El partit de Macron perd la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional

Vot de càstig al president francès, Emmanuel Macron. Tot just dos mesos després de la seva victòria en les eleccions presidencials, el dirigent centrista va patir aquest diumenge tota una ensopegada electoral. Lacoalición macronista Junts s’ha quedat lluny de la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional, un mínim de 289 escons, davant el bon resultat de la coalició unitària de l’esquerra i l’inesperat avanç de la ultradretana Marine Le Pen. Després d’haver sigut un pur tràmit des del 2002, les legislatives que se celebren just després de les presidencials han resultat un trago difícil de digerir per a Macron, el Govern del qual dependrà de pactes amb forces de l’oposició. La política francesa va viatjar aquest diumenge a una destinació desconeguda des de feia dècades.

L’aliança de partits afins al dirigent centrista va ser la més votada i disposarà d’una forquilla d’entre 230 i 240 diputats, segons les estimacions, a partir d’un recompte provisional, de l’institut IFOP per al diari Le Figaro, que solen ser bastant fidedignes respecte al resultat final. Això significaria que l’aliança macronista perdria més de 100 diputats respecte a l’anterior legislatura, quan en tenia més de 350. L’aprovació de les seves reformes quedaria a expenses d’eventuals pactes amb Els Republicans (LR, afins al PP a França).

«Una col·lusió democràtica»

«Una col·lusió democràtica»«Som davant una col·lusió democràtica», va reaccionar el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, després de l’anunci dels resultats, que deixen a la corda fluixa el primer Govern del segon mandat de Macron. De fet, alguns dels seus ministres hauran de dimitir després d’haver perdut a les seves circumscripcions, com la ministra de la Transició Ecològica, Amélie de Montchalin, segons una regla no escrita de la política francesa.

«La debacle del partit presidencial és total», va assegurar Jean-Luc Mélenchon, líder de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), davant un públic entusiasta després que els resultats provisionals confirmessin aquesta coalició com la principal força d’oposició a l’Assemblea. «La situació és totalment inesperada i inèdita», va destacar Mélenchon, que va fracassar, tanmateix, en la seva intenció d’aconseguir una majoria absoluta d’esquerres i convertir-se en el nou primer ministre.

L’aliança formada per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes ha obtingut entre 165 i 175 diputats, segons les estimacions de l’IFOP. És a dir, ha multiplicat per tres la presència de diputats d’esquerres al Parlament respecte a l’última legislatura. «Estem satisfets perquè Macron no ha aconseguit la majoria absoluta i ens hem convertit en la principal força d’oposició. Però ens preocupa l’ascens de l’ultradretà Reagrupament Nacional» de Marine Le Pen, va dir a EL PERIÓDICO l’Alice, una militant insubmisa de 29 anys, present en la nit electoral de la NUPES a la sala de concerts Eliseo Montmartre, al nord de París.

Le Pen trenca el seu sostre

Le Pen trenca el seu sostreTot i que Mélenchon ha aconseguit arrabassar-li a Le Pen el lideratge de l’oposició, la sorpresa de la nit va ser el bon resultat de la ultradreta, clarament superior del pronosticat pels sondejos. L’RN ha aconseguit entre 80 i 85 diputats, i multiplicat per 10 els vuit escons que tenia en l’última legislatura. La formació ultradretana es converteix així en la tercera força amb una forquilla d’entre 80 i 85 diputats. És a dir, superaria de llarg el seu rècord de 35 diputats el 1986 i aconseguiria una presència pròxima al 15% dels escons.

«El poble va decidir enviar un grup (parlamentari) molt potent a l’Assemblea», va reaccionar una eufòrica Le Pen, que va ser reelegida en la seva circumscripció al nord de França. El lepenisme va trencar el seu sostre de vidre i, en part, va superar l’obstacle que fins ara havia sigut el sistema electoral, una mostra més de com el cordó sanitari als ultres s’esquerda a França.

Notícies relacionades

Macron esquerda el cordó sanitari a l’equiparar l’esquerra amb la ultradreta

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La quarta força parlamentària són Els Republicans. Després d’haver obtingut menys del 5% dels vots en les presidencials d’abril, la històrica formació de la dreta republicana va resistir en aquestes legislatives i disposarà d’entre 62 i 68 escons. És a dir, hauria perdut prop de la meitat de la seva representació respecte a l’anterior legislatura, en la qual era la principal força d’oposició. Malgrat aquesta caiguda, els representants de la dreta republicana podrien disposar d’un rol clau a la pròxima Assemblea Nacional. «Un pacte de Govern és vital entre Macron i l’LR per lluitar contra l’ascens dels extrems», va assegurar Jean-François Copé, alcalde i dirigent de la dreta republicana, tot i que la seva posició tampoc és representativa de quines seran les intencions de l’LR.

Com ja va passar en la primera volta, aquestes eleccions han estat marcades per uns nivells molt alts d’abstenció. Només el 46% de l’electorat francès ha anat a les urnes en aquesta segona volta, cosa que confirma la tendència de desmobilització electoral de la societat francesa. Aquest percentatge del 54% d’abstencionistes va resultar superior al 52% de la primera volta. Malgrat la victòria pírrica del seu partit, Macron va patir un vot de sanció, tant per part de l’ascens de les forces de l’oposició com de la marea abstencionista.