L’acord, la ruptura i la possible recomposició del pacte nuclear amb l’Iran en cinc claus

Pocs mesos abans d’acabar el seu mandat com a president dels EUA, Barack Obama va firmar, el 14 de juliol del 2015, l’acord nuclear amb l’Iran —en aquest pacte també van firmar la Xina, França, Alemanya, Rússia, el Regne Unit i la Unió Europea—, que va resultar històric: Els Estats Units retiraven les seves sancions contra Teheran i, a canvi, el Govern de la República Islàmica es comprometia a no enriquir urani per sobre del 3%. Amb aquest enriquiment es produeix energia únicament útil per a finalitats civils, i queda molt lluny del 80%-90% necessari per crear una bomba atòmica.

L’acord va funcionar fins al maig del 2018. Donald Trump, el llavors president dels Estats Units, va anunciar la seva sortida d’un acord que, a partir d’aquell moment, va passar a ser paper mullat, malgrat els tímids intents de Brussel·les de fer-lo sobreviure. El motiu del fracàs va ser simple: Trump va imposar unes sancions brutals contra l’Iran, l’economia del qual es va esfondrar.

La resposta de Teheran a la retirada no es va fer esperar. L’Iran va començar a accelerar el seu enriquiment d’urani i, mentrestant, les tensions van escalar, sobretot amb l’assassinat el 2020 de Mohsen Fajrizadeh, el presumpte pare del programa nuclear iranià. El maig del 2022, l’agència atòmica de les Nacions Unides va assegurar que l’Iran ja tenia prou urani com per crear una bomba atòmica. 

Quan Joe Biden va arribar a la presidència dels Estats Units, el gener del 2021, l’esperança va créixer: mentre va ser secretari d’Estat d’Obama, Biden va ser un dels instigadors de l’acord. Tanmateix, ja en campanya —i després, en el càrrec— Biden va avisar que les negociacions no començarien si l’Iran no deixava primer d’enriquir urani. Des de Teheran, el missatge era el mateix però al revés, ningú es posaria a la taula si els EUA no retiraven abans les seves sancions contra la República Islàmica. Les xerrades a Viena amb la UE d’intermediària seguien, però hi havia avenços.

Les negociacions van experimentar un gir la primavera passada. Europa, després de la invasió russa d’Ucraïna, va parar la importació de cru rus —no de gas—. Amb una gran crisi energètica prevista per a aquest hivern, Brussel·les, amb Josep Borrell al comandament de les negociacions, va començar a pressionar per reviure l’acord, i poder importar petroli iranià. Malgrat els obstacles que posa Rússia perquè l’acord revisqui, queden, segons l’Iran, uns quants serrells per resoldre. En pocs dies o setmanes podria acabar el culebró atòmic que va començar Trump fa quatre anys.