Tensió al Brasil

Lula fa campanya amb armilla antibales

Creix el temor d’un altre crim polític enmig de la contesa electoral brasilera

  • El nombre d’assassinats per raons polítiques ha augmentat després d’anys des que Bolsonaro va arribar al poder, el 2018

  • Lula ha començat a utilitzar protecció després de l’assassinat que va perpetrar un bolsonarista a un militant del seu partit

Lula fa campanya amb armilla antibales

EFE / Joédson Alves (Efe)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Luiz Inácio Lula da Silva ha incorporat un inquietant hàbit en aquesta campanya electoral: l’armilla antibales. A mesura que es consolida a les enquestes amb vista a les eleccions presidencials brasileres d’octubre, el candidat del Partit dels Treballadors (PT) reforça la seva vigilància. El temor d’un atemptat ha deixat de ser una extravagància. Dies enrere, un ultradretà va assassinar un guàrdia municipal simpatitzant del PT, Marcelo Arruda, llançant bales i visques a Jair Bolsonaro alhora. Per Lula, el crim no podia dissociar-se del «discurs d’odi estimulat per un president irresponsable» i retardat en els sondejos.

Això va acabar per activar les alarmes al voltant d’un Lula que havia hagut d’afrontar dificultats en tres activitats. A Minas Gerais, un bolsonarista va llançar agrotòxics contra el públic durant un míting a través d’un dron. A Rio de Janeiro una bomba casolana es va fer detonar en el marc d’un acte de campanya. El 27 de juny, un altre ultra es va acostar perillosament a Lula i el seu candidat a vicepresident, l’exgovernador paulista Geraldo Alckmin, quan presentaven el seu programa a San Pablo.

En rigor, ja s’havia passat de les paraules als fets luctuosos en les legislatives del 2020. Al llarg d’aquell any es van computar 84 crims polítics. Tot i això, aquests són els primers comicis presidencials travessats per un temor desconegut des que a mitjans dels anys vuitanta es va recuperar la democràcia en aquest país. «En aquest moment de la història del Brasil, hi ha un factor decisiu: la violència s’estimula des de dalt», va assenyalar l’escriptor i periodista Fernando Gabeira, en una columna publicada pel diari carioca O Globo.

El diari Estado de San Pablo ha reportat que al llarg d’aquest any s’han consumat 26 assassinats per motius polítics. No sempre la víctima és un integrant del PT. El que irromp és la violència com un acció que es pot naturalitzar. Per això el politòleg Sérgio Praça, de la Fundació Getúlio Vargas, va cridar a no «subestimar» la gravetat del que passa. «Això no es pot convertir en una cosa normal», va apuntar.

Ideologia de l’odi

Per Nabil Bonduki, columnista del diari Folha, tant l’assassinat del petista com el de l’especialista en qüestions indígenes, Bruno Pereira, que va perdre la vida a l’Amazònia juntament amb el periodista anglès Dom Phillips, provoquen «indignació i preocupació, tot i que no sorpresa». Això es deu a «la ideologia de l’odi» que ha estimulat Bolsonaro, que acaba de posar una altra vegada en dubte la transparència de la contesa de l’octubre.

El capità retirat desconfia de les urnes electròniques, vigents des de 1996. La ultradreta va guanyar les eleccions del 2018 amb aquest sistema, però ara ha descobert que pot ser manipulat. Davant la comunitat diplomàtica, Bolsonaro va advertir dilluns que el Brasil només tindrà «pau» si el Tribunal Suprem Electoral (TSE) s’avé a canviar el funcionament de les urnes. «Ni tan sols un sistema informatitzat pot garantir al 100% la seguretat». Va insinuar en aquest sentit que aquest rol li portoca a les Forces Armades, «de les quals soc comandant suprem». El president del TSE, Luiz Edson Fachin no es va demorar a respondre. «És hora de dir prou a la desinformació i al populisme autoritari».

Augment de la compra d’armes

La possibilitat latent d’un fet tràgic no només està relacionada amb el que es diu, sinó amb les condicions materials per portar-ho a terme. Segons l’institut Soc de Pau, que, en virtut de la Llei d’Accés a la Informació va obtenir dades de l’Exèrcit, ha crescut de manera alarmant el nombre de brasilers armats. El subterfugi per adquirir-les és fer-se passar per col·leccionistes, tiradors esportius o caçadors, agrupats, sota la sigla CAC.

Notícies relacionades

La quantitat de CAC va augmentar un 262% entre el juliol del 2019 i el març d’aquest any, passant de 167.400 a 605.300 persones. Això significa que durant el Govern del capità retirat 449 persones obtenen cada dia una llicència per utilitzar armes. Els 605.000 CACs superen els 357.000 militars actius de l’Exèrcit, la Marina i la Força Aèria i la suma de la Policia Militar, estimada oficialment en 417.000.  «Només cal fer comptes per veure l’enorme arsenal que podria estar en mans de les CAC i els seus grups polítics. I el que és pitjor, no s’inspecciona», va assenyalar Bonduki.

En aquest context, els clubs de tir han augmentat un 168% des del 2018. Només entre el gener i el març del 2022 se’n van obrir 268. «L’arma és llibertat, és seguretat i també és la garantia d’una nació», acaba de dir Bolsonaro.