Tensió a Europa de l’est

Creix la tensió a Ucraïna malgrat la reunió Biden-Putin

Rússia continua desplegant material bèl·lic mentre es multipliquen els incidents armats al costat de la frontera comuna i al mar d’Azov

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

La cita telemàtica de la setmana passada entre els presidents Joe Biden i Vladímir Putin no ha tingut l’esperat efecte balsàmic en la tensió prebèl·lica que agita en aquests moments l’est d’Europa. Lluny de calmar els ànims, Rússia ha continuat concentrant tropes i material militar al costat de la frontera comuna, mentre els seus responsables polítics han continuat proferint amenaces contra el seu veí de l’oest i realitzant incendiàries declaracions contra Occident i l’OTAN, els quals acusen d’ignorar les seves inquietuds de seguretat. Mentrestant, al llarg de la demarcació fronterera, de les línies de front a la regió del Donbass i del disputat mar d’Azov, compartit pels dos estats, es multipliquen els incidents militars, tant terrestres com marítims, que Moscou no dubta a qualificar de «provocacions».

En un llenguatge inusual i mancat de subtileses diplomàtiques, Serguei Riabkov, viceministre d’Exteriors rus, ha arribat a advertir que si el seu país no rebia garanties legals que Ucraïna mai s’integraria a l’Aliança Atlàntica, la solució al conflicte seria «militar». «La falta de progrés en aquest tema portarà que la solució sigui militar i politicomilitar», ha previngut Riabkov en una entrevista a l’agència Ria Nóvosti. «Els membres de l’Aliança Atlàntica actuen al seu aire; no volen tenir en compte els interessos de la nostra seguretat», ha acusat. Segons aquest responsable, el seu país exigeix ara garanties jurídiques que l’organització no s’expandirà cap a l’est ja que en el passat, segons la seva opinió, «els compromisos han sigut incomplerts, fins i tot els polítics».

Tot i saber l’impacte que aconsegueix en els mitjans de comunicació occidentals cada veh¡gada que evoca públicament l’URSS, el president Putin ha volgut afegir durant el cap de setmana més llenya al foc al vocalitzar una vegada més la seva nostàlgia pel desaparegut imperi comunista, una entitat que molts experts pensen que intenta reeditar el líder del Kremlin amb aquests moviments agressius. «Va ser una tragèdia per a molts ciutadans», ha assegurat el mandatari en un documental de pròxima aparició, els extractes de la qual ja han sigut filtrats pels mitjans russos. Putin tampoc ha tingut objecció a identificar la Unió Soviètica amb la Rússia actual, unes paraules de les quals es conclou que Ucraïna és una creació artificial dels enemics de l’estat que presideix amb l’objectiu de debilitar-lo: «Al cap i a la fi, ¿què és el col·lapse de la Unió Soviètica?: és el col·lapse de la Rússia històrica sota el nom d’Unió Soviètica».

Armament acabat d’arribar

Notícies relacionades

Entre l’armament acabat d’arribar les últimes hores a les posicions russes que envolten el país eslau hi ha les cèlebres bateries de míssils terra-aire Buk, que fa més de set anys es van fer mundialment famoses per ser l’arma que, des de posicions de les milícies prorusses, van fer caure un avió de passatgers malaisi que cobria la ruta Amsterdam-Kuala Lumpur, i on van morir els 298 passatgers i tripulants que viatjaven a bord. «Aquestes informacions ens permeten confirmar que, malgrat la reunió entre Biden i Putin, la concentració de tropes de Rússia ha continuat a les àrees al costat del territori controlat per les autoritats ucraïneses», ha escrit a Facebook Conflict Intelligence Team, una pàgina web que monitora els moviments de tropes russes a Síria i Ucraïna. «Fins i tot si no hi ha una ordre d’atac, aquesta amenaça es mantindrà durant tot el 2022», prevé la publicació.

Al mar d’Azov, un incident naval que es va produir fa tres dies i protagonitzat per un decrèpit vaixell ucraïnès ha estat a punt de convertir-se en la metxa que iniciés les hostilitats. El barco en qüestió, avarat fa cinc dècades, va ser interceptat pel Servei Federal de Seguretat sota l’acusació de no obeir ordres. La captura va desencadenar un torrent de furibundes recriminacions i insults proferits per incendiaris comentaristes pròxims al Kremlin a les cadenes estatals russes. RT, el canal internacional de notícies, va iniciar una transmissió en directe del que havia passat a través de YouTube. A més, l’Exèrcit ucraïnès ha acusat Rússia d’imposar restriccions a la navegació en el 70% del mar d’Azov a causa d’uns exercicis militars amb artilleria, que la seva Marina desenvolupa en aigües pròximes als ports ucraïnesos de Mariúpol i Berdyansk. Rússia vol convertir aquest mar en el seu «llac interior», afirma un comunicat emès per l’alt cap de la Marina ucraïnesa.