Txetxènia, Síria i Ucraïna, les tres guerres de Putin

Gràcies a la seva experiència, Baisáiev té clar que aquest aferrissament de les tropes russes contra els civils és una mena de càstig col·lectiu als soldats ucraïnesos: «No només defensen la ciutat; són els protectors de la població local; bombardejant objectius com hospitals, els atacants envien el missatge que si els ucraïnesos presenten resistència, serà la població qui en pagui les conseqüències».

Marta Ter, una catalana que va estar llavors al capdavant de la campanya «Txetxtènia, trenquem el silenci», recorda amb pesar un episodi a Alkhan-Kala protagonitzat pel doctor Khassan Baiev. «Estaven bombardejant a prop del seu hospital, i per identificar el lloc, va penjar al sostre una manta amb una creu vermella; va ser col·locar-la i l’edifici es va convertir en objectiu constant d’atacs deliberats», denuncia l’exactivista.

Estratègies que semblen calcs

No és estrany que les estratègies militars semblin calcs. Al capdavant de l’operació russa a Ucraïna hi ha Valeri Guerásimov, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, i el seu número dos, el també general Nikolái Bogdanovski, dos comandaments militars considerats per Memorial com a «criminals de guerra», revela Baisáyev. El primer, segons l’exactivista de Memorial, «és responsable de crims comesos durant enfrontaments armats comesos el març del 2000 a la localitat de Goi-chu, a uns 20 quilòmetres al sud de Grozni. El segon «és culpable de la mort de civils durant massives operacions de neteja, (en rus zachistka) durant els anys 2001 i 2002», continua l’investigador.

Sergio Maydeu-Olivares, investigador associat de CIDOB, que va fer un exhaustiu seguiment al setge dels barris d’Alep sota control rebel durant la Guerra Civil siriana afirma que els atacs contra infraestructura civil li recorden «als primers moments» de l’esmentat setge. Leila Nachawati Rego, professora de Comunicació hispanosiriana i experta en el Pròxim Orient, afirma que durant aquesta contesa, el Kremlin va realitzar una mena d’«assaig sobre la impunitat» i de la tolerància d’Occident davant les atrocitats comeses per les seves tropes. Per aquesta raó, a Ucraïna tot va «més ràpid» i episodis que van tardar temps a aparèixer el país àrab ja han pogut veure’s a Ucraïna.

Notícies relacionades

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora en directe

Si cal atenir-se a experiències passades, el pitjor encara ha d’arribar. Quan va arrencar el 2015 la intervenció russa a Síria, les atrocitats van experimentar una substantiva escalada, segons denuncia a aquest diari Abdulrahman ElKhasan, exportaveu dels Cascos Blancs, que retirava morts i ferits després dels bombardejos. «S’utilitzaven bombes molt més grans, de 400 quilos; també fer servir armes antibúnquer, que desventraven els refugis sota terra», denuncia.

Una de les noves tàctiques que van arribar amb els russos va ser la de doble tap o parell controlat: «Bombardejaven en una primera ocasió i transcorreguts cinc o 10 minuts, quan les ambulàncies eren sobre el terreny, obrien foc de nou».