Vagit Alekperov: el gasoliner dels tancs russos

«El Consell d’Administració de Lukoil expressa la seva més profunda preocupació pels tràgics esdeveniments a Ucraïna. Cridem al ràpid acabament del conflicte armat, expressem la nostra sincera empatia per totes les víctimes», deia un matiner comunicat el 3 de març.

La segona petrolera de Rússia i el seu president, el multimilionari Vagit Alekperov, han volgut desmarcar-se de Vladímir Putin i apartar-se de qualsevol esquitxada de sang. Però aquell mateix dia 3 culminava un començament de mes en què Lukoil havia estat enviant més de 13.000 bidons de combustible al dia a les províncies russes i bielorusses contigües a Ucraïna, amb destí, sobretot, a l’enorme desplegament de bilndados, carros, helicòpters i bombarders ordenat per Putin.

No és, sens dubte, gasolina per a autobusos urbans o turismes familiars. Segons els analistes d’Energy Intelligence, veterana consultora internacional amb seu a Washington, aquest trist mes de març el total d’enviaments de les tres petrolieres russes més grans, Rosreserv, Lukoil i Gazprom Neft, cap a la frontera amb Ucraïna multiplica per nou la mitjana de querosè enviada cada dia en els dies de pau de 2021, i és vuit vegades superior als enviaments diaris de gasoil l’any passat. Lukoil té una gran refineria, capaç de facturar 310.000 bidons al dia, a Volgograd, al costat de les turbulentes regions prorusses ucraïneses de Donetsk i Lugansk.

En aquesta contradicció es mou Vagit Alekperov, de 72 anys, àzeri natural de Bakú, exviceministre del Petroli de la Unió Soviètica i president i màxim accionista de Lukoil, empori creat a partir de tres camps de petroli caucàsics que li van caure a les mans quan l’URSS es va dissoldre.

El seu perfil no és complet sense la seva actual tribulació: és el cinquè en la llista d’oligarques russos principals sancionats amb la congelació d’actius per la secretaria del Tresor dels Estats Units, van suspenent les importacions de petroli rus els seus principals clients internacionals, boicotegen les seves gasolineres a Itàlia i a l’est nord-americà i un sol dia, el nefast 24 de febrer, va minvar en un 17% la seva fortuna, estimada per Forbes abans de la invasió d’Ucraïna en 24.900 milions d’euros.

Empresari d’elit

Empresari d’elitUn aficionat als esports de risc amb ganes d’apostar hauria trobat accions de Lukoil a 7.025 rubles l’1 de febrer, dia del mes passat en què van arribar al seu límit al mig ja d’una forta tensió sobre les grans firmes russes per la imminència de la invasió. Aquesta acció li hauria costat 84,3 euros al canvi d’aquell dia; avui, aquesta mateixa acció costa 4.915 rubles, 34 euros al nou canvi desplomat de la moneda russa.

L’arriscat inversor hauria perdut un 40% de la seva aposta. Una semblant pèrdua qualitativa de gruix pateix ara la fortuna d’Alekperov.

Potser s’ho va témer el matí del 24 de febrer, quan Putin el va cridar a la seva presència. L’agència Tass refereix que 13 empresaris de l’elit econòmica russa van acudir aquell dia des de diferents punts de Moscou a escoltar el dictador les seves raons per envair Ucraïna.

Alekperov era un dels insubstituïbles en la reunió, atès el caràcter «paraestatal» que li atribueix el Tresor nord-americà a la seva petrolera.

Dos dies després de reunir-se amb Putin, mentre els míssils russos esclataven a Ucraïna i l’amenaça de congelació d’actius es reactivava, i quan ja no es podia qualificar de llampec l’«operació militar especial», el gran gasoliner va començar a prendre precaucions: a les 13.21 va salpar del port de Barcelona el seu iot de 70 metres d’eslora Galactica Super Nova. Avui el vaixell, construït en drassanes de luxe holandeses en dies de vi i roses, reporta el sistema internacional de localització que està fondejat davant el port de Tivat, a Montenegro.

Negoci català

Negoci catalàVa deixar Alekperov el port de Barcelona, però no del tot. Al Delta 1 llueix el logotip vermell de Lukoil el seu últim gran negoci visible a Espanya. Són 14 grans dipòsits, i uns altres 11 menors, capaços de guardar 350.000 litres d’hidrocarburs al carrer Port de Lagos.

