Presidencials
Candidats favorits a passar a la segona volta en les eleccions a França 2022
La votació de diumenge compta amb tres clars aspirants a concórrer en la votació definitiva per arribar a l’Elisi
¿Com funcionen les eleccions presidencials a França? El sistema electoral, en cinc claus
¿Quan són les eleccions de França 2022? Data i calendari electoral
Aquests són els principals candidats a les eleccions de França
zentauroepp47634341 french president emmanuel macron looks on during the last pu190404222337 /
La primera volta de les eleccions presidencials de França se celebrarà aquest diumenge i compta amb dos clars favorits i un aspirant a colar-se entre els candidats que es disputaran la carrera final per arribar a l’Elisi. La campanya per a la primera votació va acabar divendres, de manera que els candidats ja no poden realitzar intervencions durant el cap de setmana, i també queda prohibida la publicació d’enquestes sobre els comicis.
No obstant, segons els últims sondejos, l’actual president, Emmanuel Macron, i la ultradretana Marine Le Pen són els que tenen més paperetes d’aconseguir prou vots per poder presentar-se en la segona volta dels comicis, mentre que el representant esquerrà de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, espera a l’aguait.
Emmanuel Macron
L’actual president de la República Francesa parteix com a principal favorit per renovar el seu càrrec. No obstant, el candidat centrista i europeista ha perdut força amb el pas de la campanya i el seu marge ha quedat més ajustat del que es preveia. En un sondeig publicat aquest dijous per Opinionway – Kéa Partners, Macron tenia un 26% de les intencions de vot, quatre punts menys en les últimes dues setmanes.
Durant els seus cinc anys de mandat, el president francès ha apostat per reformes neoliberals i la seva presidència ha estat marcada per les protestes dels armilles grogues –que van respondre amb una revolta davant l’intent del president de reformar les pensions– i per la crisi del coronavirus. A més, el programa electoral presentat de cara a una possible nova candidatura està clarament posicionat a la dreta, una direcció que també l’ha fet reduir el seu avantatge. Igualment, la polèmica de les consultories –conegut com a cas McKinsey– ha provocat l’enuig de l’electorat després que s’hagi duplicat la despesa que l’Estat destina a aquestes entitats.
Un altre dels motius del desgast ha sigut la guerra de Rússia a Ucraïna. Abans de la invasió, Macron es va erigir com a mediador amb Rússia reunint-se amb el seu homòleg, Vladímir Putin, i en l’inici del conflicte es va poder observar un efecte d’«unitat nacional» que va afavorir l’actual president francès. No obstant, les conseqüències econòmiques de la guerra han afectat gran part dels francesos, que han tornat a rebaixar les intencions de vot a Macron.
Marine Le Pen
La ultradretana sembla que és la principal amenaça per a Macron. Després d’aconseguir el millor resultat del llavors anomenat Front Nacional –ara rebatejat com a Reagrupament Nacional (RN)– en la segona volta de 2017, on va aconseguir 11 milions de vots, espera arribar a la votació definitiva per tercera vegada –les mateixes vegades que s’ha presentat–. En les últimes setmanes s’està acostant en les enquestes a l’actual president i ja se situa en un 22% d’intenció de vot, dos punts més que fa una setmana.
En els últims cinc anys, després de perdre clarament contra Macron en la segona volta de 2017, Le Pen ha volgut fugir de la seva imatge temible i deixar de fer por amb una estratègia de desdemonització i ha assegurat que està preparada per governar. Malgrat el discurs xenòfob, antiimmigració i excloent, alguns dels sectors més durs del seu partit no s’han sentit còmodes amb aquest moviment, de manera que s’ha dividit el vot de l’extrema dreta entre ella i el candidat ultra Éric Zemmour.
Amb la invasió de Rússia a Ucraïna, Le Pen ha intentat ocultar les seves simpaties amb el president rus, Vladímir Putin. De fet, ha arribat a eliminar els fullets de la campanya on apareixia una foto que es van fer ella i el mandatari rus el 2017, després d’una trobada que van mantenir durant la campanya francesa.
Jean-Luc Mélenchon
El candidat de la França Insubmisa (FI) és el tercer en discòrdia i anhela que la seva gran remuntada en la campanya electoral li permeti arribar a la segona volta de les presidencials. Les últimes enquestes d’Opinionway – Kéa Partners de dijous li atorgaven un 17% d’intenció de vot, dos punts més que la setmana anterior i molt per sobre dels sondejos inicials, en els quals tenia un 8%. No obstant, l’esquerrà haurà de continuar remuntant per arribar a Le Pen, que se situa cinc punts per sobre d’ell.
L’exministre socialista –entre l’any 2000 i 2002, amb Lionel Jospin com a primer ministre– vol treure’s l’espina de les presidencials de 2017, quan no va arribar a la segona volta al quedar tres punts per sota de Le Pen. Amb la seva gran oratòria com a arma i un programa trencador dins de l’esquerra alternativa, Mélenchon s’ha convertit en la gran esperança per als esquerrans de la mà de la França Insubmisa, els socis de Podem en el país gal. En el seu programa –anomenat ‘El Futur en Comú’– ha proposat mesures com disminuir l’edat de jubilació i reduir els horaris de la setmana laboral.
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Informe de la Cambra de Comerç Més de 33.000 persones a Catalunya cuiden els pares i fills i treballen
- Investigació oberta Els Mossos busquen un agressor de dones taxistes a Barcelona
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Dos ferits de gravetat en un xoc frontal entre dos cotxes a l'N-152 a Puigcerdà
- Efectes a la Terra ¿Què són les tempestes solars?
- La planta que has de posar al costat de la dutxa per evitar que es produeixi humitat
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer