De Iugoslàvia a Líbia, l’Iraq o l’Afganistan: les missions de l’OTAN en els seus 73 anys d’història

L’OTAN va néixer amb el «compromís de resolució pacífica de controvèrsies». Tanmateix, «quan els esforços diplomàtics no donen fruit, la força militar emprèn una operació de gestió de crisi», en paraules de la mateixa organització. De Iugoslàvia a Iraq, passant per l’Afganistan o Líbia, l’OTAN ha participat en desenes de missions militars, de vigilància, humanitàries o d’ensinistrament en aquests gairebé tres quarts de segle d’història. Els ressons de les seves decisions, que no sempre han comptat amb el mandat de la comunitat internacional, s’han colat en la política espanyola cada vegada que un altre president enviava els seus contingents.

La Guerra del Golf i les primeres operacions militars (1990-1992)

La Guerra del Golf i les primeres operacions militars (1990-1992)Durant gairebé mig segle, l’OTAN va ser exclusivament defensiva. Però als 90 van arribar les primeres missions militars, en el que la mateixa Aliança defineix com l’assumpció d’«un paper cada vegada més proactiu dins de la comunitat internacional».

• A Turquia, es van posar en marxa dues missions en el marc de la primera Guerra del Golf. L’operació Anchor Guard es va encarregar de monitorar la crisi que va provocar la invasió de l’Iraq a Kuwait i donar cobertura al sud-est de Turquia en cas d’un atac iraquià. L’operació Ace Guard va ser una resposta a la sol·licitud turca d’assistència. L’OTAN va desplegar força aèria al país.

• L’operació Allied Goodwill I i II, el 1992, van ser unes missions humanitàries després de la desintegració de la Unió Soviètica. L’OTAN es va encarregar de l’enviament d’assistència humanitària i mèdica a Rússia en avions de control i vigilància aèria.

• En l’operació Agile Genie, també el 1992, els avions de control i vigilància de l’OTAN van posar en marxa 36 missions per monitorar el Mediterrani després de l’atemptat contra el vol 103 de Pan Am quan sobrevolava Escòcia el 1988, del qual van resultar sospitosos dos ciutadans libis.

Els Balcans, primera missió armada el 1994

Els Balcans, primera missió armada el 1994L’Aliança va prendre les armes per primera vegada durant la Guerra de Bòsnia i sota el mandat de les Nacions Unides. Durant la vigilància de la zona d’exclusió aèria, l’OTAN va fer caure quatre caces bombarders serbobosnians el 1994. Va ser la primera operació de combat de la seva història. 

Les operacions militars de l’Aliança poden realitzar-se invocant l’article 5 del tractat, la clàusula de defensa col·lectiva –és a dir, respondre a l’agressió contra un país membre–. També sota el mandat de les Nacions Unides o «la invitació d’un govern sobirà». Amb la creació del Centre Euroatlàntic de Coordinació de Resposta a Desastres (EADRCC) el 1988, l’OTAN intervenia també per ajudar els països membres davant desastres naturals, tecnològics o humanitaris. La majoria han sigut operacions no contemplades en l’article 5:

•  Operacions de suport a la pau a Bòsnia i Hercegovina (1995-2004). Després de la desintegració de Iugoslàvia i sota el mandat de l’ONU, l’Aliança va desplegar l’operació Deliberate Force i, posteriorment, l’operació Allied Force, que va suposar el bombardeig de Iugoslàvia el 1999 i que no va comptar amb l’aprovació del Consell de Seguretat de l’ONU per les reticències de Rússia i la Xina. El llavors secretari general de l’OTAN, Javier Solana, va reconèixer que no hi havia una «resolució final» de les Nacions Unides, «però sí diverses resolucions que denuncien el que allà passa», va dir.

• Operacions de suport a la pau a Macedònia del Nord (2001-2003). A petició del Govern de Skopje, l’OTAN va desplegar tres missions consecutives: l’operació Essential Harvest, per desarmar els grups ètnics albanesos; l’operació Amber Fox, donant protecció als monitors internacionals que supervisaven la implementació del pla de pau, i l’operació Allied Harmony, per ajudar el govern a garantir l’estabilitat arreu del país. Macedònia del Nord no es va convertir en membre de l’Aliança fins el 2020, per això l’operació no s’incloïa dins de l’article 5.

L’11-S activa la defensa col·lectiva

L’11-S activa la defensa col·lectivaEls atemptats de l’11-S als EUA van desencadenar una fita històrica en el si de l’Aliança Atlàntica: va ser la primera vegada que es va invocar l’article 5, la clàusula de defensa col·lectiva, en resposta a l’atac d’un dels seus membres. Amb l’objectiu d’enderrocar els talibans i Al-Qaida, el suport dels aliats va ser unànime.

