El Partit Comunista de la Xina obre el seu 20è congrés i donarà a Xi el tercer mandat

El discurs inaugural de Xi, que ha ranejat les tres hores en edicions anteriors, és el primer element d’interès. La política de zero covid, que ha blindat la Xina de les mortaldats globals, sembla ara un problema sense solució. No és viable a mitjà termini, però la precària sanitat rural impedeix aixecar-la. Creix el tedi popular i la factura econòmica i, tot i així, els tres editorials publicats aquesta setmana al Diari del Poble defensant-la descarten un gir radical. S’esperen mesures que estimulin el creixement econòmic, que per primera vegada en dècades no arribarà als pronòstics oficials, castigat pels tres mesos de la tancada de Xangai i altres restriccions. No faltaran al·lusions a la «prosperitat comuna», una meta que al·ludeix a una societat més justa i equilibrada. En l’àmbit exterior, la guerra d’Ucraïna ha col·locat la Xina en una posició incòmoda i ha empès la Unió Europea cap a l’hostilitat nord-americana.

«Hi ha hagut debats previs sobre si eren necessaris ajustos en l’enfocament econòmic, en la política de zero covid o cap a Taiwan, però el congrés serà un moment per a la reafirmació. No n’hem d’esperar grans canvis. Serà un altre moment de consolidació del xiísme», jutja Xulio Ríos, exdirector de l’Observatori de Política Xinesa.

Sense hereus

La cúspide serà la tradicional passejada dels membres del Comitè Permanent del Politburó davant la premsa a la Sala Oriental del Gran Palau del Poble durant la clausura. En són 7, escollits pels 25 integrants del politburó. La passejada del congrés passat va confirmar els rumors sobre la intenció de Xi d’allargar la seva estada en el càrrec perquè no es va entreveure cap hereu. En el d’aquest any no interessa tant corroborar la seva victòria sobre altres clans, sinó mesurar la seva generositat cap als vençuts.

La seva composició ha sigut decidida per les elits en reunions a porta tancada abans que els 2.300 delegats del partit s’ajuntin aquest diumenge al Gran Palau del Poble. Les dates d’aquest congrés, relativament primerenques, suggereixen negociacions breus. L’elaboració de travesses dels observadors integra la litúrgia. Abans atenien el criteri de l’edat: amb 68 anys, tocava retirar-se. La norma expulsaria Li Zhangshu i Han Zheng però Xi, que continuarà amb 69, l’ha dinamitat i n’ha multiplicat les variants. Tampoc és clar que continuï el primer ministre, Li Keqiang, perquè la jivarització del seu càrrec li ha provocat un comprensible cansament. Un altre dubte rellevant és si entrarà a la fi en el Comitè Permanent alguna persona semblant a un hereu. Chen Min’er, secretari del partit a Chongqing, seria aquesta figura. La seva absència suggeriria que Xi preveu complir dos mandats quinquennals. Els acabaria amb 79 anys, els mateixos que té ara Joe Biden.

Suport sense fissures

«Fins i tot els que no pertanyien a la facció de Xi en el passat han acabat acceptant que han de donar-li suport sense fissures», assenyala Stanley Rosen, professor de Ciència Política a l’Institut Estats Units-la Xina de la Universitat de South Carolina. «Els seus rivals potencials ja no estan actius. Jiang Zemin (expresident) té 96 anys i problemes seriosos de salut, Bo Xilai (exministre de Comerç i secretari del partit de Chongqing) és a la presó, molts d’altres també han sigut purgats, així que és difícil veure algú que pugui desafiar-lo», afegeix.

Notícies relacionades

Xi Jinping, una piconadora contra la corrupció

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

«L’emperador regna fins que mor», es diu en la política xinesa per explicar la duradora empremta dels expresidents. El congrés marcarà el final de la influència de Jiang i del seu clan de Xangai les últimes dècades. Va ser ungit com a hereu per Deng Xiaoping i va maniobrar a l’ombra durant el decenni posterior de Hu Jintao, però l’ha vençut el temps i la campanya anticorrupció.

Xi ha modificat les normes del partit, tant les escrites com les tàcites. Exerceix la direcció del país, del partit i de l’Exèrcit. I nodrirà de fidels els òrgans de poder. La seva rellevància, defensa Ríos, va més enllà d’aquests èxits mediàtics. «El que reforça la seva posició és la consolidació del seu discurs, el xiísme, per a aquesta etapa de modernització que acabarà el 2049. Ha creat els eixos de la política que projectaran la seva vigència més enllà dels seus mandats», assenyala.