Forta pressió
Israel obstaculitza la reactivació de l’acord nuclear amb l’Iran
Les cúpules política i militar israelianes emprenen una campanya de pressions sobre els seus aliats occidentals amb l’objectiu d’evitar que firmin «un mal pacte» amb el seu principal enemic
«Un mal pacte», «una amenaça existencial», un acord «basat en mentides» o un xec de 100.000 milions de dòlars a l’any «per desestabilitzar el Pròxim Orient». Amb aquesta duresa i un clar deix d’urgent preocupació, han respost les cúpules política i militar d’Israel a la imminent renovació de l’acord nuclear amb l’Iran. Des de totes les estrades, les autoritats israelianes imploren «prou» als seus aliats nord-americans i europeus. «No estem disposats a viure amb una amenaça nuclear sobre el cap; no deixarem que passi», insisteix, fins a l’últim minut, el primer ministre Yair Lapid.
L’aparell de seguretat israeliana compta els dies per a un acord que ja sembla inevitable. Però, mentre no sigui una realitat, líders polítics i coronels mantindran les urpes afilades. El pacte «no compleix els estàndards establerts pel mateix president Biden: evitar que l’Iran es converteixi en un estat nuclear», ha denunciat Lapid aquest dimecres. El mandatari israelià no dubta a reprimir Occident pel seu posicionament i la seva suposada docilitat. «Els països d’Occident tracen una línia vermella, els iranians la ignoren i la línia vermella es mou», ha afegit.
Atacs del Mossad
Per això, als despatxos, se succeeixen les trucades amb líders internacionals. Entre ells, Lapid ja ha parlat amb el president francès, Emmanuel Macron, i amb el canceller alemany, Olaf Scholz. «Les negociacions s’han d'aturar», ha remarcat l’israelià. A Washington hi han aterrat el ministre de Defensa, l’exgeneral Benny Gantz, i el conseller de Seguretat Nacional, Eyal Hulata, per redoblar la pressió sobre el seu fidel aliat. A més, també s’han difós les declaracions del cap del Mossad, el Servei d’Intel·ligència Exterior israelià, un fet estrany ja que aquest òrgan sol actuar sota el més màxim secretisme.
«No ens podem asseure en silenci i simplement mirar com s’acosta el perill», ha dit David Barnea en una reunió informativa amb Lapid. A aquest organisme se li han atribuït durant els últims anys diversos assassinats de científics i càrrecs militars iranians, així com sabotatges contra instal·lacions nuclears. Per això, Barnea ha anunciat que el Mossad continuarà actuant contra l’Iran per protegir la seva pròpia seguretat malgrat que es restauri el pacte nuclear. També s’ha atrevit a pronosticar que podria firmar-se «dins d’unes quantes setmanes, potser menys d’un mes.»
Per a Israel, la firma d’un renovat acord nuclear «no es tracta d’un enfrontament polític, sinó d’una amenaça existencial», segons paraules del mateix Lapid. L’Estat hebreu veu l’Iran com el seu principal enemic i, per això, alerta de la possibilitat que augmenti el seu potencial nuclear. Els experts reconeixen que l’Iran té la capacitat per fabricar una arma nuclear si decideix fer-ho, tot i que encara li faltaria dissenyar la bomba i el sistema de llançament. Es creu que Israel, per la seva banda, va adquirir armes nuclears fa dècades, una cosa que no ha confirmat ni negat d’acord amb una política d’ambigüitat nuclear.
Mesos de negociacions
Notícies relacionades
L’atrafegament d’aquests dies recorda les últimes setmanes prèvies a l’establiment del pacte nuclear el 2015. Va ser Benjamin Netanyahu qui va implorar a Barack Obama que s’aturés, però de res va servir. Els Estats Units, Rússia, la Xina, França, Alemanya i el Regne Unit van firmar el JCPOA, el Pla d’Acció Integral Conjunt, que permetia l’aixecament de les sancions sobre l’Iran. Va haver d’arribar Donald Trump, «el millor amic que ha tingut Israel a la Casa Blanca», en paraules de Bibi, perquè els Estats Units es retiressin unilateralment de l’acord, en part per la pressió israeliana.
L’administració Biden, en canvi, ha mostrat la seva voluntat de reincorporar-se al pacte. Fa 16 mesos que les potències mundials, amb la mediació de la Unió Europea, negocien per a un acord. Aquest pacte garanteix l’aixecament de les sancions imposades a la República Islàmica de l’Iran mentre aquesta es comprometi a sotmetre’s a un control extern del seu programa nuclear per evitar que construeixi la bomba atòmica. Però per a Israel, l’acord només «s’utilitzarà per enfortir Hezbol·là, Hamàs i el Gihad Islàmic» i per finançar «més atacs contra les bases nord-americanes al Pròxim Orient».
