Atemptat terrorista
Breivik, el neonazi autor de la matança d’Utoya demana el seu alliberament
Més d’una dècada després d’assassinar 77 persones, l’ultradretà pres sol·licita la llibertat vigilada, una demanda condemnada al fracàs
Una dècada després d’assassinar 77 persones a Noruega, el terrorista ultradretà Anders Breivik s’asseurà aquest dimarts al tribunal de Telemark, a l’oest d’Oslo, per demanar el seu alliberament després d’haver complert el temps mínim de condemna. No obstant, s’espera que la seva petició estigui condemnada al fracàs.
El 22 de juliol del 2011, Breivik va portar a terme un atemptat amb cotxe bomba a prop de la seu del Govern a Oslo que va acabar amb la vida de vuit persones, i dues hores després va assassinar a sang freda 69 més, la majoria d’elles membres de la divisió juvenil del Partit Laboralista noruec, a l’illa d’Utoya. Va ser la tragèdia més greu viscuda a Noruega des de la Segona Guerra Mundial.
Aquest empresari de 42 anys i declarat neonazi fa una dècada que és a la presó després de ser condemnat a la màxima pena: 21 anys de presó amb possibilitat d’extensió. Tot i que la seva demanda no prosperarà, els familiars dels morts temen reviure el malson i que Breivik utilitzi la vista com a tribuna política. Ja ho va fer durant el judici, en què va recórrer a les salutacions hitlerianes per mirar de convertir cada aparició seva en una tribuna de propaganda de les seves idees plasmades en el «manifest» que va difondre abans de la matança.
Demanda poc probable
Notícies relacionades«Com en tot Estat de dret, un condemnat té dret a demanar el seu alliberament condicional i Breivik va decidir utilitzar aquest dret», va dir el seu advocat, Øystein Storrvik, en declaracions a AFP. La condemna de Breivik estableix que, després d’un període mínim de deu anys a la presó, aquesta es pot ampliar de manera indefinida durant el temps que sigui considerat com un risc per a la societat.
Els experts han assenyalat que la seva petició d’alliberament condicional no té cap possibilitat de prosperar. «No s’ha tornat menys extremista des d’un punt de vista ideològic», va afirmar Tore Bjørgo, director del Centre de Recerca sobre l’Extremisme de Dreta (C-REX) de la universitat d’Oslo. «Ara es presenta com a nacionalsocialista i tot i que diu que en el que li concerneix la lluita armada és una fase que pertany al passat, no es va distanciar en absolut de la matança que va cometre, que considera totalment legítima», va dir.
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Al Parc de la Cogullada Els Mossos investiguen una agressió sexual amb arma blanca en un parc de Terrassa
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- INCLUSIÓ Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació
- Funció Pública El Govern canviarà la llei per evitar reclamar diners a persones vulnerables que hagin cobrat ajudes per error
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha