Els EUA informen de fissures entre Putin i el seu Estat Major

Un dels exemples més fefaents de la deficient informació que manejava el líder del Kremlin es va produir en els primers dies de l’ofensiva. En un discurs dedicat a les mares dels militars russos, el màxim dirigent rus va negar taxativament que els soldats de reemplaçament haguessin sigut enviats a Ucraïna a lluitar. «Jo ho remarco; els soldats de reemplaçament no hi estan involucrats ni ho estaran en les operacions de combat», va proclamar, taxatiu.

Dies més tard, des del Ministeri de Defensa, el portaveu de l’Estat Major, Ígor Konaixenkov, es va veure obligat a desmentir el seu president i a admetre que els reclutes formaven part de l’ofensiva i que fins i tot alguns havien acabat sent presoners de guerra. «Desgraciadament, han aparegut alguns fets que demostren la presència de soldats de reemplaçament entre les forces armades que porten a terme l’operació especial en territori ucraïnès», va reconèixer amb to de disculpa.

Pràctica desaparició

La pràctica desaparició en els mitjans de comunicació de Xoigú, de mare ucraïnesa, a més de l’escassa complicitat entre ell i el cap de l’Estat que revelaven les imatges de l’última ocasió en la qual van ser filmats junts, separats per una gran taula, no ha fet més que avivar amb força aquests rumors. Segons un alt funcionari nord-americà, «ara hi ha una tensió constant entre Putin i el Ministeri de Defensa».

El militar va reaparèixer durant uns segons en una trobada amb col·laboradors a la seu del ministeri. El 24 de març se’l va poder veure també a la pantalla de l’ordinador de Putin durant una videoconferència presidida per ell, tot i que algunes informacions posteriors asseguren que les imatges van ser falsificades, ja que el seu requadre apareixia en negre en un altre moment de la cita ‘online’. Anton Heràsxenko, conseller del Ministeri de l’Interior ucraïnès, ha afirmat a Facebook que el titular rus va patir un atac al cor durant una disputa amb el líder del Kremlin durant la qual Putin li va recriminar el fet d’haver-li donat informació errònia en la fase prèvia la campanya militar a Ucraïna.

Paper de l’espionatge

Notícies relacionades

Txetxènia, Síria i Ucraïna, les tres guerres de Putin

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

L’espionatge és un altre dels estaments contra els quals s’hauria girat el líder del Kremlin, a la recerca de responsables per la pobra actuació del seu Exèrcit a Ucraïna. Segons ha declarat a la publicació ‘The Insider’ Andrei Soldàtov, un periodista expert en temes relacionats amb els serveis de seguretat del seu país, Serguei Beseda, alt funcionari del Servei Federal de Seguretat, ha sigut posat sota arrest domiciliari. La raó de la detenció seria la detallada informació que tenien els serveis d’informació de les potències occidentals, en particular els EUA i el Regne Unit, sobre els plans militars i polítics de Rússia a Ucraïna en els dies previs a l’inici de la contesa, incloent-hi modalitats d’invasió, mètodes i personalitats involucrades per fer caure i substituir l’actual Govern de Volodímir Zelenski.

En un llarg article publicat a The Wall Street Journal i titulat Els espies condemnaran Putin, Douglas London, agent retirat de la CIA, professor a la universitat de Georgetown i autor de ‘The Recruiter’, les seves memòries com a responsable de contraintel·ligència al sud d’Àsia, recorda els casos d’agents dobles soviètics que treballaven per a Occident durant la guerra freda i que van córrer situacions de gran risc, convençuts de la corrupció i la disfuncionalitat del sistema que representava l’URSS. I augura que a partir d’ara podria passar una cosa semblant amb el líder del Kremlin: «Com més aïlli [Putin] la seguretat, com més tanqui la finestra de Rússia al món, més possible serà que aquells de qui depèn se li girin en contra».