Mikhaïl Fridman deixa els seus homes a càrrec del seu negoci a Espanya

I pot ser en plena guerra, i en plena vigència de la congelació d’actius que la UE li ha imposat a ell i a altres oligarques russos pròxims a Vladímir Putin, ja que segueix el seu curs la investigació judicial del suposat buidament de la multinacional espanyola del ‘software’ Zed Worldwide.

En aquesta causa, Fridman va canviar de lletrat la tardor del 2019 i va contractar el despatx Baker McKenzie, que va fitxar per a la seva defensa l’extinent fiscal de l’Audiència Nacional i exadvocat del PP en el cas Gürtel Jesús Santos. Però aquest dimecres al vespre, quan es redactava aquest reportatge, un portaveu del bufet americà, preguntat per Fridman, ha confirmat a aquest diari que Baker McKenzie, des del passat dia 28, «està revisant la tasca que desenvolupa per als seus clients a Rússia a fi de complir totes les sancions aplicables». No ha volgut citar cap client concret, però sí que advertia: «En alguns casos, aquesta revisió suposarà la nostra desvinculació total de les relacions existents».

Causes obertes

Causes obertesNo només els supermercats DIA –Fridman en té el 77%– lliguen el rus a Espanya; també una causa penal al Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, de la qual semblava lliurar-se amb un arxivament el 2020 i que ara se li reactiva en plena tribulació per la invasió d’Ucraïna.

El febrer del 2021, el jutge Manuel García Castellón va donar per esgotada la instrucció sobre la suposada actuació com a organització criminal de Fridman i els seus executius per buidar Zed en el que en l’argot mafiós rus anomenen ‘raider’ (assalt).

La fiscalia i la família Pérez Dolset, fundadors de Zed, van recórrer. El passat 5 de juliol, la Sala Penal d’aquesta audiència va ordenar a García Castellón reobrir la causa per aclarir «la veritable i real implicació del sr. Fridman» en «els fets falsaris i defraudatoris sotmesos a escrutini judicial», diu la interlocutòria.

També, de passada, per aclarir o descartar si Fridman es va beneficiar o no d’alguns espionatges de l’excomissari Villarejo.

Financer de Putin

Financer de PutinNo hi ha tampoc notícies sobre la impugnació que els advocats de Fridman anaven a presentar contra les sancions de què està sent objecte.

L’oligarca, amo d’una fortuna que Forbes calcula en 11.700 milions de dòlars, és en la llista de sancionats per la invasió d’Ucraïna com «un dels principals financers de Rússia i facilitador del cercle més pròxim a Putin», diu el decret. Putin ha

ajudat a expandir Alfa Bank a l’estranger, i el banc va finançar a Maria Putina, la filla gran del mandatari rus, un projecte benèfic.

Però el càstig de la UE no pren en consideració només les relacions socials; també les polítiques: el 2018, Fridman i el seu soci Pietr Aven «van visitar Washington amb la missió extraoficial de traslladar un missatge del govern rus»: demanar la fi de les sancions adoptades contra Rússia després de la seva primera mossegada al territori d’Ucraïna. Fridman «va donar suport material als polítics russos responsables de l’annexió de Crimea i de la desestabilització de l’est d’Ucraïna, i se’n va beneficiar», diu el decret.

Enroc

EnrocFridman i Aven s’han manifestat en contra de la guerra a Ucraïna, i l’oligarca ha escenificat el seu pas al costat a DIA deixant el consell de LetterOne, la instrumental amb la qual es va apoderar dels supermercats el febrer del 2019.

Però això passa a Luxemburg, on la firma inversora té la seva seu. A Las Rozas, la localitat de la perifèria de Madrid on la cadena de distribució té el seu domicili, continua enviant Stephane Ducharme, executiu russoamericà alfil de Fridman, que presideix la companyia.

Algunes coses sí que han canviat a DIA, però un mes abans que Putin deixés anar els seus míssils sobre Ucraïna. El 28 de gener, Distribuïdora Internacional d’Alimentació (DIA) deixava de ser sòcia única de DIA Retail, la seva comercialitzadora a internet. Ara ho és Louxemburg Investment Company 320.

La seva seu és un anònim edifici gris dels afores de la capital luxemburguesa, sense logos ni cartells, a quatre quilòmetres dels barris nobles del centre, on LetterOne, en un altre edifici gris, té el seu quarter general.

Hi ha hagut un canvi intern a DIA Retail amb el traspàs de poder d’Espanya a Luxemburg, però no al motor de la seva web de vendes: entre els seus engranatges es continuen movent per observar els clients i fer perfils comercials les ‘cookies’ de mail.ru i vandex.ru, amb seu a Moscou.

