Pressió a les veus crítiques

Rússia acusa d’«alta traïció» l’opositor Karà-Murzà

  • El periodista i activista, que s’enfronta a una pena de 20 anys de presó, compleix condemna actualment per desobediència a la policia i per «desacreditar les Forces Armades

Rússia acusa d’«alta traïció» l’opositor Karà-Murzà

BRENDAN SMIALOWSKI

2
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

El periodista i activista polític Vladímir Karà-Murzà va sobreviure a dos intents d’enverinament el 2015 i el 2017. Va viure la pèrdua del polític opositor Borís Nemtsov, amb qui va protestar abans que Nemtsov fos assassinat al centre de Moscou. El van detenir el mes d’abril passat per desobeir la policia, condemna que se li va allargar per «desacreditar les Forces Armades. I ara les autoritats russes l’acusen d’«alta traïció» per, suposadament, haver rebut finançament de l’estranger, des de països membres de l’OTAN.

Els serveis secrets russos l’acusen de «cooperar a llarg termini amb països de l’aliança transatlàntica», segons ha informat aquest dijous l’agència TASS. Concretament s’afirma que rebia 30.000 dòlars mensuals per «actuar en contra de la seguretat de Rússia», asseguren mitjans del Kremlin com RT. Segons paraules del seu advocat, Vadim Prókhorov, la condemna podria ser de fins a 20 anys de presó, que s’afegirien als dos que ja té pendents.

Al seu dia, Karà-Murzà va culpar les autoritats russes dels intents d’enverinament per, va assegurar, haver pressionat Occident perquè sancionés els funcionaris russos culpables de violar drets humans.

Es tracta de la segona condemna per alta traïció en aquest 2022. L’anterior va ser la del periodista Ivan Safronov, a qui van sentenciar a 22 anys de presó. Les autoritats russes el van culpar d’haver passat informació confidencial russa a països com la República Txeca, acusació que va negar. Ell mateix va assenyalar que les fonts que utilitzava per a la seva feina eren obertes, que no tenia informació classificada.

Exili o presó

Notícies relacionades

Actualment la major part de l’oposició russa és a l’exili o a la presó. El nom més conegut és el d’Aleksei Navalni, que compleix condemna en una colònia penal a 100 quilòmetres de Moscou. S’ha queixat de les condicions en què viu en repetides ocasions a través de cartes als seus advocats, en les quals denuncia que el desperten cada hora a la nit, suposadament per vigilar que no escapi, o que l’obliguen a mirar propaganda estatal durant unes quantes hores al dia.

Altres noms importants entre els crítics de Vladímir Putin com Ilià Iaixin també han entrat a la presó aquest 2022, mentre que alguns altres com Garri Kasparov o Liubov Sóbol viuen a l’estranger. Aquesta última té una condemna de sis mesos pendent per haver-se burlat de les lleis contra la covid russes, tot i que ella afirma que és «per raons polítiques».