Islàndia deixarà de caçar balenes el 2024

Islàndia, un dels tres últims països que encara caça balenes amb finalitats comercials, preveu posar fi a aquesta activitat a partir del 2024, davant una demanda en forta caiguda, va anunciar divendres el govern.

Des de fa tres estius consecutius –la temporada habitual de captures– els arpons estan pràcticament aturats a les aigües de la immensa illa de l’Atlàntic nord, malgrat les grans quotes per al període actual (2019-2023).

Això es deu a la represa de la caça comercial al Japó –el principal mercat de carn de cetaci–, així com a l’entrada en vigor d’una zona costanera en la qual es prohibeix la pesca, fet que obliga a endinsar-se més al mar.

«Llevat que s’indiqui el contrari, hi ha poques raons per permetre la caça de balenes a partir del 2024», quan expiren les quotes actuals, va dir la ministra de Pesca Svandis Svavarsdottir, membre del partit d’esquerra ecologista que governa a Islàndia.

«Hi ha poques proves que aquesta activitat tingui algun benefici econòmic», va escriure en un article publicat pel diari ‘Morgunbladid’. I la decisió va ser celebrada per les organitzacions de protecció del medi ambient.

«És una notícia excel·lent per a Islàndia, les balenes que viuen a les seves aigües i la seva indústria d’observació de balenes amb renom mundial», va declarar la directora de conservació marina del Fons Internacional per a la Protecció dels Animals (IFAW, per les seves sigles en anglès), Sharon Livermore, en un comunicat.

Islàndia, Noruega i el Japó són els únics països del món que permeten la caça de balenes, malgrat les crítiques recurrents dels activistes mediambientals i dels defensors dels animals, de les advertències sobre la toxicitat de la carn i d’un mercat en declivi.

Les quotes d’Islàndia, que van ser reavaluades el 2019, permeten capturar anualment i fins a finals del 2023 un total de 209 rorquals comuns –el segon mamífer marí més gran després de la balena blava– i 217 rorquals d’aleta blanca, un dels cetacis més petits.

Una sola captura en tres anys

No obstant, a causa de la falta de demanda, les dues principals empreses titulars de llicències s’han paralitzat, i una d’aquestes, IP-Útgerd, va anunciar a principis del 2020 que deixaria definitivament les seves captures. L’altra, Hvalur, havia decidit no participar en les tres últimes campanyes.

Durant les tres últimes temporades a Islàndia, només un animal –una balena minke, el 2021– va ser capturat. El Japó, el mercat de carn de balena més gran amb diferència, en va reprendre la caça comercial el 2019 després d’una pausa de tres dècades.

Tot i que l’arxipèlag venia la seva pròpia mercaderia a través de captures «científiques», la caça de balenes –sota quota– va poder reprendre’s després de la retirada de Tòquio de la Comissió Balenera Internacional (CBI).

Aquest organisme va prohibir la caça comercial de balenes el 1986, però Islàndia, que s’havia oposat a la moratòria, la va reprendre el 2003. La caça de balenes blaves, prohibida per la comissió, ho està també a Islàndia.

El 2018, l’últim estiu de caça significativa de balenes en aigües islandeses, es van matar 146 rorquals comuns i sis balenes minke.

Islàndia, una illa de 370.000 habitants amb la seva economia cada vegada més orientada al turisme, està veient créixer la indústria de l’albirament de balenes per als visitants estrangers.

Per al biòleg marí Gisli Vikingsson, la caça de balenes pot ser sostenible si es respecten les quotes, però l’acceptabilitat d’aquesta pràctica va més enllà de les consideracions científiques.

Mercat estancat

«Tot i que la caça de balenes sigui biològicament sostenible, pot no ser-ho socialment o econòmicament, i això està fora del nostre àmbit de competència», va dir a l’AFP aquest expert de l’Institut d’Investigació Marina i d’Aigua Dolça.

La situació de la caça a Noruega també està estancada des de fa diversos anys.

Els baleners s’esforcen per cobrir les quotes concedides pel govern i el nombre de barcos que es dediquen a aquesta activitat internacionalment controvertida continua disminuint.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El 2021 es van capturar 575 cetacis, menys de la meitat de les quotes autoritzades, per part dels 14 barcos que segueixen actius en aigües noruegues.

Al mar del Nord, les illes Feroe autoritzen la caça ritual de delfínids, l’anomenada «Grind», per al consum local, malgrat que la seva carn està carregada de metalls pesants i és objecte de controvèrsia internacional.