Rússia als Balcans: l’altra amenaça de què parla l’OTAN a Madrid

Aquest és un assumpte que ha passat desapercebut entre els grans titulars de la cimera de Madrid. Dels Balcans no s’ha parlat a penes en el Concepte Estratègic ni en el Comunicat polític, però sí, i molt, de dos actors presents a la zona, Rússia i la Xina, i les seves armes de desestabilització. En el nivell, més secret, dels ministres de Defensa sí que s’ha parlat molt de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, artificial però pacífic i ben col·locat entre Sèrbia i Croàcia, fill dels acords de Dayton que van posar fi a la massacre iugoslava i soci de l’OTAN, en aquest moment un delicat piu estratègic, una fitxa de dòmino que bufa Vladímir Putin mentre Occident el castiga per l’agressió a Ucraïna.

«Els Balcans necessiten estabilitat, i en aquesta estabilitat és fonamental el paper de Sèrbia, però sobretot el de Bòsnia», diu una font directiva de l’OTAN a aquest diari per explicar per què Podzic és el centre del sopar que a Ifema ha convocat la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb els seus col·legues.

El peó Dodik

Des del gener, abans de la invasió d’Ucraïna, va detectar l’OTAN un increment de l’agitació nacionalista a la zona sèrbia de Bòsnia. Una pluja erosiva a l’estil de la qual l’Aliança tem que amari les minories russes de les repúbliques bàltiques. L’agent d’aquesta desestabilització es diu Milorad Dodik, és amic personal de Putin i hereu ideològic de Radovan Karadzik, el líder radical serbobosnià que va encoratjar matances en la guerra de Iugoslàvia.

Notícies relacionades

L’OTAN discuteix com convertir Ucraïna en el seu bastió davant Rússia

Fons espanyols de defensa preveuen invertir 550 milions en el rearmament

Al capdavant del sector serbi a Bòsnia, als territoris que controla de la inestable república multiètnica, Dodik s’ha apropiat –sense acord amb el govern central– de les competències de Justícia i Seguretat. També de la d’Hisenda, des del gener del 2021. Per a Nova Rússia, el partit nacionalista de Putin, Dodik és un alumne avantatjat en el paneslavisme que declara Sèrbia i els serbis dispersos per la zona com germans dels russos i víctimes d’una suposada eslavofòbia. I per a la Xina, explica la font OTAN consultada, Dodik i el victimisme eslau és una oportunitat d’erosió de la cohesió europea.

En el sopar dels ministres de Defensa a Madrid, no només Alemanya té raons per asseure’s preocupada a la taula; també la ministra Robles: si la fitxa de dòmino bosniana continua trontollant, si l’OTAN necessita suport als Balcans per barrar el pas a Putin, és probable que Turquia recolzi la reclamació de Kosovo d’entrar a l’Aliança. Espanya llavors hauria de votar si accepta com a aliat un país que no reconeix.