Guerra a l’est d’Europa

La furgoneta dels refugiats: «Portem tres mares i quatre nens d’Ucraïna a l’Empordà»

  • Dos ucraïnesos han recorregut 5.000 quilòmetres des de Catalunya fins a Polònia per portar ajuda humanitària i rescatar tres mares amb quatre fills a càrrec

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Fa molt mal veure així al teu país però alhora estàs orgullosa de tot el recolzament humanitari que està arribant i de poder ajudar aquestes famílies a sortir d’aquest infern». Així és com Lluba Kavatsiuk, una jove ucraïnesa establerta a l’Alt Empordà, ha viscut els quatre dies de travessia per Europa amb el seu cunyat, Andrí Xtablavi, fins arribar a la frontera ucraïnesa amb Polònia. Han descarregat caixes d’aliments, medicaments, roba, armilles antibales i cascos de combat per als ucraïnesos del front i l’exili polonès. De tornada, han salvat tres mares mares amb quatre fills. Tots ja han sigut acollits pels seus familiars a Platja d’Aro.

La més petita és la Sofia, un nadó de 4 mesos amb un plors que es colen en l’entrevista, els mateixos que han posat en perill el descans de la Lluba i l’Andrí. «Farem el que puguem, sinó ja dormirem quan arribem a casa», fa broma Kavatsiuk des del volant. Va sortir de l’Empordà diumenge passat a la nit i, des d’aleshores, ha estat tancada en una furgoneta creuant Europa. «Des que van començar els bombardejos, l’Andrí i jo necessitàvem fer alguna cosa. Ell va proposar anar al front, però jo vaig pensar que podríem fer una altra cosa, ja que una persona al front tampoc ajuda gaire», explica la noia mentre l’Andrí continua conduint. Han fet 5.000 quilòmetres amb furgoneta per portar menjar, material sanitari i equipament militar.

Agraïts per la solidaritat

«Vam demanar a la nostra empresa uns dies de festa per fer el trajecte. La seva resposta va ser enorme. No només ens va deixar marxar, sinó que ens va deixar una altra furgoneta, ens va donar roba per als refugiats, i menjar i material per als animals domèstics que han sigut abandonats a Ucraïna. També ens van pagar tota la gasolina», diu la Lluba, agraïda per la solidaritat que estan demostrant els pobles de l’Alt Empordà amb les donacions de material humanitari. «Ventalló, l’Escala, Sau, Figueres... tots s’estan bolcant amb la recollida de material humanitari per als ucraïnesos que s’han quedat al país i els que són a la frontera sense res», afegeix.

Voluntaris a la frontera

L’entrevista amb EL PERIÓDICO es desenvolupa mentre la furgoneta travessa les carreteres franceses, ja tornant cap a casa. «La resposta de tot Europa és enorme i, quan veus l’entrega dels voluntaris, és bestial. Vam arribar a les quatre del matí i ens vam posar a descarregar la primera furgoneta», diu la Lluba. Després de dormir un parell d’hores, van descarregar la resta del material, inclòs el menjar per als gossos i gats que s’han quedat atrapats en la guerra. «Vam contactar amb uns voluntaris que, malgrat el conflicte, s’estan fent càrrec dels animals que les famílies han hagut d’abandonar», explica.

Però la Lluba i l’Andrí no tornen amb les mans buides, venen amb tres mares amb quatre nens. «La veritat és que, en el primer moment, vam voler portar els nostres familiars que són a Ucraïna», se sincera la Lluba. Parla dels seus pares, cosins, oncles, amics i veïns. «Ens van dir que no, que preferien quedar-se a resistir, combatre i defensar el seu país. Es neguen a abandonar, prefereixen morir lluitant», afegeix. «És bastant dur saber que podríem haver-los portat a un lloc segur. Cada dia hi parlem i hem d’acomiadar-nos pensant que serà l’últim cop», reconeix. Però han salvat altres vides.

Retrobament emotiu

Notícies relacionades

La recollida d’aquestes famílies es va organitzar a través de la xarxes socials. «Vam explicar pels grups de Facebook, Telegram i WhatsApp que marxàvem cap a la frontera. El mòbil se’ns va omplir de missatges perquè portéssim a Catalunya familiars que eren a Polònia», explica. «Són dones amb nens que han hagut de deixar els seus marits a Ucraïna perquè no els deixen sortir, han de combatre», afegeix la Lluba. Diu que aquestes mares estan completament destrossades i abatudes. De la seva prole, la més petita del grup és la Sofia, un nadó de tot just un any. La més gran, una nena de vuit anys que va fent becaines a l’espatlla de la Lluba mentre condueix.

Ahir la furgoneta va arribar a Catalunya, i la Lluba i l’Andrí van presenciar el retrobament d’aquestes mares i nens amb els seus avis i parents a Catalunya. «Es van abraçar, van plorar... va ser molt emotiu», explica la Lluba. Un retrobament que ells no han pogut tenir amb els seus. S’han convertit en una mena d’àngels de la guarda per a les altres famílies. «És un gest molt petit», s’excusa ella. Un gest que probablement tornaran a repetir en els pròxims dies. Gestos petits, trajectes llarguíssims que salven vides de la guerra.