La Comissió Europea estudia com a «opció» prohibir el carbó i el petroli de Rússia

La Comissió Europea s’ha obert aquest dimarts a prohibir les importacions de petroli i carbó per part de Rússia. En concret, el vicepresident econòmic de l’Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, ha afirmat que el veto a les energies russes és «definitivament una opció» per respondre a les «atrocitats» de les tropes de Moscou a Ucraïna. No obstant, ha precisat que és necessari aconseguir el «consens» entre les capitals del bloc per adoptar aquesta mesura.

«Respecte a la Comissió Europea, és definitivament una opció, però hem d’aconseguir el consens sobre això entre els estats membre. Les discussions estan en marxa i prosseguiran també avui», ha afirmat aquest dimarts Dombrovskis després de ser preguntat per aquesta possibilitat a Luxemburg.

El letó ha fet aquestes declaracions abans de participar en la reunió dels ministres de Finances de la UE (Ecofin), en la qual els Vint-i-set debatran com reforçar les sancions del bloc a Moscou i fins i tot hi participarà telemàticament el seu homòleg ucraïnès, Serhí Martxenko.

«No vull prejutjar, però hi ha debats sobre el que es pot fer en energia, com amb el petroli i el carbó, en el terreny comercial. Però l’important en aquesta situació és tenir un paquet de sancions fort i creïble en vista de les atrocitats que l’Exèrcit rus ha comès a Ucraïna», ha ressaltat.

Suport dels Vint-i-set

En aquest context, segons la informació de The Wall Street Journal, la Comissió Europea podria prohibir les importacions de carbó rus, bloquejar noves exportacions de maquinària a Rússia, perseguir a més oligarques russos i membres de les seves famílies, així com retallar l’accés dels transportistes de mercaderies russos per carretera i per via marítima al bloc europeu.

Segons les últimes dades de la Comissió Europea, la UE importa el 90% del gas que consumeix i el gas rus suposa el 40% de tot el gas consumit al bloc. A partir de mitjans d’abril, Rússia obligarà els «països hostils» –entre els quals hi ha la UE– a pagar el gas en rubles, com a resposta a les sancions occidentals. D’altra banda, el 27% de les importacions europees de petroli i el 46% de les de carbó procedeixen de Rússia.

En relació amb les sancions, el ministre de Finances de França, Bruno Le Maire, en nom del país que ostenta la presidència de torn de la UE, ha remarcat que el «principi clau» de les sancions és la «unitat» dels estats membre, perquè és el que garanteix l’«eficàcia i el valor» de les represàlies. «Crec que hi ha una determinació total de tots els estats membre per reforçar les sancions, i aquest és el punt clau. Preservar la unitat dels Vint-i-set al decidir sancions és absolutament clau», ha recalcat.

En qualsevol cas, el francès ha emfatitzat que el seu Govern està «obert» a «estendre» les sancions europees per incloure un veto al petroli i el carbó de Moscou, sempre que sigui una decisió unànime entre totes les capitals de la UE.

Eliminar la dependència

Molt més ambiciosa s’ha mostrat a la seva arribada a l’Ecofin la ministra de Lituània, Gintare Skaisté, que a més de prohibir el carbó i el petroli russos ha advocat per incloure en les noves sancions de la UE el gas procedent de Moscou. «Hem de tallar a Rússia la seva principal font d’ingressos, el sector energètic. Hem de deixar de comprar a Rússia el seu petroli, gas i carbó», ha expressat, abans d’apostar per treure de Swift els dos principals bancs russos (Sberbank i Gazprombank), suspendre la presència de Rússia en organismes com l’FMI i el Banc Mundial, i tancar ports i altres rutes.

Notícies relacionades

Imatges satel·litàries mostren cadàvers a Butxa de fa setmanes i contradiuen la versió russa

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La ministra lituana ha defensat que és «possible» dir «adeu» als combustibles fòssils russos i ha animat els socis europeus que encara en depenen a elaborar plans per aconseguir-ho, com va fer el seu país des que el 2014, després de la guerra de Crimea, entengués que no seria l’«últim pas» del Kremlin.

Per la seva banda, preguntada per un eventual embargament al carbó i el petroli russos, la neerlandesa Sigrid Kaag ha assenyalat que és una cosa que encara s’està negociant, però que la posició dels Països Baixos es basa en el fet que «totes les opcions han d’estar sobre la taula». «Hem de seguir provocant un impacte sever per parar l’agressió, restaurar totalment la sobirania d’Ucraïna. Ha de ser una resposta que sigui creïble i immediata», va remarcar.