La fuga d’empreses de Rússia es va fer gran des d’un despatx de la Universitat de Yale

Sonnenfeld sap de què parla. Fa gairebé mig segle que mira de convèncer els directius de les empreses més grans del món sobre els beneficis de la responsabilitat social corporativa, una mena de model de governança amb rostre humà i fonaments ètics que contribueixi al bé comú de la societat. Un concepte que ha trigat una eternitat a obrir-se pas i allunyar-se d’ortodòxia neoliberal enunciada al seu dia per Milton Friedman, que va dir que «la responsabilitat social de les empreses consisteix a maximitzar els seus beneficis». 

Sonnenfeld va optar per contactar amb els pioners del boicot empresarial. Volia conèixer els seus motius i la seva estratègia per desvincular-se de l’economia russa al mateix temps que començava a elaborar un llistat amb el posicionament de cadascuna de les multinacionals que operen a Rússia. «Em vaig adonar que la seva principal preocupació era que s’estava donant el mateix crèdit en els mitjans a les empreses disposades a renunciar a milers de milions de dòlars de negoci i a aquelles que no havien fet res més que llançar cortines de fum amb breus comunicats sense mesures concretes», assegura. Entre les primeres, companyies com Shell i BP, l’inversor estranger més important a Rússia, que ha anunciat plans per desfer-se del 20% de participació que tenia en el gegant estatal rus Rosneft a un cost de 25.000 milions de dòlars. 

Notes per a les multinacionals

Amb l’ajuda d’un nombrós equip d’investigadors de Yale, Sonnenfeld va decidir refinar la seva llista de grans empreses per posar-los nota. «Excel·lent» per a les companyies que s’han retirat completament de Rússia; «notable» per a aquelles que hi han cessat temporalment l’activitat; «bé» per a retirades parcials com la de PepsiCo, que manté el seu negoci lacti al país; «suficient» per als anuncis més modestos, com la renúncia a futures inversions; i «suspens» per a les empreses que continuen al país. Des de Benetton a Giorgio Armani, des de la francesa Total a la xinesa Alibaba o les espanyoles Acerinox i Talgo, segons consta en la llista. 

Aquesta llista va començar a circular amb rapidesa per la rebotiga del món empresarial, des dels consells d’administració als parquets de Wall Street. I la roda no va trigar a adoptar dimensions gegants. De la dotzena d’empreses que van reaccionar a la invasió reduint l’activitat a Rússia quan es va estrenar la llista el 28 de febrer s’ha passat a més de 1.100 companyies 6 mesos després, de les quals 313 han abandonat completament el país. «No ha passat mai una cosa així en la història de l’economia mundial. El més semblant és la sortida de la Sud-àfrica de l’apartheid, quan unes 200 companyies es van afegir al boicot, una fita que va contribuir decisivament a esfondrar el règim», afirma Sonnenfeld, que cada dos anys organitza un fòrum de trobada per als CEO de la gran indústria nord-americana. 

Recompensades en els mercats

Més enllà de la pressió de grup o la por de ser assenyalats com a coartífexs de la maquinària de guerra de Putin, hi ha un altre factor que hauria ajudat a fer que el boicot empresarial agafés forma. «Les empreses que van fer el pas correcte van ser recompensades», diu Sonnenfeld. «Les seves accions s’han revaloritzat des que van anunciar la sortida de Rússia, potser pel risc operacional, financer o de reputació que comportava quedar-s’hi. Les que s’hi van quedar, en canvi, han sigut castigades pels mercats». Aquesta apreciació de les accions ha servit per compensar els 59.000 milions de dòlars que, segons ‘The Wall Street Journal’, han perdut les multinacionals que operaven al país per la depreciació dels seus actius o els ingressos per vendes.

Les multinacionals amb més de 200 treballadors a Rússia que continuen operant amb normalitat a un costat i a l’altre dels Urals han passat a ser minoria. Només en queden 244, segons el llistat de l’Institut de Lideratge Executiu de Sonnefeld, el més exhaustiu que existeix. N’hi ha de tots els continents, però per sector, són les aerolínies de l’Orient Mitjà les més recalcitrants a abandonar Rússia. Això ha fet que companyies com Emirates, Egypt Air i Etihad hagin aconseguit un avantatge comparatiu respecte als seus competidors occidentals, incapaços de sobrevolar Rússia, cosa que ha fet que la durada d’alguns dels seus vols s’hagi incrementat notablement.  

Cost de la fuga empresarial

Per a Rússia, el cost de la desbandada d’empreses internacionals és alt. Segons les estimacions dels investigadors de Yale, el miler d’empreses que han retallat les seves activitats al país donaven feina directament a uns 5,5 milions de treballadors, prop del 12% de la població activa de Rússia. «Putin està mirant de convèncer-nos que la fuga d’empreses amb prou feines ha tingut efectes i fins i tot podria ser beneficiosa, però és fals. Qualsevol economista sap que si es perden 5,5 milions de llocs de treball directes, els indirectes es multipliquen per 3», explica Sonnenfeld. «L’impacte és devastador. L’ocupació s’ha disparat i també la inflació. Tampoc poden finançar ja els dèficits perquè ningú compra ja deute rus per les sancions». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’estat real de l’economia russa s’està tornant cada vegada més difícil de desxifrar. I és que el Kremlin ha deixat de fer públiques regularment –i de reportar al Fons Monetari Internacional– estadístiques clau com les dades del comerç exterior, la producció mensual d’hidrocarburs o les entrades i sortides de capital.