Els presidents de Donetsk i Lugansk, de servir Ucraïna a regalar-ne la ‘independència’ a Rússia

Segons va declarar Serguei Mavrodi, el fundador d’aquesta empresa, en una entrevista amb el periodista ucraïnès Dmitri Gordon, 15 milions de persones van ser enganyades als anys 90, abans del primer tancament. Malgrat la mala fama, es va refundar la companyia el 2011, any en què el mateix Puixilin va començar a treballar-hi a la filial ucraïnesa. Llavors MMM-2011 acceptava que era una esquema piramidal –ho deia a la seva pròpia pàgina web– i prometia més beneficis a jubilats i discapacitats. Es van obrir casos penals contra la companyia a Moldàvia, Bielorússia i Rússia.

El 2013, es va crear un partit polític basat en la companyia MMM, amb la qual compartia sigles –«Podem fer molt» en ucraïnès– i Puixilin va formar-ne part. Es va presentar en les eleccions parlamentàries del 2013, en les quals va obtenir únicament 77 vots, 0.08% del total, al districte 94 de la regió de Kíiv.

Després d’aquesta aventura breu en la política ucraïnesa, va aconseguir després de les protestes del Maidan, posicionar-se com una de les principals veus anti-Maidan. Aquesta popularitat i influència el va catapultar a ser un dels polítics més importants d’aquest Estat sense reconeixement. Quan el seu antecessor, Aleksandr Zakhàrtxenko, va morir en un atemptat contra ell el 2018, va passar a ser president interí. Finalment va culminar l’ascens al poder amb unes eleccions presidencials unes setmanes després. Actualment els serveis secrets ucraïnesos l’acusen de traïció per la seva participació en els «referèndums» d’adhesió a Rússia.

D’heroi ucraïnès a membre de Rússia Unida

Leonid Pàssetxnik (Ucraïna, 1970), el president de la «República popular» de Lugansk, no havia sigut sempre algú mal vist des de Kíiv. El 2007, sota el mandat del president Víktor Iúsxenko, va ser guardonat amb la medalla per servei militar a Ucraïna, per la seva «integritat i professionalisme durant l’operació». S’hi va fer un nom interceptant grans quantitats de contraban al lloc fronterer d’Izvarinie i rebutjant suborns.

Anys més tard, es va posicionar a favor dels rebels prorussos el 2014 i va passar a formar part del govern que es va formar per gestionar l’autoproclamada «República popular» de Lugansk, concretament com a ministre de Seguretat. Algunes fonts ucraïneses apunten que Moscou ja el va reclutar el 2006 de la mà de l’FSB, els serveis secrets russos.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Després de lluites internes amb el cap de la «República popular» de Lugansk d’aleshores, Ígor Plotnitski, el 2017 va ser nomenat líder provisional del territori. Plotnitski estava malferit després que un grup d’homes no identificats el novembre d’aquell any va prendre el centre de Lugansk i el líder va dimitir, i va cedir el poder a Pàssetxnik. Posteriorment Pàssetxnik es va presentar a les eleccions del 2018, que va guanyar. Des del principi va defensar que no tornaria a Ucraïna i el 2021 va fer un pas simbòlic cap a l’annexió: es va afiliar al partit Rússia Unida, el del president rus Vladímir Putin.

Va rebre la documentació del partit de la mà del mateix expresident rus Dmitri Medvédev, antic delfí de Putin. Ucraïna considera les dues «Repúbliques populars» com a organitzacions terroristes. Als elits dels dos territoris se’ls acusa de no respectar els drets humans al territori que controlen.