Els té Alekperov a mitges amb la petroliera espanyola Meroil, en una firma mixta; es diu Meroil Tank i es va registrar fa ara dotze anys en forma de societat limitada. Cada soci va posar 50 milions d’euros per construir els dipòsits; els russos, a través de Litasco, societat de trading amb seu a Suïssa. L’abril de 2012, van inaugurar Meroil i Lukoil el que prometia ser gran ‘hub’ petroler del port barceloní, amb vista al Mediterrani i el Nord de l’Àfrica. Donada la seva importància va acudir al costat d’Alekperov el llavors president de la Generalitat, Artur Mas.

L’home d’Alekperov a Meroil Tank és un enginyer, Nazim Suleimanov, a qui el govern de Putin li va donar el premi de Treballador Petroler d’Honor el 2020. Es va iniciar de fet a la mateixa refineria de Bakú, el 1989, on es va forjar el seu cap. Algunes de les imatges de la guerra que ara serveixen els telenotícies li sonaran a Suleimanov, ja que va dirigir les instal·lacions de Lukoil a l’avui assetjat port de Odessa durant l’any 2000.

Portaveus de la catalana Meroil, que presideix José Luis Porte, asseguren que des d’aquella inauguració amb tots els luxes no hi ha hagut més activitat als tancs que la de l’emmagatzematge, i que avui en aquests recipients «amb prou feines es guarda un 5% d’hidrocarbur rus».

«Es van construir per llogar espai d’emmagatzematge, i els russos no gestionen, només van participar en el capital», assegura aquesta font, tot i que en el consell de l’empresa mixta no s’hi asseu un mer observador, sinó el principal home de confiança de l’oligarca àzeri per a operacions fora de Rússia.

Amic del rei i amic de Lukoil

Amic del rei i amic de LukoilArtur Mas no és l’únic home influent que ha conegut Vagit Alekperov en els seus negocis a Espanya. El desembre del 2008, quan Lukoil lliurava un pols amb el Banco Santander, Caja Madrid, Calyon i CitiBank per subrogar-se a un crèdit pel qual Sacyr tenia el 20% de la petroliera espanyola Repsol, les reunions més importants no es feien a Madrid, sinó a Londres.

I no només perquè allà hi tingués residència l’oligarca rus. També té el seu despatx l’home que feia de mediador de la petroliera russa en les converses amb els bancs i la constructora: el financer mexicà Allen Sanginés-Krause.

El mateix home que va propiciar Joan Carles I alguns dels seus retirs íntims a Irlanda, el mateix que desaconsellava al rei la seva relació amb Corinna, el mateix que va finançar les targetes opaques que van utilitzar el rei emèrit i part de la seva família per a tota mena de despeses, era el pivot de les converses de russos i espanyols.

Sanginés-Krause és un dels agents de les altes finances d’Occident amb millor agenda d’oligarques russos. L’hi va fer sent el cap per a Rússia de Goldman Sachs, quan el regnat de Vladímir Putin iniciava el seu apogeu.

L’operació de presa del control de Repsol per Alekperov es va frustrar. Causava llavors semblant recel al Govern d’Espanya que el que, dotze anys després, va començar a aixecar i aixeca avui un altre moviment de l’oligarca petroler en l’òrbita d’interessos estratègics espanyols.

Russos pel nord, russos pel sud: el maig de 2020, Lukoil firmava un MoU (Memoràndum d’Entesa) amb la firma pública algeriana Sonatrach. Aquesta empresa és la que subministra gas saharià a Espanya. És la mateixa firma que té firmat un altre memoràndum d’entesa amb Repsol i uns altres dos socis occidentals per al projecte Reganne Nord, que busca hidrocarburs i gas en 1.800 quilòmetres quadrats de desert.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Era el mateix any en què una invasió d’Ucraïna, una amenaça nuclear i un tall del subministrament de gas rus pel nord no eren concebibles, i el mateix en què Lukoil tornava a mostrar la seva faceta d’eina per a l’exèrcit de Putin. El 19 d’octubre, Alekperov firmava un acord de cooperacion industrial amb Serguei Txemezov, un altre oligarca, director de la corporació estatal russa Rostec.

Rostec és un dels emporis militars més grans del món. Txemezov mana en un conglomerat de 700 empreses de la indústria de defensa russa, entre les quals la llegendària fàbrica de kalàixnikovs, o RH, la fabricant dels helicòpters d’atac russos que veuen en la foscor, les negres aeronaus contra les quals aquests dies de març dirigeix la resistència ucraïnesa els seus llançacoets, amagats entre la runa.