Guerra d’Ucraïna | Després de la retirada russa, arriba l’hora de desactivar l’‘escombraria’ bèl·lica

Els homes l’agafen llavors amb compte i el recolzen a la prada, controlen que no quedin explosius al seu interior, l’obren i el preparen per al desballestament. Descobreixen que el míssil manté només la carcassa, la munició va impactar en un bosc pròxim. Això és el que s’ha de controlar. La unitat d’antimines té experiència en això, és la seva feina. En les seves expedicions, asseguren, han recollit bombes de raïm, mines antitancs, míssils Uragan i Grads, entre altres armes que han caigut del cel. És una tasca perillosa que fatalment «en els últims mesos ha provocat la mort de tres homes» de l’equip de Siltxenko. «Quan trobem míssils i dins hi ha munició és el més difícil. Les operacions s’han de portar a terme amb molt de compte, sense pressa», explica.

«El que més ens trobem són fragments de míssils Smerch, Uragan o normalment la part posterior del míssil o el tub, però cada vegada més trobem dins d’aquests míssils munició de carràs», assegura Oleg Shevtxik, un altre membre de l’equip. «No hem desactivat de moment mines antipersones perquè ara són a la línia de foc. Però sí que hem recollit mines antitancs. Quan les trobem, acordonem la zona, evacuem els qui siguin allà, desactivem la munició i ens en desfem», afegeix.

En una escola infantil

També molt perilloses, per a la població, són les bombes de raïm, tal com en els últims mesos ha repetit Amnistia Internacional (AI). Aquesta organització va denunciar, per exemple, l’ús al febrer de bombes de raïm contra una escola infantil d’Okhtirka, a la regió de Sumi, cosa que va acabar amb la vida de tres persones, incloent-hi un nen (un altre nen també va resultar ferit). «No hi ha justificació possible per al llançament de bombes de raïm en àrees habitades, menys a prop d’una escola», va afegir llavors Agnès Callamard, secretària general d’AI, entitat que va utilitzar imatges de dron i fotografies de l’escena per analitzar-les.

De fet, fins ara, més d’un centenar d’estats a tot el món han ratificat la Convenció sobre Armes de Raïm, però tant Rússia com Ucraïna no han firmat aquest conveni i en tenen. Kíiv fins i tot ha negat el seu ús en la guerra començada per l’aixecament prorús a la regió del Donbass el 2014, però Human Rights Watch (HRW) afirma el contrari. Segons aquesta organització, hi ha indicis que tant els prorussos com el Govern ucraïnès ha fet ús d’aquestes armes, que contenen un dispositiu que, a l’obrir-se, allibera un gran nombre de petites bombes en àrees àmplies i té un marge d’error elevat.

Enviament d’armament

Notícies relacionades

Els bombers de la guerra d’Ucraïna

Banderes soviètiques i rubles: Rússia denota la seva intenció de quedar-se a la Ucraïna ocupada

Però no és, per descomptat, l’única arma que està sent utilitzada a Ucraïna, i en podrien arribar més. Diversos països occidentals, entre els quals diversos europeus, han confirmat en les últimes setmanes enviaments per recolzar l’Exèrcit ucraïnès. El president dels EUA, Joe Biden, fins i tot va prometre un paquet de 800 milions de dòlars en ajuda militar al país, i l’encarregat de premsa del Pentàgon, John Kirby, va informar de l’entrenament de militars ucraïnesos per a l’ús d’obusos M777 Howitzer, segons va assenyalar recentment Defence News. Rússia, per la seva banda, també ha utilitzat diverses armes que han resultat letals per als civils.

Algunes restes de l’ escombraria bèl·lica que està deixant la guerra a Ucraïna fins i tot han caigut als jardins dels veïns dels suburbis de Khàrkiv, com li va passar a la Tatiana. Aquesta senyora gran explica que fa pocs dies estava amagada a casa quan un gran soroll la va espantar. «Eren les 10 del matí, no ho vam veure, ho vam sentir. Al principi vam pensar que eren els gossos però després ens vam adonar que no. Quan volen els míssils els gossos comencen a bordar», assegura, mentre observa els homes cavar a la terra per retirar el fragment de míssil que ara és al seu jardí. La tasca d’aquests joves, d’entre 25 i 28 anys, fins i tot podria servir per documentar el que està passant a Ucraïna.