Comicis presidencials

Colòmbia celebra les eleccions més tenses amb el candidat de l'esquerra Petro com a favorit

  • Els sondejos apunten que serà necessària una segona volta en dues setmanes

Colòmbia celebra les eleccions més tenses amb el candidat de l'esquerra Petro com a favorit
4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Uns 39 milions de colombians estan cridats aquest diumenge a escollir el nou president i és molt possible que tornin a anar a les urnes el 19 de juny per saber qui els governarà a partir de la primera setmana d’agost. Només un miracle polític o un vot amagat que els enquestadors no aconseguissin detectar li evitaria la segona volta a Gustavo Petro, el candidat de l’esquerra, amb una intenció de vot del 40%. «Per guanyar només has de convèncer una persona i t’asseguro que ho podrem celebrar», ha demanat abans de la veda electoral el líder de la coalició Pacte Històric, que comparteix la seva fórmula amb la carismàtica Francia Helena Márquez Mina, una advocada feminista que ha destacat en les lluites ambientals.

El sentit comú dels analistes és lluny de ser infal·lible en un país sotmès a tants sotracs, des de l’assassinat simple a la permanència d’una guerrilla sesentista, l’ELN, passant pel narcotràfic, amb força suficient per desafiar l’Estat. Però fins que els fets no ho demostrin, la majoria dels observadors no espera escoltar cants de victòria aquest diumenge a la nit.

Aquesta certesa implica una sèrie d’inquietuds: si el camí dels comicis no va estar exempt de tensions, fake news (a Márquez Mina li van inventar una filla amagada) i fins i tot sospites de falta de transparència per no existir una auditoria externa de l’escrutini, un probable ballotage o segona voltal’únic que farà és augmentar els contratemps. El grau de nerviosisme estarà en part determinat pel nom del rival de Petro. Si bé les enquestes en principi li assignen aquest lloc en la definició al candidat de la dreta Federico Fico Gutiérrez (21% de les adhesions), l’augment de les preferències per Rodolfo Hernández, una mena de Donald Trump colombià, obre un signe d’interrogant sobre el desenllaç.

No ha sigut casual el fet que Petro i Hernández rebessin en les vigílies de la contesa els assenyalaments crítics més importants des del cor del poder. El president Iván Duque va demanar als ciutadans que no se sentissin temptats per «il·lusions demagògiques que en molts llocs del món s’han convertit en aquesta espècie d’òxid que vol corcar les institucions democràtiques». Hernández, un magnat i exalcalde de Bucaramanga va ser condemnat quan faltaven poques hores per les eleccions a pagar una suma milionària en una causa per difamació i fins i tot se l’ha amenaçat amb la presó per cinc dies. «Ja no saben què fer per frenar-me. Es nota la por al canvi que mai aconseguiran detenir», va dir.

El centre en el seu dilema

Andrés Parra, columnista del portal La silla vacía considera que el sobtat ascens d’Hernández  pot representar aquest diumenge «l’acta oficial de defunció del centre» que intenta encarnar Sergio Fajardo, quart en els sondejos. Gutiérrez, mentrestant, ha quedat atrapat entre dos corrents antisistema de diferent legitimitat: el seu discurs conservador, amb una defensa dels valors de la família i la tradició religiosa, el lliure mercat i una política de seguretat que mostra números d’espant (223 matances entre el 2020 i el 2022 i uns 850 líders socials assassinats sota l’actual Govern) no li garanteixen per complet la butlleta al segon torn. Si hi accedeix haurà d’ampliar el front anti-Petro i allunyar els temors que es tracta d’una versió més d’uribisme sense Álvaro Uribe.

L’esquerra no ha estat mai tan a prop del triomf electoral. Aquesta proximitat s’ha vist afavorida pels ecos encara persistents dels esclats socials del 2019 i el 2021. Fa un any, la protesta es trobava en el punt de més combustió. «Les lluites contra l’empobriment sistemàtic, la violència estatal i la ruïna de les comunitats més vulnerables han fet que la ciutadania es mobilitzi a l’espai públic. Contra tot pronòstic, s’ha sortit als carrers a buscar un nou aire i a construir un país més just i igualitari», ha recordat l’oenagé Temblores. Els 90 dies que van commoure Colòmbia van deixar també 83 morts en 12.288 manifestacions.

Notícies relacionades

En l’actualitat, gairebé el 70% dels ciutadans rebutja la figura del president per raons trobades. Duque sol reivindicar, no obstant, la seva gestió de la pandèmia (el 70% de vacunació completa) i el creixement de l’economia (10,6% al 2021 i una millora de quatre punts aquest any). Abandonarà la presidència amb el 39,3% de pobres (20 milions de persones) i donant-li l’esquena en diversos aspectes a l’acord de pau que va subscriure el seu antecessor Juan Manuel Santos amb les FARC. Només aquest any han sigut assassinats 21 exguerrillers que van entregar les armes.

Sobre aquesta runa ha avançat Petro. Tant ell com els rivals han pintat un país de prosperitat i redempció si són electes. «Lamentablement, el problema de no saber com es pagarà per les meravelles que ens prometen, o quins esforços es necessitaran per mantenir a ratlla els desastres que ens pronostiquen, va més enllà de les competències aritmètiques dels candidats», diu Luis Carlos Reyes, columnista del diari de Bogotà El Espectador.

Temes:

Colòmbia