Caos al país asiàtic

¿Què passa a Sri Lanka?: claus per entendre la crisi

Les protestes generalitzades són el resultat d’una economia endeutada a punt de la fallida, de l’escassetat d’aliments i de la creixent desconfiança social amb un govern acusat de corrupció

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En les últimes setmanes, la petita i habitualment ignorada nació insular de Sri Lanka, a l’oceà índic, ha ocupat la primera pàgina de l’actualitat internacional a causa de les protestes que han obligat a la dimissió del president, Gotabaya Rajapaksa, escapat a les Maldives. El país s’ha sumit així en una crisi política com a conseqüència d’una severa crisi econòmica i social que arrossega des de fa mesos. Aquestes són les tres claus per entendre el conflicte en la també coneguda com a llàgrima de l’Índia.

Crisi econòmica

Les multitudinàries protestes als carrers de Sri Lanka que han desembocat en l’ocupació de la residència del primer ministre i del palau presidencial tenen el seu origen en la profunda crisi econòmica que aboca el país a la fallida. Els atemptats terroristes del 2019 i la pandèmia han enfonsat el turisme, important motor per a l’economia del país. D’altra banda, el valor de la moneda nacional s’ha desplomat un 80%, agreujant una inflació ja severa que ha encarit fins a un 57% el preu dels aliments.

Aquest col·lapse ha portat el país a dependre de l’ajuda de l’Índia, Xina i dels préstecs del Fons Monetari Internacional (FMI). Tot i així, el govern té un deute extern de 51.000 milions de dòlars i és incapaç de pagar els interessos d’aquests préstecs des de l’abril. El deute va augmentar l’any passat al 101% del PIB. El resultat és un país a punt de la fallida i sense força per importar béns de primera necessitat.

Crisi social

L’accelerat col·lapse econòmic de Sri Lanka també s’ha traduït en la vida quotidiana dels seus ciutadans. El menjar, les medecines i el combustible s’han convertit en productes escassos, mentre que els talls d’electricitat s’han normalitzat fins a 15 hores al dia. Aquesta dura realitat ha accentuat el malestar d’una població en condicions cada vegada més precàries. Nou de cada deu famílies se salta els àpats mentre que tres milions de persones reben ajuda humanitària, segons dades del Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides.

Crisi política

El malestar i les manifestacions generalitzades contra el govern s’han accentuat en els últims mesos. La repressió policial i l’enfrontament als carrers entre crítics i partidaris de l’executiu va portar les autoritats a decretar l’estat d’emergència i un toc de queda a la seva capital comercial, Colombo, que s’ha anat prolongant durant setmanes. El primer ministre, Mahinda Rajapaksa, es va veure forçat a dimitir el 9 de maig davant la creixent violència de les protestes, i el seu relleu, Ranil Wickremesinghe, està contra les cordes. El president Gotabaya Rajapaksa, germà petit del ‘premier’ dimitit, va fugir aquest dimecres en direcció a les Maldives.

El malestar social també es deu a la creixent desconfiança amb la dinastia Rajapaksa per la corrupció del govern. L’any passat, l’ex primer ministre va impulsar les retallades d’impostos més elevades en la història de Sri Lanka. L’executiu ha sigut acusat de mala gestió pública i de malbaratament de la riquesa del país amb la construcció de projectes qüestionables. Tot això complica la possibilitat d’un rescat financer del país.

Temes:

Sri Lanka