Els republicans tornen a col·locar la immigració com a tema central en les legislatives

La maniobra dels republicans de traslladar en alguns casos sota engany els migrants a ciutats governades pels demòcrates, sense avís a les autoritats locals per preparar-se per rebre’ls, va ser immediatament denunciada com a inhumana. Les acusacions d’estar utilitzant els migrants com a «peons polítics» van arribar formalment a una demanda presentada contra DeSantis. I molts han vist en les seves accions ecos d’una campanya racista que als anys 60 van fer els segregacionistes del sud. Aquests, en els anomenats «reverse freedom rides» i en resposta als viatges que activistes de drets civils havien fet pel sud per reclamar l’aplicació de la sentència del Tribunal Suprem que va acabar amb la segregació racial als Estats Units, van enviar a ciutats demòcrates del nord famílies negres.

La idea d’Abbot, Doucey i DeSantis no és nova. La va tenir el 2015 el governador d’Arkansas, Mike Huckabee, quan aspirava a la nominació presidencial republicana i va plantejar fer el mateix amb els refugiats sirians que llavors arribaven al país. I la va estudiar també en les anteriors legislatives, el 2018, Donald Trump. Però si llavors el president va haver de desistir davant les preocupacions sobre la potencial il·legalitat que plantejava la seva acció, els tres governadors l’han portat a la pràctica.

Inflació i migració

Amb això han aconseguit el que pretenien: d’una banda, fer que l’atenció mediàtica torni de nou a la situació a la frontera, on l’últim any s’han batut rècords i les autoritats han tingut gairebé 2,5 milions de trobades amb migrants que han entrat sense papers. I, de l’altra, col·locar de nou la immigració com un dels temes prominents de cara a les eleccions legislatives, que se celebren el 8 de novembre.

Tot i que la preocupació dominant per a la majoria de votants és la inflació i la situació econòmica general, la immigració apareix en alguns sondejos en quarta posició. És una qüestió que sol mobilitzar les bases republicanes, com es va ratificar en la primera campanya presidencial de Trump, en la qual la seva promesa de construir el mur a la frontera amb Mèxic es va transformar en eslògan i clamor i va ajudar a portar-lo a la Casa Blanca. I és també un terreny polític on, segons els sondejos, més votants consideren els republicans més capacitats per resoldre problemes que els demòcrates, que en aquestes eleccions afronten, a més, el desencant de grups d’activistes proimmigrants davant promeses incomplertes de Biden, que va enviar el seu primer dia al Despatx Oval una proposta de reforma al Congrés que s’esllangueix allà.

Les accions d’Abbott, DeSantis i Doucey són la prova més contundent del pes i la influència que continua tenint Trump en el partit, però no l’única. Desenes de candidats republicans repliquen en aquesta campanya el seu missatge xenòfob i en centenars d’anuncis, tuits i discursos s’utilitzen termes com ara «invasió», el mateix que esgrimia Trump en les legislatives del 2018, quan va arribar a enviar efectius de la guàrdia nacional a la frontera mentre s’acostava una caravana de migrants.

«Teoria del reemplaçament»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Ha calat en la formació, a més, l’explotació de la vena conspiranoica i, en aquesta campanya, diversos candidats, des de la congressista ultra Marjorie Taylor Greene fins a l’aspirant al Senat a Ohio JD Vance han invocat en el seu discurs versions de la nacionalista i supremacista blanca «teoria del reemplaçament».

Si el dia 8 els republicans aconsegueixen, com pronostiquen els sondejos, el control del Congrés, discursos i accions poden anar més enllà. Vance ha proposat, per exemple, condicionar el finançament operatiu del Govern a què l’Administració Biden torni a finançar la construcció del mur. Alguns han amenaçat de sotmetre un impeachmental secretari de Seguretat Nacional, Alejandro Mayorkas. I s’allunyaran les opcions de regular de manera permanent les proteccions que el programa DACCA implementat per Barack Obama va donar a immigrants que havien arribat de petits, els ‘dreamers’. Un programa que Biden ha prolongat temporalment però que podria acabar sent declarat il·legal pel Tribunal Suprem de majoria conservadora.