Influències

InfluènciesUn oligarca rus dels temps de Putin es defineix no només pels seus milions, també per formar part del que el Departament del Tresor americà, en la seva llista de sancions, anomenat «entramat paraestatal» d’homes i empreses. De fins a quin punt l’entrada d’un oligarca rus en l’economia d’un país suposa també l’entrada d’una part del poder putinista dona idea les indagacions de la Fiscalia i la Policia Nacional sobre la ruïna de Zed.

Dades, per exemple, sobre com va poder influir en la fallida el lucre d’Aleksandr Kolokoltsev, amo de la proveïdora moscovita de continguts Funbox, premiada amb sobrepagaments suposadament ordenats per Fridman.

Pot ser que al magnat no li faltessin raons: Aleksandr és el fill del general de la policia russa Vladímir Kolokoltsev, que complirà deu anys de ministre de l’Interior amb Putin. Tres periodistes d’investigació russos van patir l’estiu passat detencions i registres a casa seva quan investigaven la fortuna del fill del ministre.

Però l’‘establishment’ putinista entorn de Fridman no només ha sortit a Espanya amb aquests rostres malcarats. Hi ha hagut també una via de relació glamurosa i somrient, relatada per una de les propietàries de Zed, Patricia Pérez Dolset, a la Sala Penal de l’Audiència Nacional. La firma russa de telecomunicacions VimpelCom, segons ha explicat, va entrar a Zed el 2010 «a través de la filla del president de l’Uzbekistan, que viu a Madrid», considera una de les interlocutòries que van ordenar reprendre el cas.

I no només en les festes de Madrid, també en els esdeveniments de Barcelona, es passejava Gulnara Karimova, exòtica atracció del moment, filla d’Islom Karimov, mandatari uzbek que Joan Carles I i la diplomàcia espanyola mimaven en cada visita.

Fitxatge polític

Fitxatge políticPerò ja han quedat enrere els temps en què Fridman i els seus lloctinents fossin presentats per ‘Guguixa’, com l’anomenen els seus amics, en bons ambients d’Espanya. Fridman es va moure per si mateix al fitxar per al consell de DIA un ex alt càrrec polític espanyol. L’economista murcià Jaime García-Legaz, que va ser secretari d’Estat de Comerç de desembre del 2011 al novembre del 2016, i un dels joves assessors liberals de la FAES d’Aznar i els governs de Rajoy, s’asseu al consell de DIA des de l’abril del 2019, poc després que Fridman n’assumís el comandament.

Trucat per aquest diari, García-Legaz ha declinat comentar res sobre el rus i la seva proximitat a Putin. Sí que ha desmentit l’exsecretari d’Estat la russofília que li atribueix la competència.

Certament, el 1999, en els inicis de la seva carrera, es va especialitzar en el sector de les telecomunicacions russes com a consultor de l’OCDE. Però l’únic viatge que va fer a Rússia sent part del Govern –més endavant també aniria a Sant Petersburg en una delegació de suport a la candidatura espanyola per als Jocs Olímpics– va ser una visita coorganitzada per la seva secretaria per expandir la Marca Espanya i buscar negocis.

El 18 de juliol del 2012 aterraven a Moscou Joan Carles I, els ministres d’exteriors, José Manuel García-Margallo, i Indústria, José Manuel Soria, García-Legaz i dirigents d’Indra, Talgo, CAF, FCC, Técnicas Reunidas, Repsol, Iberdola OHL i Maxam. Els havien atret a Rússia els plans –incomplerts– d’un AVE més enllà dels Urals per 17.000 milions d’euros, i també 165.000 milions en inversions previstes per a l’ampliació urbanística de Moscou.

Calia aprofitar «les excel·lents relacions» del Rei amb Putin, va dir llavors una nota d’Exteriors. El mandatari rus va entregar al monarca en aquesta gira el premi Estatal de Rússia pel seu paper en la Transició.

Notícies relacionades

El Govern d’Erdogan bloqueja a Istanbul la flotilla internacional

El "Guantánamo" dels palestins

Les relacions del Govern d’Espanya amb Putin no són les que eren, i García-Legaz no preveu tornar a la política, ara que s’acosta a Madrid Núñez Feijóo. Com Ducharme, també es manté en el consell de DIA com un dels homes de Fridman, malgrat que el rus, oficialment, se n’ha anat de LetterOne.

Una majoria tan àmplia en el capital no s’esfuma de cop, per més que ho requereixin les conseqüències d’una sagnant invasió. Sobretot si en la causa que investiga García Castellón s’acredita aquesta habilitat de Houdini que li atribueix una de les acusacions: «Mikhaïl Fridman és l’«home del darrere» que, d’una banda, nega el control efectiu de la companyia per no ser-ne l’administrador, quan està palmàriament acreditat que no només és el dirigent i propietari majoritari, sinó que fa servir maniobres d’ocultació», recull una de les interlocutòries de l’Audiència Nacional.