L’escalada bèl·lica de Putin consolida la unitat contra Rússia a l’ONU

Des que Rússia va llançar al febrer la invasió d’Ucraïna el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha mantingut nombroses reunions per abordar el conflicte, sessions en què Moscou, amb un dels cinc seients permanents i dret de veto, ha bloquejat accions per mirar de castigar-lo per la guerra o intentar forçar-lo a aturar-la. L’òrgan s’ha convertit, així, en un mer escenari en què, a través de discursos i sovint amb tensió, s’exposen realitats i dades, opinions, dades i postures. I aquest dijous, una sessió organitzada per França per abordar la impunitat de Rússia, no ha sigut diferent.

No hi havia cap proposta de resolució sobre la taula del Consell i cap país ni tan sols havia plantejat intentar fer alguna acció en la sessió. La idea de París, amb la presidència mensual de torn, era mostrar la unitat de la majoria de la comunitat internacional en el rebuig a les accions del Kremlin quan els ulls del món miren a Nova York mentre líders mundials assisteixen a l’Assemblea General.

Els esdeveniments dels últims dies, des del descobriment d’atrocitats comeses per tropes russes després que Ucraïna recuperés el control de part del territori en una contraofensiva fins a l’anunci de Putin de mobilitzar tropes i les amenaces d’ús d’armes nuclears, han donat pes afegit a la sessió. Però en les gairebé tres hores de discursos també ha tornat a quedar en evidència la incapacitat del Consell de Seguretat de superar l’impàs diplomàtic.

«Catàleg de crueltat»

El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha obert la reunió recordant que «és fonamental acabar amb la impunitat per a crims internacionals». Ha denunciat també l’«impacte inacceptable de la guerra en els drets humans». I ha repassat el que ha anomenat un «catàleg de la crueltat» que hi ha en els informes que arriben des d’Ucraïna: execucions sumàries, violència sexual, tortura i altres tractes inhumans i degradants de civils i presoners de guerra.

Guterres no ha esmentat directament Rússia. Ha demanat que totes les al·legacions s’investiguin extensivament i que els qui perpetrin atrocitats siguin fets responsables en «processos judicials justos i independents». També ha assegurat, però, que els últims informes de fosses a Izium són «extremadament alarmants». I ha demanat «total col·laboració» amb la investigació iniciada al març pel Tribunal Penal Internacional (TPI).

Tot just a continuació ha intervingut Karim Khan, fiscal d’aquesta cort, que després de tres visites a Ucraïna ha declarat que ha vist reforçada la convicció que «hi ha bases raonables per creure que s’han comès crims que entren en la jurisdicció del TPI». Khan ha mirat d’enterrar les acusacions que arriben des de Rússia que massacres com les de Butxa van ser falses i ha assegurat que els cadàvers que va veure «eren reals». I ell, que ha anunciat que la setmana vinent s’augmentarà la presència d’investigadors de la cort sobre el terreny, sí que ha assenyalat més directament el Kremlin al mostrar «profunda preocupació» per informacions «creïbles» que Rússia ha estat intencionadament atacant objectius civils i traient d’Ucraïna població, en especial nens.

Negacions de Lavrov

El ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha tornat a rebutjar aquestes i altres acusacions en la seva intervenció davant el Consell, en la qual ha utilitzat el seu habitual to desafiador. «No confiem en el Tribunal Penal Internacional, no esperem res d’aquesta institució ni d’altres d’internacionals», ha dit Lavrov, que ha acusat Ucraïna i aliats com els EUA i França d’estar intentant marcar la «narrativa» i de «cinisme».

La presència de Lavrov en el Consell ha sigut breu. No ha escoltat en persona ni Guterres, ni Khan ni oradors que han parlat abans que ell com el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken. El representant del Kremlin tampoc ha estat present mentre el titular d’Exteriors de la Xina, Wang Yi, tornava a exposar la tèbia postura de Pequín que s’ha fet habitual veure a Nova York.

Mentre el ministre d’Exteriors de l’Índia, S. Jaishankar, replicava el missatge que el primer ministre, Narendra Modi, li va donar a Putin a Xangai i cridava públicament al «cessament immediat de totes les hostilitats», el xinès navegava per aigües més calmades per a Moscou al demanar que qualsevol investigació de violacions del dret humanitari internacional «no ha de ser polititzada» i ha de ser «objectiva i justa i basada en fets en comptes d’assumpcions de culpa».

Després de parlar, Lavrov se n’ha anat sense quedar-se tampoc a escoltar el ministre d’Exteriors d’Ucraïna Dmitró Kuleba, convidat a participar-hi, que en contrast al seu homòleg rus ha mostrat el seu suport al TPI, tot i que també ha demanat com va fer la vigília el president Volodímir Zelenski un tribunal especial que jutgi Rússia per l’agressió.

Sancions de la UE

Tampoc ha pogut escoltar la primera intervenció de Bielorússia, molt més alineada amb Moscou, ni la del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que la vigília va organitzar una trobada dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea a Nova York on es va buscar potenciar una línia d’unitat i es van plantejar noves sancions, entre les quals hi ha un possible límit al preu del petroli, seguint el camí marcat pel G-7 en la seva reunió del 2 de setembre passat, i nous controls a l’exportació de tecnologia civil.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En una reunió d’emergència celebrada aquest dijous a la matinada a Nova York, en els marges de l’Assemblea General de les Nacions Unides, els ministres d’Exteriors dels Vint-i-set van acordar continuar redoblant la pressió sobre el Kremlin i van confirmar que continuaran subministrant armes i equipament militar a Ucraïna.

«Les Nacions Unides aquesta setmana han de reaccionar», va dir Borrell. Però no hi ha hagut cap reacció, a banda de les paraules, aquest dijous en el Consell de Seguretat.