L’Exèrcit es prepara per a missions de l’OTAN més importants i llargues al Bàltic

Ampliar les tasques de policia aèria, d’identificació d’incursions d’avions russos, a Lituània i engrossir les patrulles cuirassades a Letònia –que han suposat la primera sortida de carros de combat espanyols a l’exterior– està sobre la taula des d’abans fins i tot que Suècia i Finlàndia decidissin activar la seva sol·licitud d’adhesió al Tractat de l’Atlàntic Nord, segons indiquen les mateixes fonts.

La previsió ve determinada per una percepció en l’Aliança de la necessitat de «dissuadir visiblement» Rússia als països que poguessin ser objectiu del Kremlin per a una extensió de la guerra desencadenada contra Ucraïna. O sigui, a partir del començament de la invasió, el 24 de febrer, l’actual missió de dissuasió al Bàltic que es va dissenyar a la Cimera OTAN de Varsòvia del 2016 va quedar petita.

El doble de carros de combat

El doble de carros de combatLa previsió passa per més mitjans aeris –una altra vegada els Eurofighter i els F18 de les ales 12, 14 i 15 de l’Exèrcit de l’Aire– i mitjans cuirassats i artilleria de llarg abast. Segons part de les fonts consultades, depenent de l’abast de l’ampliació, el que actualment és una agrupació tàctica espanyola sota comandament del Canadà a Letònia podria passar a ser una companyia.

Cal entendre-ho en termes de forces cuirassades. Actualment Espanya té assignades a l’Operació Presència Avançada Reforçada de l’OTAN un total de 80 vehicles i 500 militars, amb el reforç de 150 decidit per Defensa després de llançar Vladímir Putin la seva ofensiva contra Ucraïna.

D’aquests vehicles, sis són carros de combat Leopard 2E, els més moderns de què disposa l’Exèrcit, i 14 Pizarros, a més de 12 transports eruga TOAs. Una companyia cuirassada a l’exèrcit espanyol es compon de 13 carros (tres seccions de quatre més el tanc del comandant). El desplegament l’hauran de completar més sistemes d’artilleria autopropulsada M109 –com els recentment enviats a la zona–, més morters de 120 mil·límetres i més seccions antitancs dotades de míssils Spike.

Les brigades cuirassades Guadarrama XII, Guzmán el Bo X, Aragó I i Extremadura XI de l’Exèrcit són les candidates a aportar soldats i material per a aquesta ampliació.

Malgrat la contundència que adquiriria el desplegament espanyol que l’OTAN demana per a la zona, Defensa insistirà, si ho aprova, a remarcar el caràcter defensiu d’aquest dispositiu... i que no s’oblidi el flanc sud en una mirada estratègica de 360 graus. I és possible que aquesta necessitat, compartida per països com Itàlia, influeixi també en un canvi de nom de la missió terrestre al Bàltic, i en pronunciaments successius de l’Aliança amb la mirada posada a l’Àfrica, on la presència russa s’incrementa a través de mercenaris des del 2014.

Flanc Est

Flanc EstLa setmana passada, durant una trobada de ministres de Defensa de l’OTAN preparatòria de la cimera de Madrid, el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va parlar als països aliats de la necessitat de reforçar molt significativament el «flanc Est» amb «més unitats preposicionades i armament». Dinamarca i Espanya –segons va dir– han mostrat disposició a enviar més personal i més material. I també el Regne Unit, la cúpula militar del qual estudia la manera de portar-ho a terme.

Alemanya sí que té més clara la manera: amb una brigada de les seves Forces Armades designada per ajudar a defensar Lituània si fos necessari. Si es confirma en la cimera de Madrid, serà la primera vegada des de la Guerra Freda que l’OTAN preassigna forces directament a la defensa de sectors concrets a l’Est d’Europa.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

En el si de l’Aliança, alguns membres són més partidaris d’augmentar la rotació, en comptes d’incrementar la durada de la seva presència en les repúbliques bàltiques i, no es descarta, també a Polònia. Els governs bàltics són més partidaris que la presència militar dels aliats sigui permanent. Actualment, a Letònia, Lituània i Estònia hi ha forces de 18 països: els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Espanya, Itàlia, Romania, França, Dinamarca, Albània, Polònia, Eslovènia, Txèquia, Croàcia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i Noruega.

Lituània és de nou el punt més calent a la zona des que, la setmana passada, va decidir limitar el tràfic de mercaderies cap a la franja russa de Kaliningrad, fet que va provocar una irada advertència russa i escenes de precipitada acumulació de mercaderies als supermercats de l’àrea. I novament una franja de 104 quilòmetres de frontera entre Lituània, Polònia, Bielorússia i Kaliningrad és l’objecte de màxima atenció militar occidental. És el corredor de Suwalky, per a la defensa del qual han entrenat amb freqüència les tropes OTAN nord-americanes, romaneses i britàniques en una plana molt difícil de bloquejar. Són les forces que són les que tenen assignat el sector pel qual Rússia podria expandir forces cap a Europa. Els jocs de guerra tradicionals de l’OTAN consideren aquest corredor, en cas d’atac rus, el tendó d’Aquil·les de l’anomenat Flanc Est de l’Aliança.