Dinamarca vota en les eleccions més renyides des de fa anys

Dinamarca celebra aquest dimarts unes eleccions legislatives marcades per la igualtat entre els blocs i un panorama polític fragmentat. Els comicis s’han avançat diversos mesos per un escàndol polític vinculat a la gestió de la pandèmia del coronavirus.

Dinamarca ha sigut un dels països europeus que més bons números presenta en la seva gestió de la covid i que menys restriccions va imposar, però amb una taca: elsacrifici a finals del 2020 de milions de visons a causa d’una alerta sanitària per una mutació que podria comprometre les futures vacunes.

El Govern socialdemòcrata de la primera ministra Mette Frederiksen va ordenar la mesura, que va suposar el tancament temporal d’una indústria milionària, sense tenir cobertura per fer-ho, cosa que va provocar una modificació legal sobre la marxa entre crítiques de l’oposició i dels criadors.

«Molt criticable»

Una comissió parlamentària va concloure al juny que l’actuació del Govern va ser «molt criticable» i va veure fonament per obrir casos disciplinaris contra diversos alts funcionaris, i tot i que va considerar que les declaracions de la primera ministra van ser «greument enganyoses», va admetre que no es podia saber si estava al corrent de la falta de cobertura legal.

Frederiksen es va emportar una amonestació oficial del Parlament, però va evitar mals majors gràcies al suport dels seus aliats, tot i que la pressió d’un d’aquests partits la va obligar a avançar els comicis.

A la campanya electoral, el «cas dels visons» va tenir certa rellevància a l’inici però ha acabat marginat per altres qüestions com la sanitat i les mesures contra la crisi.

Noves forces polítiques

Fins a 14 partits es presenten a les eleccions i una dotzena té opcions reals d’entrar al Parlament. Dues d’aquestes poden ser decisives per decantar el triomf en un panorama complex per la igualtat que indiquen els sondejos entre el bloc de centreesquerra de Frederiksen i l’oposició de la dreta.

Les dues noves forces polítiques tenen en comú haver sigut fundades per sengles exfigures de pes del Partit Liberal. Darrere de Demòcrates de Dinamarca hi ha l’exministra d’Integració Inger Støjberg, que fa menys d’un any va ser condemnada a presó per ordenar la separació il·legal de parelles de refugiats en el primer judici polític a Dinamarca en tres dècades.

Els Moderats és el projecte personal de l’ex primer ministre Lars Løkke Rasmussen, que es presenta com una força de centre sense posicionar-se dins de cap dels dos blocs i la imparable ascensió del qual en els sondejos podria donar-li el paper d’àrbitre.

Candidats a primer ministre

A Dinamarca és comú que els partits s’agrupin en dos blocs, esquerra i dreta, i que cadascú presenti un candidat a primer ministre, que correspon al partit més fort. Aquest costum s’ha trencat aquest any, ja que el conservador Søren Pape Poulsen es va postular l’agost al lloc, quan les enquestes el col·locaven per davant del liberal Jakob Ellemann-Jensen, tot i que la situació s’ha revertit en les últimes setmanes.

L’ex primer ministre Lars Løkke Rasmussen ha negat aspirar a encapçalar un Govern, però s’ha anat deixant apreciar en la mesura que el seu partit pujava en els sondejos i rivals i analistes polítics ja el consideren com un quart candidat.

Grenlàndia i les illes Fèroe

El Parlament danès està format per 179 escons, dels quals quatre corresponen als territoris autònoms de Grenlàndia i les illes Fèroe. Els diputats dels territoris d’ultramar ja van ser decisius en anteriors comicis, com en els del 1998, quan el socialdemòcrata Poul Nyrup Rasmussen va obtenir una inesperada victòria gràcies al suport a última hora d’un parlamentari feroès.

Notícies relacionades

La venjança del visó

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Tot i que les eleccions legislatives se celebren oficialment el dia 1, en una part del territori del Regne de Dinamarca la votació tindrà lloc el dia abans.

La coincidència d’aquesta data amb el dia en què es recorda de manera oficial els morts al mar a les illes Fèroe, on la pesca és la principal indústria, va motivar una petició de les autoritats autonòmiques que Copenhaguen ha admès.