Commoció, ràbia i inacció: el debat sobre les armes es torna a exposar enquistat als EUA després del tiroteig escolar a Texas

El trist ritual habitual als Estats Units, un país corcat per la violència de les armes de foc, ha ressuscitat després de la matança dimarts en una escola de primària d’Uvalde, Texas, on un jove de 18 anys acabats de fer que fa uns dies va comprar dos rifles d’assalt va acabar amb la vida de 19 nens i 2 professores d’una petita comunitat de 16.000 habitants de població majoritàriament hispana i pocs ingressos.

Gairebé 10 anys després d’una altra matança escolar a l’escola de Sandy Hook a Newtown, Connecticut, on entre els 26 morts hi va haver 20 nens de 6 i 7 anys, i 4 després de la de l’institut de Parkland on van ser cosits a trets 14 estudiants i 3 adults, tornen la commoció i preguntes que no tenen resposta. Ressuscita un debat enquistat. I es torna a viure amb la gairebé total certesa que, aquest cop, una altra vegada, res serà tampoc diferent.

De fet, gràcies a una imminent decisió del Tribunal Suprem, pot ser que fins i tot vagi a pitjor. Perquè 14 anys després que la cort reconegués com a individual el dret a tenir armes que apareix en la segona esmena amb una referència a «una milícia ben regulada», s’espera que la majoria conservadora redueixi l’autoritat dels pocs estats que encara limiten portar armes en públic.

Viure amb una carnisseria

«¿Per què estem disposats a viure amb aquesta carnisseria?», plantejava dimarts el president dels EUA, Joe Biden, en un breu discurs a la nació mentre a Uvalde els cossos dels nens seguien al terra de l’escola i moltes famílies esperaven que els donessin notícies. La seva era una intervenció en què, com milions dels seus conciutadans, el demòcrata es mostrava «fart». També una en què apressava a «fer front» a la indústria de les armes i el seu poderós ‘lobby’, reclamava acció del Congrés per aprovar «lleis de sentit comú de control d’armes» i assenyalava, tot i que sense citar-los expressament, els republicans que «obstrueixen, retarden o bloquegen» aquesta legislació.

Eren paraules contundents, possiblement necessàries, però tant Biden com els demòcrates són conscients que es dissolen sota el pes de la realitat social i política. Les accions executives que pot prendre el president, com es va comprovar amb les 23 que va aprovar Barack Obama després de Newtown, tenen un efecte limitat. En un país cada vegada més radicalment polaritzat, ja només el 52% dels nord-americans, segons un sondeig de Gallup, defensen el control d’armes, pel 67% que ho feia el 2018. I, amb 50 escons en un Senat on es necessiten 60 vots per aprovar una legislació i on almenys dos senadors del seu partit (Joe Manchin i Kyrsten Sinema) s’oposen a acabar amb la pràctica del filibusterisme i donar així via lliure a aprovacions per majoria simple, les iniciatives legislatives federals que impulsen els demòcrates no tenen cap futur.

 De fet, aquest dimecres el líder de la majoria a la Cambra alta, Chuck Schumer, ha anunciat que no sotmetrà a votació dues propostes de llei que la formació va aconseguir tirar endavant a la Cambra baixa, que farien el mínim pas d’ampliar els controls d’historial de qui vulgui comprar una arma. Ni tan sols es busca ja que els republicans es retratin oposant-se a les mesures. «Lamentablement aquest no és un cas en què els nord-americans no sàpiguen quina és la postura dels seus senadors», ha dit Schumer, que ha optat per animar els ciutadans a «votar al novembre».

Els termes del debat

Els termes d’aquest debat gangrenat són de sobres coneguts. La immensa majoria de demòcrates i els activistes pel control d’armes volen que es facin passos com limitar la venda de les letalment poderoses armes d’assalt. Aquest tipus d’armament, que com Biden va recordar dimarts és «el que dona més i més importants beneficis als fabricants» que a més el promocionen «agressivament», ja va estar vetat per llei entre 1994 i el 2004. Durant aquest temps els tirotejos massius es van reduir, però es van tornar a triplicar després que, en la presidència de George W. Bush, el Congrés decidís no renovar la prohibició.

Aquesta i altres idees xoquen amb el mur d’un Partit Republicà que ha fet de la segona esmena un dogma i la seva aliança amb la indústria de l’armament i el seu ‘lobby’, amb les seves generoses donacions, és infrangible. Aquest divendres, quan l’Associació Nacional del Rifle (NRA per les sigles en anglès) obri a Houston (Texas) la seva reunió anual, a aquest conclave es dirigiran l’expresident Donald Trump, el senador Ted Cruz i el governador de Texas Greg Abbott, que l’any passat va firmar una llei que va posar fi a l’obligació d’obtenir llicència o entrenament per portar pistola a l’estat per a gairebé qualsevol persona major de 21 anys.

Els conservadors insisteixen que el problema no són les armes, sinó qüestions com la salut mental dels que les fan servir o les «causes arrel» de la violència. En el cas de les matances escolars aposten per convertir les escoles en fortificacions i els seus treballadors, incloent els professors, en qui s’ha d’armar i entrenar per reaccionar a possibles assalts.

El 2012, després de la matança a Sandy Hook, Wayne LaPierre, un dels principals executius de l’NRA, va assegurar que «l’única cosa que para un individu dolent amb una arma és un individu bo amb una arma». I és una aposta que, malgrat el rebuig dels sindicats de professors, continua tenint ressò entre els republicans, que acusen els demòcrates d’«aprofitar» cada tragèdia per mirar de fer avançar legislació. És el que feia aquest dimecres el senador d’Utah Mike Lee, que va atribuir l’augment dels tirotejos a «la glorificació de la violència» i «la ruptura de les famílies».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

El districte escolar d’Uvalde té el seu propi departament de policia, amb cinc agents i un guàrdia de seguretat, i va rebre reforços d’agents locals, estatals i de la patrulla fronterera. Tot i així, dimarts l’assaltant va aconseguir entrar després de disparar fora de l’escola i atrinxerar-se a l’aula, on amb la seva arma obtinguda legalment va sembrar la mort.