EUA

Trump va plantejar disparar als manifestants en les protestes per l’assassinat de Floyd

  • L’exsecretari de Defensa Mark Esper fa la revelació en un llibre de memòries

  • Trump va preguntar: «¿No se’ls pot simplement disparar, a les cames o així?»

Trump va plantejar disparar als manifestants en les protestes per l’assassinat de Floyd

SCOTT OLSON

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Disparar als manifestants. Aquesta és la proposta que va posar sobre la taula Donald Trump quan les protestes ciutadanes per l’assassinat de George Floyd en mans de la policia es van estendre pels Estats Units a l’estiu del 2020. Era una cosa que s’havia revelat ja amb fonts anònimes en un llibre publicat l’any passat pel reporter Michael Bender, però qui ho ha ratificat ara en primera persona és algú que va escoltar la idea en directe al Despatx Oval: el llavors secretari de Defensa, Mark Esper.

«¿No se’ls pot simplement disparar, a les cames o així?», va dir Trump segons escriu Esper a ‘A Sacred Oath’ (‘Juramento sagrado’), un llibre de memòries que veurà la llum la setmana que ve i al qual ha tingut accés abans de la publicació el portal Axios.

L’excap del Pentàgon qualifica de «surrealista» la situació específica de la proposta de disparar als manifestants. En el passatge de les seves memòries, descriu un Trump vermell d’ira i queixant-se a plens pulmons de les manifestacions que havien arribat a Washington DC. També explica que el complicat va ser «pensar com fer que Trump retrocedís» sense intensificar el caos.

«¡Trenquin-los el crani!» 

El llibre publicat l’any passat per Bender, llavors reporter de ‘The Wall Street Journal’ i actualment a ‘The New York Times’, ja va revelar que Trump va dir «simplement disparin-los» en diverses ocasions proposant que se’ls apuntés a «cames o peus». El republicà, que volia que s’utilitzés l’Exèrcit, va plantejar que s’utilitzés violència física contra els manifestants de Black Lives Matter i utilitzant un expletiu malsonant va apressar que els «molguessin a pals». Davant imatges que arribaven des de les protestes amb la policia utilitzant força física contra manifestants, Trump va assegurar que «així se suposa que has de manejar aquesta gent» i va arribar a dir: «¡trenquin-los el crani!». Segons Bender, Trump només va recular quan el llavors fiscal general, William Barr, i el cap d’Estat Major, el general Mark Milley, van rebutjar les seves peticions.

No era la primera vegada que Trump proposava que forces de l’ordre utilitzessin armes de foc. El 2018 va instar que s’aprovés una directiva permetent utilitzar «força letal» als soldats de la Guàrdia Nacional que va desplegar a la frontera amb Mèxic i l’any següent va fantasiejar amb la idea que es disparés contra els immigrants que intentaven entrar als EUA per aquesta frontera.

Notícies relacionades

Les manifestacions per Floyd, en qualsevol cas, van elevar la seva aposta per una resposta militar i policial amb força letal. De fet, Trump va proposar invocar la llei d’insurrecció del 1807 que hauria permès desplegar forces militars nord-americans en actiu dins de territori nord-americà per apaivagar les protestes contra la brutalitat policial i la injustícia racial. Esper es va oposar públicament a aquesta idea i Trump va amenaçar de destituir-lo. No ho va fer llavors però va acabar traient-lo del càrrec després de les eleccions del novembre del 2020 en què va ser derrotat.

El llibre d’Esper es publica després d’haver passat per l’habitual procés de revisió del Govern per assegurar que no s’exposen secrets de seguretat nacional i entre les prop de tres dotzenes de generals, civils i membres del gabinet que s’han encarregat d’aquest procés alguns, segons explica Axios, van ser testimonis directes del que relata en les seves memòries.