La debacle socialista deixa Anne Hidalgo antepenúltima

Patacada històrica d’Anne Hidalgo. Els dirigents del Partit Socialista (PS) francès venien avisats per les pèssimes intencions de vot que els donaven els sondejos. Però encara s’han de pessigar per acceptar la realitat dels seus pèssims resultats aquest diumenge en la primera volta de les presidencials a França. L’alcaldessa de París només va obtenir el 2% dels vots i va quedar antepenúltima dels dotze aspirants a l’Elisi, segons les estimacions dels resultats (molt exactes). La seva campanya erràtica i la mala reputació dels socialistes a França, afegit a l’efecte de vot útil de l’electorat progressista a favor de Jean-Luc Mélenchon (tercer) i Emmanuel Macron (primer), van enfonsar aquesta dirigent d’arrels espanyoles. 

«Sé quants de vosaltres esteu decebuts aquesta nit i farem tots els balanços objectius», va assegurar la socialista davant els seus simpatitzants, concentrats en un local del sud de París. «Perquè França no s’enfonsi en l’odi de tothom contra tothom, us demano amb gravetat que voteu contra la ultradreta de Marine Le Pen utilitzant la papereta d’Emmanuel Macron», va afegir l’alcaldessa, sent la primera de nombrosos candidats a demanar un cordó sanitari contra la ultradreta lepenista. 

Advertits pels sondejos, els militants socialistes van rebre amb resignació l’anunci de la debacle. No només es tracta d’un pitjor resultat que el 6% obtingut pel socialista Benoît Hamon el 2017, sinó que mai abans en la seva història el partit de la rosa havia caigut tan baix en unes de presidencials. A més, suposa tota una advertència de la derrota que poden patir en les pròximes eleccions legislatives, previstes per al juny. Actualment, els socialistes disposen de 28 diputats d’un total de 577 a l’Assemblea Nacional. 

La pinça entre Macron i Mélenchon

La direcció socialista, quan va designar l’alcaldessa parisenca com a candidata, confiava que havia trobat el bon perfil de presidenciable. Nascuda a San Fernando (Cadis), Hidalgo, de 62 anys, va aconseguir el juny del 2020 una còmoda reelecció al capdavant de l’ajuntament de la capital, amb prop del 50% dels vots. Disposava d’un bon balanç en matèria d’ecologia i un programa molt més d’esquerres que el del moderat François Hollande, amb un decebedor mandat (entre el 2012 i el 2017) que continua sent un llast per al partit de la rosa.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Les expectatives dels socialistes de tenir un rol preponderant en aquestes presidencials es van veure ràpidament frustrades per l’erràtica campanya d’Hidalgo. Tot i que l’excessiva fragmentació resulta un llast per a la gauche, la seva proposta de celebrar unes primàries amb el conjunt de formacions progressistes va acabar sent un tret al peu per a l’alcaldessa de París. El fet que passés l’últim mes de campanya criticant la suposada condescendència de Mélenchon amb Vladímir Putin no li ha aportat cap resultat, més aviat el contrari. 

L’estocada final a aquesta debacle la van donar la successió de dirigents socialistes que van demanar el vot per al dirigent insubmís o per Macron. L’electorat antany del PS s’ha dividit en dos blocs aparentment oposats, almenys programàticament. El fet de recuperar-lo resultarà una tasca més que complicada.