Irina Karamanos: una primera dama feminista i intel·lectual per a Xile

Amb 32 anys, Karamanos ha cridat a repensar què representa una primera dama per a un Govern d’esquerres i en un país on una Assemblea Constituent paritària es proposa redactar una Carta Magna amb una forta empremta de gènere. «Cal veure si el rol que compleix és conforme amb els temps que vivim, o si la figura pot ser menys caritativa i passar cap a una que pugui empènyer altres temes», va dir. El temps corre, i per això Karamanos, que sol recórrer al llenguatge inclusiu, busca abans de la presa de possessió de Boric redefinir el camp d’acció i l’espai que històricament van ocupar les dones als rituals d’Estat. «És interessant que a través d’aquest càrrec es pugui promoure l’articulació entre sectors, potser incidir més en les organitzacions de la societat civil».

Les transformacions polítiques i culturals han tingut al Xile que va parir l’esclat un fort protagonisme de les dones. El carrer s’estremia quan el col·lectiu Las Tesis va irrompre amb la performance «Un violador al teu camí», des d’aleshores una mena d’himne global del feminisme. La lingüista i activista maputxe, Elisa Loncón, va assumir l’any passat les regnes de la Constituent com a part d’un impuls de gènere de llarga data i vigoritzat a partir del 2019. Irací Hassler és la primera alcaldessa comunista de Santiago de Xile des del 2020. La metge Izkia Siches va jugar un paper fonamental a la campanya de Boric, el mateix que les legisladores Karol Cariola i Camila Vallejo.

L’arribada al Palau de la Moneda de Karamanos forma part d’aquesta nova genealogia. «Soc feminista i milito en un partit polític perquè tinc la convicció que el poder es pot redistribuir de manera col·lectiva i horitzontal», sol dir. I per això ha parlat d’un «redisseny» del lloc simbòlic i pràctic de la primera dama. Des del seu lloc d’activista, intel·lectual crítica i, també, milennial, intentarà exercir un paper «diferent de l’espectre conservador, que veu la dona com a acompanyant, sota una idea heterosexual del vincle amb el president.»

Feliz año nuevo lleno de futuro ✨ https://t.co/E939SYBKTt

— Irina Karamanos (@i_krmns) 1 de enero de 2022

El gir més impensat

Filla d’una família d’immigrants grecs i alemanys, formada a la Universitat d’Heidelberg, Alemanya, Karamanos va conèixer a Boric el 2016, quan tots dos formaven part del Moviment Autonomista sorgit de les protestes estudiantils. Cinc anys més tard, han emprès un viatge des de les vores de la política contestatària al centre de les decisions executives. Ho han de fer en un país que preserva la seva polarització històrica. De fet, Boric va derrotar l’ultradretà José Antonio Kast amb el 55% dels vots i a 11 punts del seu rival. La mateixa distància per què el dictador Augusto Pinochet va perdre el plebiscit d’octubre del 1988 a través del qual va intentar perpetuar-se.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Bona part d’aquest 44% dels xilens que va estimar Kast com a president observa amb una perplexitat silenciosa el país que surt a partir de març i en què el nom de Karamanos promet deixar de ser una nota al peu de les activitats presidencials. «De cambrera a primera dama», la va titllar un programa televisiu, Mucho Gusto, en una sort d’avançament del zel amb què serà observada.

Tot i que manté un perfil baix, cada paraula de Karamanos sembla tenir un efecte revulsiu. Una de les peculiaritats de la institucionalitat xilena és que el president no compta amb una residència oficial. Només els memoriosos recorden que Carlos Ibáñez del Campo (1952-1958) va ser l’últim cap d’Estat que va habitar el Palau de La Moneda, al centre de Santiago. Boric ha descartat seguir aquest exemple i va fer lliscar la seva preferència per una casa als voltants de la seu de l’Executiu. «Volem que es compleixi amb els protocols, sense exagerar en cap sentit les condicions ni les comoditats de la vivenda», va dir per la seva part Karamanos. I va afegir: «Esperem mantenir una circulació el més normal possible i no traslladar-nos a sectors gaire acomodats de la ciutat». No voldria ser veïna de Cecilia Morel, la dona de Sebastián Piñera.