Xi Jinping, una piconadora contra la corrupció

L’imminent congrés del Partit Comunista, que arrenca aquest diumenge, ha portat el frenesí als tribunals. Dies abans havia sigut condemnat Sun Lijun, viceministre de seguretat pública, i tres caps policials. El missatge que ningú està fora de perill retruny de nou després que Xi, acabat d’estrenar el càrrec, ja trenqués amb la investigació sobre Zhou la regla no escrita que els membres del Comitè Permanent del Politburó disfruten d’un plàcid retir.

La campanya contra la corrupció és la imatge de marca de Xi i s’hi assenta el suport popular. Quatre milions de membres del partit han sigut investigats i més d’un milió han sigut castigats en la seva dècada al poder per aturar un problema enquistat i que amenaçava la supervivència del partit. Mai va faltar la corrupció al partit però es va agreujar quan l’obertura econòmica va multiplicar els recursos i les temptacions. Hu Jintao, predecessor de Xi, ja va diagnosticar l’amenaça però li va faltar vigor per combatre-la.

Vicis del poder 

Molts miraven el partit com un niu d’arribistes i ningú era més odiat que el governant local, un compendi de vicis en l’imaginari popular. Sagnava les arques amb banquets i concubines, explotava qualsevol via corrupta, menyspreava el poble que va prometre servir i concentrava les seves atencions en els superiors que gestionen els ascensos. Combatre la corrupció xocava contra un sistema que l’estimulava i després de cada detenció sonada es pensava que el dissortat no havia pagat a la finestreta adequada, havia sigut víctima de guerres intestines o el cap de turc que cíclicament calmava les masses. Quinze anys enrere, en un viatge pel curs del riu Yantzé després de la inauguració de la presa dels Tres Colls, aquest corresponsal escoltava de la majoria de veïns el mateix lament: les indemnitzacions pagades per Pequín després de ser expulsats de casa seva van acabar a les butxaques dels governs locals. Així de sistèmica i enquistada estava la corrupció.

Xi va recordar que les dinasties van caure quan la seva diligència i austeritat van mudar en vagància i rapinya, va advertir que la corrupció empenyia el partit al col·lapse i va prometre que caçaria «tigres i mosques» per definir buròcrates i alts càrrecs. Després va traslladar la neteja des del partit a l’Exèrcit, a les paquidèrmiques empreses estatals, al sector financer i, finalment, al privat. Una visita mensual a la comissaria policial més pròxima amb ‘baijiu’ (l’aiguardent nacional) i tabac ja no blinda els negocis dels problemes ni són obligatoris els banquets, borratxeres i prostitutes per tancar contractes. Les dones han sigut les més beneficiades pel canvi dels usos empresarials que les penalitzaven. 

A la campanya no li falten asteriscs. En nom seu han sigut escombrats membres de clans rivals que entorpien l’ascens de Xi. Un lustre enrere va revelar que cinc pesos pesants, entre els quals es comptava Zhou, havien tramat conspiracions polítiques. Res fa pensar que la dictadura xinesa sigui l’única sana i estàlvia de la corrupció ni del nepotisme. Investigacions periodístiques han rastrejat les fortunes de familiars de l’elit fins a paradisos fiscals i en els monopolis estatals energètics abunden els cognoms de l’aristocràcia vermella. És impossible calcular en quin percentatge operen les pugnes de palau i el propòsit de neteja després de la condemna d’un alt dirigent.

Millora en transparència

Notícies relacionades

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El Suprem apunta a retardar el judici contra Trump per l’assalt al Capitoli

Aguanta la certesa que mai s’havia lluitat més i millor contra la corrupció. La Xina ha avançat 15 llocs en la classificació global de transparència durant la dècada de Xi i els funcionaris locals senten tanta por que han frenat infraestructures necessàries per evitar les fiscalitzacions. A l’ímpetu oficial s’hi han sumat la premsa local, guanyada ja la seva llibertat per destapar tripijocs després d’una lluita àrdua, i internet, la millor i més desconeguda notícia que li ha passat a la Xina en dècades. N’hi ha prou amb una denúncia o la foto d’un funcionari local amb un rellotge de luxe perquè es formi un tsunami a les xarxes socials que es carrega el subjecte. La fiscalització no arriba a la cúpula del partit però no és un avenç irrellevant si ho comparem amb la barra lliure que el partit va heretar del mandarinat.

Xi va necessitar per anar contra Zhou, el més alt càrrec a ser investigat per corrupció des que Mao va crear la república, el vistiplau dels seus predecessors, Hu Jintao i Jiang Zemin. Avui, establert el seu poder després d’una dècada, dirigeix la campanya contra la corrupció sense brides, a les verdes i a les madures.