El Regne Unit acusa Rússia d’intentar instaurar un règim afí a Ucraïna

La ministra d’Afers Exteriors britànica, Liz Truss, ha acusat aquest dissabte Rússia d’intentar instaurar un règim afí a Ucraïna per al qual ja tindria fins i tot un nom concret per ser el nou president: Ievhen Muraiev. «La informació publicada avui posa llum a l’abast de l’activitat russa que busca subvertir Ucraïna i dona una idea de com pensa el Kremlin», ha afirmat Truss en un comunicat oficial.

«Rússia ha de desescalar i posar fi a les seves campanyes d’agressió i desinformació i assumir la via de la diplomàcia», ha reblat. El text aporta detalls sobre el suposat pla de Rússia per imposar un nou govern, tot i que no especifica si per fer-ho és necessària una invasió de les forces russes. «Com hem dit repetides vegades el Regne Unit i els nostres socis, qualsevol incursió militar russa a Ucraïna seria un enorme error estratègic amb greus conseqüències», ha afegit Truss.

Muraiev, el nom citat per Londres, és un propietari de mitjans de comunicació que va ser diputat fins que un canvi en la legislació electoral va deixar sense representació el seu partit al no arribar al mínim del 5% en les eleccions del 2019. A més s’esmenta quatre polítics ucraïnesos més que estarien vinculats amb els serveis secrets russos i assegura que alguns col·laboraven amb agents russos en l’elaboració del pla d’invasió. Entre aquests hi ha Mikola Azàrov, primer ministre amb l’expresident Víktor Ianukóvitx, enderrocat el 2014.

Azàrov va fugir llavors a Rússia per establir un govern a l’exili malgrat l’ordre vermella de detenció emesa pel Govern ucraïnès a la Interpol per delictes com malversació i apropiació de fons públics. També s’esmenta Vladímir Sivkovitx, antic ‘número dos’ del Consell Nacional de Seguretat i Defensa d’Ucraïna, sancionat aquesta setmana pels Estats Units per col·laborar amb els serveis secrets russos. Igualment es parla de Serhí Arbuzov i Andriy Kluiev, antics vice-primers ministres amb Ianukóvitx.

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha anunciat que donarà instruccions al ministre de Defensa, Ben Wallace, perquè viatgi a Moscou i es reuneixi amb el seu homòleg rus, segons ha informat la cadena britànica ‘Sky News’. «S’espera que (Johnson) li digui a Ben Wallace, ministre de Defensa, que accepti una invitació per reunir-se amb el ministre de Defensa rus a Moscou en els pròxims dies», ha afegit la cadena. El primer ministre britànic veu la crisi entorn d’Ucraïna com «la prova més gran per a la unitat i la determinació d’Occident i l’Aliança Atlàntica en dècades».

Reacció de Rússia

El Ministeri d’Exteriors de Rússia ha instat el Regne Unit a «aturar les provocacions» i deixar de difondre «disbarats», en una primera reacció a les acusacions britàniques. «La desinformació difosa pel Ministeri d’Exteriors del Regne Unit és una prova més que són precisament els països de l’OTAN, amb els anglosaxons al capdavant, els que es dediquen a fer escalar la tensió al voltant d’Ucraïna», ha assenyalat el Kremlin, segons recull l’agència de notícies russa Sputnik.

En aquest context, Rússia ha acusat l’OTAN d’incrementar l’activitat militar a prop de les seves fronteres, percebent aquest fet com «una amenaça per a la seva seguretat nacional» i ha defensat el «dret a moure forces dins el seu propi territori segons ho cregui convenient». Fonts nord-americanes haurien confirmat la informació, originada en els serveis secrets britànics, segons informa el diari ‘The New York Times’ citant dues fonts oficials.

Una portaveu del Consell Nacional de Seguretat nord-americà, Emily J. Horne, ha qualificat de «molt preocupants» aquest tipus de «complots». «El poble ucraïnès té el dret sobirà a decidir el seu futur. Donem suport als nostres socis elegits democràticament a Ucraïna», ha indicat.

Estònia, Letònia i Lituània

Estònia, Letònia i Lituània enviaran a Ucraïna míssils antiaeris i antitancs de fabricació nord-americana per «enfortir les capacitats defensives del país» davant l’acumulació de forces russes a la frontera, segons van anunciar a última hora de dissabte en un comunicat conjunt. Segons ha informat el Ministeri de Defensa estonià en la seva pàgina web, el país proporcionarà míssils antitancs Javelin, mentre que Letònia i Lituània enviaran «míssils antiaeris Stinger i equips adjacents».

Notícies relacionades

Rússia construeix una fortalesa econòmica per minimitzar l’impacte de possibles sancions

La UE perpetua la seva dependència energètica de Rússia

El ministeri puntualitza que aquesta transferència ha rebut l’aprovació dels Estats Units, tal com ha ratificat posteriorment el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, en el seu compte de Twitter. «He accelerat, autoritzat i avalat plenament la transferència d’equip defensiu que els nostres aliats Estònia, Letònia i Lituània proporcionaran a Ucraïna per enfortir la seva capacitat de defensar-se contra l’agressió irresponsable i no provocada de Rússia», ha fet saber Blinken.

El ministre de Defensa estonià, Kalle Laanet, ha assegurat que «Ucraïna és, avui dia, al front del conflicte militar entre Europa i Rússia». «Siguem realistes: la guerra a Ucraïna continua i és important recolzar Ucraïna en tot el que puguem perquè pugui resistir l’agressor», ha afegit. «Tenim totes les aprovacions necessàries dels Estats Units per enviar les armes. Amb això demostrem que recolzem Ucraïna no només amb paraules, sinó també amb fets. Els aliats estan units, però sempre hi ha necessitat de qui mostra iniciativa. Estònia és definitivament un d’aquests països», ha afegit Laanet. «Els ministres de Defensa d’Estònia, Letònia i Lituània també van expressar la seva esperança que Ucraïna mai tingui la necessitat d’utilitzar aquests sistemes d’armes i que Rússia canviï la seva postura agressiva», ha acabat dient.