodistes?

En els últims quatre anys la situació es va posar molt tensa, no només amb la premsa, hi havia molt més conflicte en general. Després de treballar durant molts anys a l’Amazònia, hi va començar a haver llocs als quals ja no era viable anar. Vaig començar a protegir-me evitant algunes situacions. I recordo una vegada que vaig haver de sortir corrents perquè un bolsonarista em perseguia amb un matxet per fer-li una foto al seu camió carregat de fusta il·legal. Ell no sabia que jo era periodista, pensava que era un treballador d’una oenagé, un altre enemic mortal de Bolsonaro. I va sortir darrere meu amb el crit d’«oenager, fill de puta».

¿Com va viure la jornada electoral de diumenge passat?

Gairebé em moro. Va ser com un malson. En la primera volta semblava que Lula guanyaria, tenia possibilitats. No va guanyar però molts polítics de Bolsonaro, diputats, senadors, van ser elegits per a les càmeres. Les persones més conservadores, les més boges, van ser elegides. Passem un mes patint. El dia de l’elecció estava acabant de recuperar-me de la covid i vaig passar 10 hores assegut davant la televisió seguint minut a minut el recompte. Quan es va conèixer la victòria de Lula va ser un gran alleujament.

Notícies relacionades

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

¿Creu que el país ha acabat dividit en dos?

Sí, totalment. El que espanta més no és que hi hagi un boig com Bolsonaro, sinó que la meitat del país recolzi aquest boig.