Els bombers de la guerra d’Ucraïna

La guerra ha transformat radicalment el treball dels bombers de Khàrkiv, ciutat a mig centenar de quilòmetres de la frontera amb Rússia en la qual, des de fa gairebé tres mesos, cauen bombes cada dia. L’equip d’Alenik, del districte Industrial de Khàrkiv, ho sap bé. Des que va esclatar el conflicte, el nombre d’efectius d’aquestes brigades ha minvat pels que han pres la decisió de marxar de la ciutat i, ara amb la guerra, els que s’han quedat han de doblar torns. Per això operen les 24 hores durant dos dies seguits mentre que abans el descans arribava després d’un dia de treball.

«La diferència amb el que fèiem abans és enorme. Treballem cinc vegades més. Ara hem de lluitar amb el foc, rescatar persones i arreglar els edificis que han sigut bombardejats», explica Alenik. «Els recursos que tenim també estan al límit», afegeix. «Vivíem bé, teníem una bona feina i una bona família. Ara les nostres famílies són lluny. Abans, quan arribava una trucada pensaves en el foc, però ara pensem en les bombes», l’interromp el Iuri, un altre bomber. «Cada dia hi ha gent que mor i cases destruïdes», afegeix.

Coordinació amb la força militar

Tot i així, ells són sempre els primers –juntament amb els parametges– a arribar al lloc després d’un atac i els últims a marxar. «Sabem que és la nostra feina i ho hem de fer», diu, impassible, l’Oleh, que explica que la primera trucada arriba gairebé sempre de civils i de les autoritats, com en temps de pau, però que ara es complementa amb una comunicació amb el comandament militar. «És un treball de coordinació», afegeix.

Va passar així sobretot al principi. Quan va arribar l’alarma d’un atac contra el veïnat de Gorizont, un dels molts barris dormitori de Khàrkiv, la brigada de bombers del districte industrial no va tenir gaire temps per pensar. Eren les quatre de la tarda del 28 de febrer, quatre dies després de l’inici de la guerra de Rússia a Ucraïna, i les trucades a la centraleta telefònica no paraven d’arribar. Les flames, provocades per l’impacte, ho estaven corcant tot. Fins i tot s’havia desprès un tros de formigó d’una cornisa i va matar una dona que estava dins d’un automòbil. Un altre home havia mort al carrer. I una desena més estaven ferides.

Mentre camina pel calcinat bloc d’edificis, al final d’una jornada de treball, l’Oleh ho explica amb detall; altres testimonis, familiars i amics de les víctimes també ho recorden. «Aquell dia vam rebre diverses trucades alhora», afirma, i precisa que aquells dies i les setmanes immediatament posteriors han sigut fins ara el pitjor tràngol del conflicte bèl·lic a Khàrkiv. Va ser llavors també quan va entendre que la guerra havia començat de veritat.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna, avui: última hora en directe

Va sortir a comprar pa i va ser assassinat: La història darrere la tràgica foto de Khàrkiv

Des d’aleshores, la unitat del districte industrial s’ha estat jugant la vida. Però una de les situacions més perilloses ha sigut el temut double tap, una tècnica militar que consisteix a atacar el mateix blanc en molt poc temps, de manera que posa en risc també els serveis de rescat. «De vegades, quan lluitàvem contra el foc, tornaven a bombardejar. Hi ha hagut moments tràgics perquè alguns homes del meu equip van morir així. En aquesta zona he presenciat 15 casos de dobles trets al mateix blanc en molt poc temps», afirma Alenik, que té 44 anys.

Al quarter general dels bombers, un edifici on s’han hagut d’instal·lar ara –després que l’Exèrcit ocupés el que tenien abans–, tampoc s’ha salvat dels coets, que han deixat les seves empremtes a terra. Allà, la circumspecta Alla, encarregada de la centraleta telefònica i que té bona fama entre els bombers, també explica que ara reben tres vegades més trucades. Però ella també s’angoixa cada dia més. «El pitjor és quan diuen que és possible que hi hagi gent a sota», afirma.