Les acusacions de violència de gènere sacsegen l’esquerra francesa

Tot i que Justícia no investiga cap d’aquests dos diputats, els seus casos reflecteixen la difícil gestió per part de les formacions progressistes quan aquests comportaments esquitxen els seus dirigents. Els diferents partits que componen la NUPES –la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes– es van dotar en els últims anys de comitès interns sobre les violències sexuals. Gràcies a ells, han proliferat els testimonis de dones que acusen de comportaments sexistes alguns representants de partits. Però aquests òrgans no disposen de prou mitjans per investigar els fets denunciats i de vegades han demostrat una doble vara de mesurar. Fins i tot els van utilitzar per resoldre disputes internes.

«Ser un manipulador»

«Ser un manipulador»El comitè intern dels verds va rebre al juliol la denúncia d’una exparella del president d’aquest partit. «Em vaig reunir a casa meva amb ella [...]. Estava molt deprimida, fins i tot unes setmanes després es va intentar suïcidar», va dir la diputada ecologista Sandrine Rousseau –coneguda pel seu activisme feminista però que alhora aspira a reemplaçar l’actual direcció– en un programa de televisió, dilluns a la tarda. Així va revelar unes acusacions que havien passat desapercebudes fins aleshores. 

De moment es desconeixen els fets que se li retreuen a aquest diputat dels verds, tot i que fonts internes diuen que la seva ex l’acusa de «ser un manipulador». Una actitud condemnable a nivell moral però que no constitueix un delicte.

Decepció del moviment feminista

Decepció del moviment feministaAquest cas va esclatar pràcticament alhora que el de Quatennens. El setmanari d’investigació Le Canard enchaîné va revelar la setmana passada que la seva dona havia acudit a una comissaria per relatar que havia patit violència masclista per part del seu marit. Tot i que ella mateixa va indicar als agents que no volia que aquests fets desemboquessin en una investigació ni fossin revelats a la premsa, els van filtrar a la revista satírica, que sol revelar els draps bruts dels polítics a França. 

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Pocs dies després, Quatennens va reconèixer que havia donat una bufetada a la seva parella Céline l’any passat en un context d’«agressivitat mútua». També va explicar que la va agafar pel canell, que li va prendre el mòbil i que li havia enviat «massa missatges», després que ella li demanés el divorci. Després d’haver entonat aquest mea culpa, el mediàtic diputat, de 32 anys, considerat fins l’eclosió d’aquest escàndol com un possible futur líder de la gauche, va renunciar al seu càrrec de coordinador de la França Insubmisa i va suspendre la seva activitat parlamentària, tot i que no va dimitir del seu escó. A més de considerar insuficients aquestes decisions, el moviment feminista francès va lamentar la reacció de Jean-Luc Mélenchon, líder de la NUPES, després que es revelessin aquests fets. 

La malveillance policière, le voyeurisme médiatique, les réseaux sociaux se sont invités dans le divorce conflictuel d’Adrien et Céline Quatennens. Adrien décide de tout prendre sur lui. Je salue sa dignité et son courage. Je lui dis ma confiance et mon affection.

— Jean-Luc Mélenchon (@JLMelenchon) 18 de septiembre de 2022

«La mala fe de la policia, el voyeurisme mediàtic i les xarxes socials han conduït al divorci conflictiu entre Adrien i Céline Quatennens. Adrien ha decidit assumir la culpa. Admiro la seva valentia», va assegurar a Twitter el dirigent ecosocialista, que va quedar tercer en les passades presidencials amb el 22% dels vots. «Entre les feministes, no és una onada de fàstic el que ens envaeix després de les declaracions de nombrosos dirigents i partits d’esquerres, sinó un veritable tsunami. Davant la solidaritat masculina que protegeix els agressors que pul·lulen en les nostres esferes polítiques, demanem un relleu femení», assegurava aquest dimarts el col·lectiu Relleu Feminista en una tribuna publicada al diari progressista Libération.