L’horror de la Segona Guerra Mundial torna al sud d’Ucraïna

A mig matí d’aquest dilluns, centenars de nens, dones, avis i joves travessaven a peu, arrossegant petits maletins o a bord de vehicles carregats fins als límits, el pont Varvarivski, que supera el riu Bug Meridional i vincula dos districtes centrals de l’estratègica localitat de Mikolaiv, a l’est d’Odessa, un important port fluvial a unes desenes de quilòmetres del mar Negre, a més de seu de les principals drassanes d’Ucraïna. Hi havia avis que amb prou feines arrossegaven els seus equipatges, dones de mitjana edat, parelles amb escassos estris, i fins i tot joves amb nens als braços.

Com si es tractés de l’avanç de les tropes ocupants durant els primers compassos de l’operació Barba Roja’, la invasió de l’URSS per part de l’Alemanya nazi a la primavera del 1941, sobre l’horitzó s’elevaven denses columnes de fum produïdes pels impactes de l’artilleria russa, posicionada a unes desenes de quilòmetres més a l’est. Enmig del terrabastall dels trets realitzats des de posicions de l’Exèrcit ucraïnès, que volia d’aquesta manera impedir el foc dels ocupants i protegir el pas dels civils davant l’absència de corredors humanitaris que facilitessin l’evacuació, fins i tot l’aire emetia en aquells moments greus una penetrant olor de pólvora. Tots tenien pressa: ningú semblava estar en disposició de parlar, conscients que deixaven enrere llar i pertinences que molt probablement tardaran anys o dècades a tornar a veure, si és que alguna vegada ho fan.

Una setmana així

«Portem una setmana així, en aquesta situació, els russos són més enllà del riu», relata Artur Gorpenich, habitant de Mikolaiv de 24 anys, mentre espera a la cua d’una botiga de queviures. «Malgrat el terrabastall constant de l’artilleria, assegura que encara «és possible viure» a la ciutat, tot i que també admet que moltes «dones i nens han fugit», inclòs la seva dona i el seu nadó de poca edat, que es troben sans i estalvis a la República Txeca. «Els russos són a l’altre costat del riu», apunta, sense atrevir-se a donar una distància o localització exacta. Si les seves previsions fallen i les tropes ocupants acaben arribant a la localitat, no té cap intenció de fugir. «Em quedaré i m’allistaré a l’Exèrcit», apunta, decidit.

A dir de la policia local que dirigeix el trànsit de vehicles al costat occidental d’aquest pont, Mikolaiv és des d’aquest dilluns un dels escenaris on l’Exèrcit de Rússia podria estar cometent crims de guerra. Sense esmentar el seu cognom, Serguei, al capdavant del punt de control, mostra fotografies de suposats cadàvers de civils ocasionats durant els bombardejos del matí amb projectils de la família RS-132, més coneguts com a Snariad, i llançats per bateries d’ús múltiple BM-30 o Smerch. En els dos casos, es tracta d’armament d’escassa precisió destinat a la neutralització d’efectius d’infanteria o columnes de blindats, totalment inadequats per al seu ús en àrees poblades.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

De la sort que corri aquesta localitat i en particular el seu estratègic pont mòbil, de 750 metres de longitud i construït en la dècada dels 60, depèn la sort que pugui córrer Odessa, població de poc més d’un milió d’habitants a 120 quilòmetres a l’oest i batejada com la ‘Perla del mar Negre’. «Si els russos aconsegueixen prendre el pont, tindran el camí expedit», assegura Aleksei, un adinerat empresari agrícola que prefereix no revelar el seu cognom i amb entrenament militar.

De fet, Mikolaiv, situada en la confluència de tres rius, constitueix l’ últim obstacle geogràfic abans d’arribar al principal port ucraïnès al mar Negre. Més enllà d’aquesta població, tan sols queden camps de cultiu i terreny pla que permetria als tancs i blindats russos avançar amb rapidesa i assetjar Odessa per l’oest, una ciutat fundada per l’emperadriu Catalina la Gran i peça cobejada del nacionalisme imperialista rus.