Viure gratis a Barcelona a canvi de companyia: així funciona aquest programa entre persones grans i estudiants

Viure sol sense desitjar-ho és un dels grans problemes que afecta principalment les persones de la tercera edat. Per als joves, la preocupació principal és l'accés a l'habitatge.

Per pal·liar aquest problema, fa 30 anys es va crear un programa pensat perquè dues generacions d'edats molt diferents convisquin en un mateix espai.

Les dades parlen per si soles

L'Observatori estatal de la soledat no desitjada (SoledadES), de la Fundació Once, va publicar el setembre passat que la soledat no desitjada augmenta en la població de més de 65 anys, arribant al 20% en els majors de 75.

D'altra banda, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest gener que l'habitatge és el «primer problema personal» dels joves. El 29,2% de la generació més jove, dels 18 als 24 anys, ho veu com una qüestió preocupant, pujant fins al 30,5% dels 25 als 34 anys.

A més, cal tenir en compte que tots els experts destaquen que la convivència és una pràctica imposada per la vida en societat, una cosa que és indispensable per créixer, aprendre, socialitzar i relacionar-se amb l'entorn.

Per això, la Fundació Roure, una entitat sense ànim de lucre arrelada a Ciutat Vella (Barcelona) i enfocada en l'atenció social, va idear un pla fa tres dècades per solucionar tots dos problemes alhora.

Un programa per acabar amb la soledat

‘Viure i Conviure’ és un programa social sense ànim de lucre que «vol promoure i facilitar relacions solidàries i d'ajuda mútua intergeneracional», explica la fundació.

El projecte planteja alternatives al problema de la soledat que pateixen les persones grans, facilitant alhora sostre gratuït a la ciutat de Barcelona per als joves.

Per tant, el programa es basa que la persona més jove faci companyia i convisqui amb la persona més gran que l'acull, al seu propi habitatge i sense cap intercanvi econòmic.

Normes mínimes de convivència

La durada de la convivència és d'un curs acadèmic del jove, com a mínim, però es pot prorrogar a la resta de cursos que estigui fent l'estudiant, generalment d'una carrera universitària que arriba als quatre o cinc anys.

Una de les normes i compromisos que s'estableixen en aquests habitatges barcelonins és que el jove estudiant ha de passar com a mínim sis de les set nits a casa de la persona gran i l'hora d'arribada serà sempre les 22.30 com a màxim.

¿Qui pot sol·licitar la participació en aquest projecte?

Les persones de més de 65 anys que visquin soles són les candidates perfectes per acollir els més joves.

És preferible que tinguin un estat físic i psíquic que els permeti desenvolupar les activitats diàries de manera autònoma, ja que l'objectiu del programa és la companyia i convivència, no la cura exhaustiva de la persona més gran.

L'habitatge ha de tenir unes condicions mínimes d'habitabilitat i higiene i, evidentment, que la persona propietària de la casa estigui disposada a compartir el seu espai.

¿I els més joves?

L'edat màxima dels estudiants per poder gaudir d'aquest programa és de 30 anys, 35 en cas que s'estigui cursant un postgrau, màster o doctorat.

Han d'estar matriculats en una universitat i no poden tenir la residència a la mateixa ciutat on estudien.

Notícies relacionades

El Petit de Cal Eril obrirà el Vida Festival de Vilanova i la Geltrú amb un concert especial

Mercè Conesa rep la Medalla d'Or de Sant Cugat del Vallès per la seva etapa com a alcaldessa

És essencial que disposin de temps per oferir la seva companyia a la persona que els acull, amb motivació i bons hàbits que facin la convivència tan agradable com sigui possible.

Aquest any també se celebra la desena edició de l'entrada al programa de l'Ajuntament de Barcelona, que aporta fons de finançament. Segons dades del mateix consistori, en el curs acadèmic de 2024 hi van participar 199 estudiants amb 102 convivències «acumulades».