L’OTAN alerta que l’objectiu del Kremlin no és només Ucraïna

L’Aliança Atlàntica es pren molt seriosament la creixent amenaça a la seguretat provocada a Europa per la invasió russa d’Ucraïna perquè és conscient que l’objectiu del Kremlin no és només tombar el govern democràticament elegit que lidera Volodímir Zelensky sinó alterar l’arquitectura de seguretat europea, impedint la incorporació de nous membres a l’OTAN i reduint les tropes instal·lades als països de l’est d’Europa a la situació del 1997 per restaurar la seva esfera d’influència. Per això, la decisió de començar a desplegar la força de resposta multinacional al flanc est i el compromís a continuar donant recolzament «polític i pràctic» a Ucraïna.

«Aquesta és la crisi de seguretat més greu a la qual ens hem enfrontat a Europa des de fa quatre dècades. I per això estem desplegant la força de resposta. Per evitar qualsevol error de càlcul, qualsevol malentès, i protegir i defensar tots els aliats», ha explicat el secretari general, Jens Stoltenberg, després de la cimera d’urgència de Caps d’Estat i de Govern de l’OTAN celebrada aquest divendres per videoconferència, en resposta a les consultes sol·licitades per vuit països i l’activació dels plans de defensa després de la invasió de Rússia. En la reunió, tot i que no són membres de l’OTAN, també hi han participat els dirigents de la UE així com els líders de Finlàndia i Suècia, amenaçats també per Rússia en cas d’adhesió a l’OTAN.

Tal com va avançar dijous, el desplegament d’aquesta força, de caràcter defensiu i que es produirà «en qüestió de dies», inclourà capacitats aèries –100 avions en alerta– i marítimes –amb 120 barcos– i estarà liderat per França tot i que també hi participaran tropes d’Alemanya, Polònia o els Estats Units tot i que països com Bèlgica també han mostrat la seva disposició a posar tropes a disposició d’aquesta força. «Farem el que sigui necessari per protegir i defensar cada aliat i cada centímetre de territori de l’OTAN», ha insistit. 

Recolzament militar a Ucraïna

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Tot i que està descartat l’enviament de tropes a Ucraïna, els 30 líders aliats s’han compromès a continuar donant recolzament «polític i pràctic» a Kíev. Alguns països aliats, per exemple, han confirmat durant la reunió que continuaran aportant equipament militar. «El que hem vist és que les forces ucraïneses estan lluitant seriosament i són capaces d’infligir danys a les forces russes invasores. Però, de nou, es tracta d’una situació molt fluida i en evolució. És una situació imprevisible així que no especularé», ha explicat Stoltenberg interrogat sobre una eventual caiguda de Kíev a mans russes. «El que necessitem és que Rússia aturi el seu atac i retiri totes les seves forces. Aquest és el millor camí cap a la pau», ha afegit.

En la declaració política, els 30 països de l’OTAN tornen a demanar al president Vladímir Putin que cessi l’assalt militar, retiri totes les forces d’Ucraïna i abandoni el camí de l’agressió que ha triat. A més, denuncien que l’atac «brutal», contra un poble «pacífic i democràtic», estava planejat des de fa temps i adverteixen que tant Rússia, com a agressor, com Bielorússia, com a facilitador, hauran de retre comptes. «Ningú ha de deixar-se enganyar per l’enfilall de mentides del Govern rus. Rússia és plenament responsable d’aquest conflicte. Ha rebutjat la via de la diplomàcia i el diàleg que li han ofert repetidament l’OTAN i els aliats i ha violat el dret internacional», avisen qualificant de «terrible error estratègic» la decisió del president rus d’atacar Ucraïna. «Pagarà un alt preu, tant econòmicament com políticament, durant anys».