• Missió de la ISAF a l’Afganistan (2001-2014). La Força Internacional d’Assistència per a la Seguretat (ISAF) va intervenir, a petició de les autoritats afganeses i per mandat de l’ONU el 2001, per formar les forces de seguretat afganeses. La ISAF va ser una de les operacions internacionals militars més grans de la història, amb contribucions de fins a 51 països diferents. La d’Espanya va ser permanent i va durar gairebé vint anys.

• Missió de Suport Resolt a l’Afganistan (2015-2021) Nova missió «no combativa» que va succeir la ISAF i va finalitzar el setembre del 2021 amb la sortida de l’Afganistan. I el retorn dels talibans al poder.

• Operació Active Endeavour (OAE) (2001-2016). Es va iniciar immediatament després dels atacs terroristes de l’11 de setembre per «dissuadir i interrompre l’activitat terrorista al Mediterrani, i per defensar-se i protegir-se».

Iraq, desacord entre aliats

Iraq, desacord entre aliatsEl 2003, els Estats Units van envair l’Iraq sota el pretext que posseïa armes de destrucció massiva en una operació que el llavors secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va qualificar d’il·legal. França, Bèlgica i Alemanya es van posicionar contra la invasió, cosa que va crear una fractura entre els aliats que no es va superar fins a la cimera d’un any més tard, a Istanbul, on van acordar intervenir a l’Iraq, però amb una missió d’entrenament. A Espanya, José María Aznar es va alinear amb el president nord-americà, George W. Bush, i la batalla política va ser també cruenta.

• Assistència de l’OTAN a l’Iraq (2004-2011). Missió per entrenar, assessorar i ajudar les forces de seguretat iraquianes. Tots els països membres van contribuir-hi, tot i que alguns ho van fer des de fora de l’Iraq, amb aportacions financeres o donacions d’equips.

• Operació Protector Unificat a Líbia (2011). Després de l’aixecament popular contra Gaddafi, l’OTAN va assumir el comandament i control exclusiu de totes les operacions militars per a Líbia –zones d’exclusió aèria, embargament d’armes i atacs aeris i navals– sota un mandat de l’ONU que, en paraules de la mateixa Aliança, «es va complir al peu de la lletra».

• Operacions contra la pirateria (2008-2016). A sol·licitud del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, i la Unió Africana, es va desplegar l’operació Allied Provider, que va incloure activitats de lluita contra la pirateria davant les costes de Somàlia. Més tard, les operacions Allied Protector, primer, i Ocean Shield, després, es van encarregar de la seguretat de les rutes marítimes comercials i la navegació internacional davant la Banya d’Àfrica.

Operacions en curs

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Operacions en cursAlgunes de les operacions que l’OTAN manté avui actives tenen el seu origen en les que va exercir en el passat. Les missions d’entrenament a Kosovo –aquesta vegada sí, amb el suport de Rússia– o l’Iraq, o la nova operació al Mediterrani, hereva de l’OAE, són algunes de les seves múltiples missions al voltant del món.

•  Operació Sea Guardian (2016-actualitat). Després de l’anterior missió al Mediterrani i ja al marge de l’article 5, l’OTAN manté tasques de seguretat marítima. Espanya hi participa amb autorització diplomàtica a les bases de Cartagena i Rota i diverses unitats com un avió de patrulla marítima, un vaixell de comandament o un submarí.

• KFOR a Kosovo (2008-actualitat). Després de la independència de Kosovo, l’OTAN va decidir mantenir la missió d’entrenament sota mandat de l’ONU. Actualment hi ha aproximadament 3.700 tropes aliades i associades.

• Suport a la Unió Africana (UA) a les seves missions de manteniment de la pau al continent africà (2007-actualitat). A sol·licitud de la mateixa UA.

• Missió de l’OTAN a l’Iraq (2018-actualitat). A petició del Govern iraquià i en coordinació amb la Coalició Global per Derrotar ISIS, el 2018 es va acordar mantenir una missió d’entrenament i assessorament.

• Missions de vigilància aèria (2014-actualitat). Després de la invasió russa de Crimea, l’OTAN ha estat prenent mesures addicionals de seguretat per als seus aliats. Entre aquestes es troba l’«impuls» de les missions de policia aèria.

Desastres naturals

Desastres naturalsEn aquests 73 anys, l’OTAN també ha intervingut en països devastats per inundacions (Albània, Bòsnia i Hercegovina, República Txeca, Hongria, Romania i Ucraïna), terratrèmols (Turquia i Pakistan) i grans incendis (per exemple, Portugal i Macedònia del Nord). A més, ha donat suport a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats a Kosovo i a Ucraïna i la República de Moldàvia.